Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 d’octubre del 2012

Oncologia a l'hospital, història d'un èxit


Pels profans en medicina -sobretot si tenen tendència a la hipocondria-, parlar d'un servei com el d'oncologia en termes d'èxit resulta com a mínim contradictori perquè el càncer es troba en aquell grup de malalties que tothom voldria veure eradicades. Per tant, el major èxit seria que no haguéssim de parlar-ne.
Davant d'aquesta premissa maximalista, la xerrada del doctor Borràs dins del cicle Testimonis sobre la història recent del servei d'oncologia a l'hospital de Sant Joan va ser una excel·lent vacuna. Una xerrada que es podria definir com a exhaustiva, interessant i amb una qualitat humana excepcional per part del ponent.
El doctor Joan Borràs acompanyat del presentador de la conferència, el doctor Pere Cavallé
A partir de la seva arribada a la ciutat provinent de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, el conferenciant dividí en 3 etapes la història recent del servei d'oncologia que va ajudar a crear partint gairebé del no res.
La primera, entre el 1978 i el 1981, es podria considerar de tempteig atès que Borràs, que visitava únicament els dissabtes a Reus i alternava la feina d'oncologia amb una plaça a urgències a Esparreguera, hagué de crear una rutina assistencial, dissenyar el servei, sumar complicitats i treballar amb els recursos a la seva disposició, que eren escassos malgrat la implicació ciutadana en temes com l'obtenció de radi per a l'aparell de radioteràpia a través d'una subscripció de Ràdio Reus (1980). 
De manera força sàvia, Borràs va saber amanir la descripció de la vertebració del servei durant aquesta etapa afegint-hi detalls personals (la trobada dels primers amics en traslladar-se a Reus, la decisió sobre el pis que van triar i el veïnatge, la tria de l'escola Montsant per als seus fills...) i polítics (la pertinença primer a Bandera Roja i després al PSUC, la preocupació per la llengua com a element també de transmissió científica...). Aquesta suma de pinzellades, penso, va donar un retrat força encertat d'un temps i d'un país, un objectiu que es troba precisament en l'ADN del cicle Testimonis.
La següent etapa (1981-1985) va córrer paral·lela a la de jerarquització i modernització de l'hospital i mostrà com a poc a poc el servei anava creixent (3 metges i una doctora becària) i agafava massa crítica, social i científica. Entre les fites d'aquesta etapa destacà la cessió d'un mamògraf per part de l'Associació Nacional de Lluita contra el Càncer i la posada en marxa del Registre del Càncer de la província, que s'inicià de manera casolana (cal recordar que la informàtica es trobava a les beceroles) i que tenia com a fita, a banda de ser un element científic, situar el territori com a referent en el marc de l'Organització Mundial de la Salut. Aquest objectiu es va complir el 1985 i va significar que el Registre del Càncer de la província fos el primer a publicar-se de tot Catalunya i el tercer de tot l'Estat espanyol. A diferència de l'altra etapa, la narració de Borràs sobre aquest temps va ser més generosa en detalls relacionats amb l'eterna pugna Reus-Tarragona per l'assumpció de serveis (la Facultat de Medicina com a paradigma o la mateixa definició de l'Associació Nacional de Lluita contra el Càncer com a ens provincialista).
A l'últim, el període 1986-1992 es va definir com el de consolidació del servei i va destacar per l'assoliment de l'acreditació del MIR per a aquesta especialitat (1987), per l'acord a tres bandes (Associació Nacional de Lluita contra el Càncer, Diputació de Tarragona i Generalitat) perquè l'hospital tingués una bomba de cobalt de primera mà (1989) i per la majoria d'edat que representà per al servei aconseguir la presència física d'un metge les 24 hores cada dia de la setmana (1993). En l'àmbit social, aquest mateix 1993 va representar -atès el veto imposat per la Associació Nacional de Lluita contra el Càncer a les propostes de presidents presentades- la independència i la creació de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre.
Més enllà de les fites presentades pel ponent, la conferència va anar posant l'accent sobre un triangle d'or per a tot aquell bon professional de la medecina: l'atenció a les persones, tant malaltes com membres del seu equip, la curiositat vocacional que empeny a emprendre reptes científics al servei del pacient i un sistema sanitari públic, de qualitat, eficient i sostenible.
Isabel Martínez




