Gaudir i pensar la festa

Avui, a Reus, és Festa Major.

D'aquí a poca estona tornarà a petar la tronada. Tornarem a gaudir dels elements, les danses, les músiques, el so de les campanes, la pirotècnia, l'olor de la pólvora. Tornarem a seguir aquests rituals que formen part del patrimoni cultural de la ciutat, i també d'aquells que, per voluntat col·lectiva, s'hi estan incorporant.

La Tronada del pregó, divendres passat

Pot semblar que avui és un dia per gaudir la festa i no per pensar-la. Malgrat tot, us convidem, mentre la vegeu des de la vorera o us hi trobeu immersos, que feu un moment d'atenció als petits detalls que l'expliquen i que la lliguen a la nostra comunitat.

Mentre comenteu amb els veïns si avui la tronada ha petat amb més o menys força, podeu pensar que les festes ens serveixen per relacionar-nos, una necessitat de les persones tan bàsica com alimentar-nos o reproduir-nos. Mentre vegeu construir un castell, podeu reflexionar sobre el valor de la suma d'il·lusions i esforços -valors tan reclamats actualment- que fan viure les entitats. Mentre vegeu passar un nou element festiu, podeu pensar en quants treballadors i establiments han fet possible elaborar tots els elements que necessiten i han rebut els beneficis econòmics de la seva venda. Mentre feu el vermut, o el dinar, o el gelat de festa major, podeu pensar en quanta activitat econòmica genera la festa al seu voltant durant aquests dies. Mentre vegeu els actes en places i carrers, podeu pensar de quina manera la festa ens ajuda a descobrir i valorar espais de la ciutat. Mentre us embadaliu amb les bèsties festives, els gegants i la pirotècnia, podeu pensar quantes persones nouvingudes a la ciutat es poden sentir atretes per aquests elements que tenen punts de contacte amb els seus referents culturals.

Sobre tots aquests aspectes, a Reus se n'ha parlat darrerament, amb arguments ben construïts. Ara ja amb calma, us convidem a llegir les conclusions de la taula rodona La festa, necessitat o luxe? que Carrutxa va organitzar fa pocs dies.

Mentrestant, a tots, molt bona Festa Major!

Encara hi sou a temps

Si no heu vist el Ball de Dames i Vells de Reus, avui encara hi sou a temps. Aquest és un ball parlat que no participa del seguici. Només el podeu veure en els carrers i places del nucli antic on podeu copsar tota la força dels seus parlaments. «Deliciosament groller, provocativament malparlat i obscenament intel·ligent», com el qualifica Natàlia Borbonès a El Punt.

Ball de Dames i Vells 2011 (Salvador Palomar)

Avui dimarts 28 de juny, les representacions del ball parlat seran a 2/4 de 7 a la plaça de Pubill Oriol, a 1/4 de 8 a la plaça de Sant Miquel i a les 8 h al carrer del Vidre.

«La vida a pagès», exposició sobre l'Estudi de la Masia Catalana

El proper dilluns 27 de juny, a les vuit del vespre, s’inaugura l’exposició “La vida a pagès” i que fins el 30 de juliol es podrà visitar a la sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.

Aquesta exposició és fruit de la recerca que des de 2007, Montserrat Solà, antropòloga i membre de Carrutxa, ha realitzat a partir de l’estudi del fons documental corresponent a l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte de gran abast, nacional i multidisciplinar que pretenia estudiar i publicar una gran obra sobre la masia catalana i la vida pagesa.

Exposició sobre l'Estudi de la Masia Catalana al MHC (foto: M.Solà)

Entre el 1923 i el 1936 un grup de científics i humanistes va recórrer les terres de Catalunya i les Illes Balears documentant aquesta vida a pagès. Eren l’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’institucionalització cultural del Noucentisme ideat i finançat per Rafael Patxot, un dels principals mecenes del segle XX a Catalunya. L’encàrrec, fet al Centre Excursionista de Catalunya, pretenia cartografiar l’arquitectura, el cicle de la vida i l’any a pagès, les relacions jurídiques, els oficis i costums, etc., a l’entorn de la masia, el lloc i la possessió. Però aquesta mena d’enciclopèdia del món rural responia a altres raons, ultra l’ampliació del coneixement i la patrimonialització del moment. En l’esperit del Noucentisme hi ha la convicció que l’essència de la catalanitat, els fonaments de la societat i de la família del futur, els valors morals que han de donar impuls i horitzó al país, estan dipositats en un determinat món rural que alhora que s’estudia es va construint i fixant.