dilluns, 1 d’octubre del 2012

El bicentenari del general Prim

La mort del general Prim, com molts altres crims d'estat, encara guarda aspectes per aclarir. Historiadors i especuladors de la Història han escrit sobre qui foren els instigadors de l'atemptat o sobre si la notícia de la seva mort es retardà en funció de les necessitats polítiques del moment. Joan Prim i Prats fou, efectivament, un personatge important en la història de l'Espanya del segle XIX. Militar, al servei del colonialisme —a Puerto Rico o al Magrib—; conspirador liberal, blasmat per haver traït la gloriosa Revolució de Setembre del 1868…, la personalitat del que fou president del consell de ministres té molts matisos per estudiar i divulgar. Comte de Reus en vida, mite local després de la seva mort, el nom de Prim ha estat un referent d'identitat de la ciutat i el seu retrat presideix el saló de plens de la Casa de la Vila.

No cal justificar, doncs, per què la ciutat vol commemorar el bicentenari del seu naixement, el 2014. El que sí que ens podem preguntar és com ha de ser una commemoració d'aquest tipus a començaments d'un segle XXI que se suposa que ens ha fet avançar en la visió del passat i en el coneixement del món que ens envolta. Potser la commemoració del naixement de Joan Prim hauria de servir per a divulgar la seva trajectòria vital, revisar críticament els conflictes on tants catalans i tants magribins perderen la vida inútilment pels interessos econòmics d'uns pocs, o analitzar el model d'estat que volia bastir Prim i que el portà de donar suport a una revolució democràtica a buscar un rei per a Espanya. Tot plegat, a partir d'estudis ben documentats, com els realitzats pel desaparegut Pere Anguera, un dels millors coneixedors de la història del país al segle XIX.

Sembla, però, que el nostre Ajuntament ha optat, amb l'estudi de la mòmia del general, per un altre camí, més proper a l'espectacle mediàtic —que també sembla agradar a alguns dels científics convidats a l'esdeveniment— i una emotivitat forçada, amb tocs parapsicològics, que per un treball seriós d'apropament al personatge i a la seva època.

Rebuda de les despulles del general Prim per part
de les autoritats reusenques (Font: delcamp.cat)

Com a ciutadans, ens preguntem quin sentit té invertir recursos públics —Ajuntament i Diputació— en una operació molt aparent, però de repercussió científica limitada, en un moment de retallades en els recursos dedicats, per exemple, a la sanitat. Com a entitat dedicada a la recerca i a la divulgació del patrimoni i la memòria, amb una activitat constant i reeixida quant a la difusió de la història de Reus en diversos àmbits, el fet que no hi hagi ni un euro per a la recerca i el treball cultural que es fa des de Reus —de fet, ni s'han convocat ajuts per al 2012, que ja s'acaba— i en canvi es trobin diners per a impulsar grans investigacions i embolcallar-les en solemnitat d'anar per casa, tot plegat ens fa pensar que el problema de la cultura reusenca no és només la crisi, sinó les prioritats de l'actual govern municipal i el que aquest entén per cultura.

Des de Carrutxa ens proposem, malgrat tot, continuar treballant en la recerca i la difusió del nostre patrimoni històric, intentant aportar, quant al personatge de Joan Prim i Prats, elements de coneixement que possibilitin a la ciutadania una visió més àmplia sobre el seu paper en la política del segle XXI i el colonialisme exercit sobre els pobles del nord d'Àfrica.

Reus, 1 d'octubre de 2012

Montserrat Solà
Presidenta

divendres, 28 de setembre del 2012

Simón, un exemple dels "altres catalans"

Un comiat agredolç, un viatge maratonià en tren, la recerca d’un habitatge digne, l’escola com a espai d’aprenentatge, la descoberta de la llengua, la primera feina entesa quasi com un joc infantil, l’esforç continu dels pares per progressar i integrar-se a la nova ciutat… Tal i com afirmava el títol de la nova xerrada del cicle Testimonis (Venir a Reus des de fora: vivències passades que es repeteixen) gran part del relat del Gregorio Simón recollia les situacions clàssiques de les persones  que es veuen obligades a marxar de la seva terra per buscar-se la vida en un altre lloc.

I és que, essent ben particular i concreta, la història del Simón i la seva família no deixa de ser la de moltes persones provinents de la resta de l’Estat espanyol que van fer cap a Catalunya durant les dècades centrals del segle XX i que van representar que només en un any a Reus, el 1965, la població augmentés de cop en 7.000 persones. Simón va tenir, a mé,s l’encert de reinterpretar la seva vivència per mostrar-nos que el seu relat s’incardina amb realitats recents viscudes per la nova immigració: des dels pisos pastera inventats fa moltes dècades a la discriminació d'aquell que és diferent, a través del terme pejoratiu (els xarnegos).
Un moment de la xerrada de Gregorio Simón, a l'Arxiu de Reus, presentada per Carmen Ortiz

Evidentment, tant la distància emotiva (més de 50 anys del seu viatge a Catalunya) com la narració positiva i amena del conferenciant -que a estones clarament recordava la mirada de l’infant que va ser- i la motxilla que sempre representa una trajectòria vital plena a la seva ciutat d’acollida van donar com a resultat un retrat tendre en les formes i compromès amb una realitat -la d’emigrar- que en el seu dia no devia ser amable.

Perquè si les condicions de vida en general en aquells anys eren dures per a la població, més ho eren per als qui acabaven d’arribar i s’establien en els espais menys condicionats, tal com ho demostra que aquests dies commemorem el cinquantè aniversari de les inundacions del Vallès que es van emportar moltes vides dels nouvinguts.

Potser menys universal en el to, però igualment imprescindible, va ser el seu repàs a la seva implicació en els moviments socials dels setanta. Va parlar des de les connivències de tot tipus que van fer possible articular CCOO en la clandestinitat a Reus (mossèn Assens, per exemple, facilitant espais de l’església del barri Pelayo o Anna Sugranyes posant a disposició la seva casa), fins als moments més durs de la transició (com quan la Guàrdia Civil va detenir Jordi Piqué o la repressió de la protesta a Reus pels fets de Vitòria que va causar un mort). I a l’enumeració de les lluites veïnals que van fer possible anar dotant poc a poc de serveis la ciutadania el Reus de finals del franquisme: la guarderia Barrufet, la canalització del barranc de l’Escorial al barri Juroca, l’obertura en horari no escolar dels patis de l’escola Marià Fortuny, etc.

Sense oblidar en cap moment els seus orígens, Simón va definir-se com a part dels "altres catalans", terme que tan encertadament va acunyar Francesc Candel.
  

dimecres, 26 de setembre del 2012

La sanitat en la Transició

La sanitat serà la protagonista de la propera xerrada del cicle Testimonis, organitzat per Carrutxa i l'Arxiu Municipal de Reus.

La conferència anirà a càrrec del doctor Pere Cavallé Vallverdú, que abordarà els canvis dels serveis sanitaris de la ciutat durant els 70 i els primers 80. L'acte, que serà presentat pel també doctor Joan Borràs, es podrà seguir el proper 4 d'octubre a partir de 2/4 de 8 del vespre a la sala d'actes de l'Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni M. Claret, 3).

Més enllà dels canvis polítics i socials de llarg abast, els anys de la Transició a Reus van representar un punt d’inflexió respecte de la redefinició dels serveis hospitalaris locals i l’articulació dels serveis mèdics de la ciutat.

Entre altres qüestions, Cavallé va treballar intensament perquè es confeccionés el Mapa Sanitari del Principat, el qual tenia uns límits d’àrea més d’acord amb la realitat assistencial del moment, i que en línies generals s’inspirava en el que la Generalitat va confeccionar entre els anys 1932-1939.