Can Déu, Sabadell, on es va inaugura l'exposició (foto: M. Solà)

L’exposició ha estat comissariada per Josep Font i Montserrat Solà i ha estat patrocinada per l’Obra Social “Unnim” i Obra Social “Sa Nostra”. Fou inaugurada l’abril de 2010 i des de llavors ha estat itinerant per múltiples poblacions del Principat i les Illes: Sant Feliu de Guíxols, Solsona, Tàrrega, Cambrils, Palma, Maó, Ciutadella, Eivissa, etc. Durant el mesos de març i abril de 2011 va ser exposada al Museu d’Història de Catalunya on va rebre més de 12.000 visites.

L’exposició permet conèixer la història i desenvolupament d’aquest gran projecte cultural i divulgar part del fons fotogràfic format per 131 àlbums fotogràfics que contenen més de 7.700 fotografies. A més, i com a novetat que s’inclou aquest 2011, l’exposició inclou un audiovisual sobre la biografia de Rafael Patxot que ha estat cedit per la Diputació de Barcelona.

Des de Carrutxa us convidem a la inauguració de l'exposició el dilluns 27 de juny a les 8 del vespre i us oferim fer una visita guiada amb Montserrat Solà el pròxim dimecres 6 de juliol a dos quarts de vuit de la tarda al Centre de Lectura.

Us preguem que si voleu vindre a la visita guiada ens confirmeu la vostra assistència per correu electrònic: correu@carrutxa.org

Us hi esperem.

Dimonis de Massalfassar, 20 anys de festes populars

La Colla de Dimonis de Massalfassar celebrarà el seu vinté aniversari amb el Gran Correfoc de Sant Joan que tindrà lloc el proper dissabte 25 de juny.

Ja fa exactament vint anys que Massalfassar (l’Horta Nord, País Valencià) rep l’estiu amb una multitudinària cercavila de foc que reuneix diables, bésties i música de dolçaina i tabal, com tots els anys a càrrec dels Dolçainers de Puçol.

La festa tindrà el seu preludi infantil el 24 de juny amb la diada de la Colla de Dimoniets i Dimonietes que realitzarà, cap a les 22.30 i a la plaça de l’església el seu correfoc, amb la serp Sangonereta, com a principal protagonista.


L’endemà, el dissabte 25 de juny, i a partir de les 24.00, tindrà lloc el Gran Correfoc de Sant Joan de la Colla de Dimonis de Massalfassar amb tot el seu bestiari: la gàbia de Llucifer, la Diablesa, lo Rat Penat, la Bicicleta de Foc, el Bou Embolat, les dues Serps (Na Miquela i Sangonereta), el Drac Ovidi i la gegantesca tartaruga.

La “tartaruga” de Massalfassar, apel·latiu que al·ludeix al nom tradicional amb què es coneixia la tortuga que treia el gremi dels obrers de vila en totes les processons i seguicis festius del barroc valencià, està tota feta d’alumini i fa deu metres de llargària per dos d’amplària. Al seu interior, una vintena de dimonis la fan avançar, manipulen el seu coll retràctil i encenen centenars de bengales i coets al llarg de tot el recorregut.


A més, el correfoc comptarà també amb la participació dels Diables de Montornès del Vallès i del seu drac Ceballot, una colla procedent del Principat de Catalunya amb la qual els Dimonis de Massalfassar mantenen un vincle ben estret des de ben bé el moment de la seua fundació.
En acabar el correfoc hi haurà ball folk amb el grup Urbàlia Rurana, històrica formació peonera en la introducció del ball folk a terres valencianes i autora del “Ball de dimonis de Massalfassar”, convertit ja en un clàssic del repertori dolçainer.


Vint anys d’agitació cultural

En els seus vint anys d’existència, la Colla de Dimonis de Massalfassar, no només ha creat el seu propi model de correfoc —un espectacle que ha recorregut el llarg i ample de la geografia valenciana i que