El cicle Testimonis, organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus, està pensat com una forma de preservar la memòria del passat més proper en diferents vessants ciutadanes i es planteja com una aportació al fons de memòria oral de l’Arxiu Històric de Reus perquè en el futur sigui un document de consulta a l’abast de les persones interessades. 

dilluns, 17 de setembre del 2012

Venir a Reus des de fora


El proper 20 de setembre, la xerrada Venir a Reus des de fora: vivències passades que es repeteixen encetarà un nou curs del cicle Testimonis. Memòriad’un passat recent, que organitzen conjuntament Carrutxa i l’Arxiu de Reus.

El cicle es planteja com una manera de donar a conèixer i preservar les memòries personals relacionades amb aspectes interessants de la vida recent de Reus i de la comarca.
 
En aquesta conferència escoltarem el testimoni de Gregorio Simón Mateo. Fugint de la persecució política i buscant un futur millor per als seus, la família del Gregorio es va veure obligada a abandonar la seva Guadalajara natal i començar una nova vida a Catalunya l’any 1954. Com tantes altres persones a mitjan segle XX, el passat d’esquerres del cap de família era motiu de discriminació laboral i comportava una manca d’expectatives per al futur.

Amb 9 anys, el Gregorio arriba a Tarragona i pocs anys després la seva família es trasllada a Reus, on neix el darrer dels seus 4 germans. A la seva ciutat d’acollida, el Gregorio participa en política i s’implica socialment en els moviments dels anys 70. Entre d’altres, aquesta implicació es manifesta a través de la seva participació a l’Assemblea de Catalunya i la Marxa per la Llibertat, la fundació del sindicat CCOO a Reus i el seu paper com a fundador i secretari de la Coordinadora de Pares de l’Escola Pública de Reus.

Actualment, el Gregorio continua actiu en el món de la política com a militant de CiU i manté la seva aportació a entitats que treballen per mantenir viva la memòria històrica (Amics, no jubilem la Memòria Històrica, Associació d’Amics de les Brigades Internacionals...) i la cultura (Carrutxa, Centre de Lectura, Unió Cultural...).

La presentació de la conferència anirà a càrrec de Carmen Ortiz, membre de Carrutxa.

La xerrada serà a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes de l’Arxiu de Reus (C/ Sant Antoni M.Claret, 3)

dijous, 13 de setembre del 2012

El nou curs del cicle Testimonis es repren amb una xerrada sobre l'experiència de l'emigració a Reus

La xerrada Venir a Reus des de fora: vivències passades que es repeteixen enceta el proper 20 de setembre un nou curs del cicle "Testimonis. Memòria d’un passat recent", que organitzen conjuntament Carrutxa i l’Arxiu de Reus i que es planteja com una manera de donar a conèixer i preservar les memòries personals relacionades amb aspectes interessants de la vida recent de Reus i de la comarca.


El nou curs del cicle s’estructura en 4 xerrades individuals i una taula rodona. Les conferències seran:
  • Venir a Reus des de fora: vivències passades que es repeteixen. A càrrec de Gregorio Simón Mateo, el dia 20 de setembre.
  • La sanitat en la Transició. A càrrec del Dr. Pere Cavallé Vallverdú, el dia 4 d’octubre.
  • L’adveniment de les especialitats a l’hospital de Sant Joan: a propòsit del servei d’oncologia. A càrrec del Dr. Joan Borràs Balada, el dia 18 d’octubre.
  • L’esperit comarcal: cultura i identitat. A càrrec de Joaquim M. Masdeu Guitert, el dia 8 de novembre.
  • Etnografia del petit comerç, amb una taula rodona el 29 de novembre que comptarà amb la participació de representants de 4 establiments de la ciutat de llarga trajectòria comercial: El Barato, Colmado Baró, Calçats Bastida i Cristalleria Marsal. 
El cicle Testimonis, organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus, està pensat com una forma de preservar la memòria del passat més proper en diferents vessants ciutadanes, i es planteja com una aportació al fons de memòria oral de l’Arxiu de Reus perquè en el futur sigui un document de consulta a l’abast de tothom.
Totes les conferències seran a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes de l’Arxiu de Reus (C/ Sant Antoni M.Claret, 3)
Esperem que en aquest nou trimestre continuï l'assistència notable de persones interessades en conèixer les experiències dels ponents de les xerrades.

dissabte, 26 de maig del 2012

El cicle Testimonis organitzat per Carrutxa i l'Arxiu Municipal tanca amb una assistència de gairebé 600 persones


El proper setembre el cicle continuarà amb noves xerrades de persones que ens aproparan a la memòria personal de la segona meitat del segle XX en clau reusenca

Amb una conferència de la històrica sindicalista Teresa Fortuny el passat dijous 3 de maig es va tancar a l’Arxiu Municipal el primer curs del cicle “Testimonis. Memòria d’un passat recent”, activitat organitzada conjuntament per Carrutxa i l’Arxiu.

Des de Carrutxa es considera que el balanç d’aquesta activitat ha estat altament positiu per una suma de factors. En primer lloc pel nivell d’assistència a les conferències (en total, vora les 600 persones amb una mitjana d’assistents per sessió d’entre 80 i 130 persones). Considerem també rellevant que la nombrosa participació ha fet dels actes un punt de retrobament entre persones conegudes que han compartit experiències, aportant un plus emocional que atorgava un valor afegit a l'activitat.
D’altra banda, la qualitat i l’interès de les reflexions personals dels 5 ponents (Josep Maria Martí, Àngels Ollé, Jaume Amenós, Cori Bach i Teresa Fortuny) que han tractat àmbits com els mitjans de comunicació, l’ensenyament i l’educació, el retorn del Carnaval al carrer i el sindicalisme a la ciutat de Reus a les acaballes del franquisme i els primers anys de la democràcia.
A nivell etnogràfic, el cicle ha representat un  aprofundiment en la línia de treball sobre memòria que des de fa temps desenvolupa Carrutxa i que, pretesament, havia de potenciar-se encara més gràcies a l'ús de del Castell del Cambrer, una proposta que ha quedat en punt mort i a la que l'actual govern no ha donat cap resposta (ni ens han cedit el Castell, ni han anul·lat el conveni, ni ens han proposat cap local).

En tot cas, i pel que fa al cicle, cal recordar que neix fruit de l’interès de l’Isidre Fonts Masdéu que, als seus 81 anys, continua tant o més actiu com quan fou nomenat primer president formal de l'associació. Cal dir també que forma part d'un projecte més ampli que inclou la realització d'entrevistes (a persones que no volen o no poden ser protagonistes d'una conferència) i també fer recerca sobre persones ja desparegudes i poc conegudes que valorem tenen importància per a explicar la història de la ciutat i el seu entorn comarcal al segle XX.
Carrutxa i l’Arxiu Municipal estan treballant en el calendari del segon curs del cicle “Testimonis” que s’iniciarà al mes de setembre i que abordarà les següents temàtiques: la festa major l’emigració, la sanitat, la cultura, i el comerç.
El cicle “Testimonis” organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus està pensat com una forma de preservar la memòria del passat més proper en diferents vessants ciutadanes i es planteja com una aportació al fons de memòria oral de l’Arxiu Històric de Reus perquè en el futur sigui un document de consulta a l’abast de les persones investigadores.

dijous, 26 d’abril del 2012

Escola Montsant, una suma de complicitats


Si una escola s’hagués de definir per alguna qüestió, seria l’esperit de comunitat, pel fet que mestres, pares i alumnes comparteixen uns objectius comuns i caminen de la mà per a la seva consecució. 
Cori Bach acompanyada de Montserrat Vilella

Aquest va ser un dels aspectes fonamentals que la mestra i exdirectora de l’escola Montsant Cori Bach va anar reiterant durant la seva xerrada, inscrita dins del cicle Testimonis, organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus. Gairebé en cadascuna de les múltiples etapes de la història de l’escola Montsant, Bach va pronunciar les expressions “gràcies a” i “juntament amb” per explicar que la trajectòria del centre no es podia entendre en clau individual i jeràrquica sinó com a projecte col·lectiu i participatiu, fins al punt que quan Bach no feia servir aquestes fórmules esmentava directament els noms de les persones que havien tirat endavant cada iniciativa, que havien acompanyat el procés en cadascun dels passos seguits. Entre aquests noms en van sonar repetidament alguns com Assumpció Cuadrada, Jaume Fernández, Àngels Vallvé… i fins i tot el nom d’un inspector del Ministerio, Vicente Morales. 
Continuant amb els èmfasis que va marcar Bach en la seva xerrada, destacaria els objectius inicials de l’escola, que a la llarga han definit el projecte educatiu del centre: escola democràtica, plural, catalana, arrelada al país, pública i activa. Filosofia que l’ha definit com un centre de referència evidentment avançat a la seva època en moltes qüestions que ara ens semblen totalment habituals (llengua, potenciació de la creativitat de l’alumnat, participació dels pares, compromís amb la ciutat…) però que a finals dels 60 i els 70 no devien, ni de bon tros, coincidir amb l’esperit curricular de l’època. 
La sala d'actes de l'Arxiu de Reus, plena de gom a gom escoltant la conferència

M’agradaria destacar, però, especialment un aspecte d’un recorregut personal i professional de Bach i de l’escola Montsant: l’aposta per la integració de tots els alumnes. Una integració que a la llarga va desembocar en el Projecte Maragda, una iniciativa d’inserció laboral de persones amb discapacitació juntament –de nou la complicitat d’altres– amb el Consell Comarcal del Baix Camp. 
Densa en detalls, emotiva en el record, exhaustiva en la història i raonada en les motivacions de cada pas fet per la comunitat de l’escola Montsant, la conferència de Cori Bach va ser una petita joia en aquest intent d’explicar una mica més d’on venim i com la societat reusenca ha bastit un patrimoni col·lectiu.

Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa

dimecres, 10 de novembre del 2010

Memòria de cent anys d'anarcosindicalisme



L'Arxiu de Reus organitza aquest mes de novembre, quan fa cent anys de la fundació de la CNT, dues conferències sobre l'anarcosindicalisme al Baix Camp i al Priorat, abans de la Guerra Civil:

— Dimarts 16 de novembre
Joan Navais, Rere la bandera roja i negre. Obrers i anarcosindicalistes a Reus

— Dimarts 23 de novembre
Pere Audi, Les primeres passes de la CNT al Priorat

Joan Navais té publicats diversos llibres sobre moviments socials i polítics a Reus, entre altres, Tres banderes i una revolució. Anarcosindicalisme, separatisme i comunisme dissident a Reus (Reus: Centre de Lectura, 2001). Pere Audi ha treballat sobre l'associacionisme obrer al Priorat i té publicats treballs com «El Porvenir» 1916-1936. Vint anys de cooperativisme obrer a Falset (Reus: Carrutxa, 2004) o, més recentment, Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923) (Falset: Arxiu Comarcal del Priorat i Centre Cultural i Recreatiu La Unió de Torroja, 2010).

Les conferències tindran lloc, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Arxiu de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3).

Organitzen: Arxiu Municipal de Reus i Arxiu Comarcal del Baix Camp.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Cafès, llibres i teatre

Fins a la guerra civil de 1936-39, les societats eren un dels eixos principals de la vida a les poblacions del país.

Com a entitats que es dedicaven a la cultura, l'esport i l'oci, a través de les seves seccions de coral, teatre, futbol o ciclisme; algunes d'elles comptaven amb biblioteca a disposició dels socis.

I també com a espais de sociabilitat, on la gent (els homes, sobretot) es trobava per prendre cafè, rebre notícies a través de la ràdio i fer tertúlia. Van ser els nuclis de debat i discussió dels grans problemes i transformacions de la societat a inicis del segle XX, i els focus de difusió de les diferents ideologies que feien bullir la vida del país a l'època.

Cambrils recorda aquests dies les societats que van existir a la població fins al 1939, a través d'un cicle d'activitats. La Cadira, el Polvorín, l'Agrària, el Pòsit i el Sindicat són encara força presents en la memòria col·lectiva.

Dijous 4 de novembre, diferents testimonis de la vida d'aquelles societats participaran en una taula rodona que porta per títol Cafès, llibres i teatre.

Organitzen: Arxiu Municipal de Cambrils i Museu d'Història de Cambrils. Informació: arxiu@cambrils.cat.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Conèixer per recordar

Dissabte passat, a Gandesa es va celebrar la Jornada Fosses comunes: un passat no oblidat. Carrutxa va participar en una de les taules rodones, explicant la recerca realitzada sobre el pas de guerra pel Priorat, especialment a Montsant.

Les intervencions van posar de relleu la necessitat, encara ara, de donar respostes a les famílies que van perdre algú durant la guerra, especialment aquells que no en van tenir mai més notícies i ignoren on i com van morir. Hi ha encara molts dols per tancar, moltes persones que ja només esperen saber en quin lloc anar a portar un ram de flors en memòria del seu desaparegut. Moltes històries de vida de les quals es desconeix el capítol final. En la major part dels casos serà impossible redactar de manera concreta aquest capítol final, però, si més no, les famílies necessiten una resposta genèrica o aproximada.

Mentre els investigadors intentàvem explicar, cadascú en l'àmbit que ha treballat, com es van desenvolupar les diferents fases del conflicte i l'Administració explicava les decisions adoptades per tal de recordar adequadament aquestes persones, els familiars prenien un i altre cop la paraula per manifestar el seu desig de posar un lloc i una data a la desaparició de les diferents víctimes.


Una de les taules rodones de la jornada

Tot sovint, els qui treballem en la recerca diem que cal trobar la seva aplicació pràctica, el retorn a la societat dels coneixements que obtenim i elaborem. De vegades, aquest retorn es tradueix en suport al desenvolupament econòmic local o als processos de diàleg social. En aquest cas, el retorn voreja la dimensió més emocional de la persona.

Davant de situacions com aquesta, se'ns imposa la responsabilitat. No s'hi val a intentar ignorar aquestes ferides i posar una paletada més de terra sobre aquestes situacions. El coneixement ha d'ajudar les famílies a redactar, encara que sigui d'una manera genèrica o aproximada, el capítol final de les vides dels seus desapareguts.

dijous, 10 de desembre del 2009

Centelles torna a Reus

L'arxiu fotogràfic d'Agustí Centelles ha estat notícia en aquests últims dies. Però el que no és tan conegut és la vinculació del fotògraf a la ciutat de Reus, on encara hi té família i on va residir uns anys d'incògnit quan va tornar a Catalunya després d'exiliar-se. L'exposició que ofereix el Centre de la Imatge Mas Iglesias és una excel·lent oportunitat de veure, entre altres, les fotografies que va fer Agustí Centelles del Reus enrunat pels bombardeigs, a l'estiu de 1938, i durant la seva estada a la ciutat.



Una mostra absolutament recomanable que no us heu de perdre. La inauguració tindrà lloc el proper dimarts 15 de desembre a 2/4 de 8 del vespre, i la mostra es podra visitar fins al 7 de març.

dilluns, 6 de juliol del 2009

La Llei de fosses

El Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de fosses comunes. L'objectiu és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura i el dret de la societat a conèixer la veritat del passat. La llei fou aprovada per una àmplia majoria: cent catorze vots a favor i només catorze en contra, els del PP, i tres abstencions.

La llei preveu senyalitzar i dignificar els indrets on hi ha enterraments per recuperar-los com a espais de memòria, evitant que les fosses comunes restin a l'oblit. Això no implica que s'hagin d'exhumar per principi totes les restes. La llei preveu que es pugui fer a petició dels familiars –directes i descendents fins al tercer grau– dels desapareguts o d'institucions o entitats sense ànim de lucre dedicades a la recuperació de la memòria històrica, en el seu nom. Les peticions d'exhumació han de comptar amb proves documentals i han de ser aprovades per un comitè tècnic i pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que n'assumirà el cost, segons les possibilitats pressupostàries.



Damunt del riu de Montsant foren enterrats molts cadàvers sense identificar,
víctimes dels cruents combats dels primers dies de 1939. A la foto, un parapet a la Serra de la Llena.


Per tal de conèixer millor el continguts de la llei i les seves implicacions pel que fa a la restitució de la memòria dels indrets on hi ha persones enterrades hem organitzat una xerrada amb Daniel Pi, diputat al Parlament i col·laborador de l'entitat des de fa molts anys. L'acte tindrà lloc aquest proper dijous 9 de juliol, a 2/4 de 8 de la tarda, a la Sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus.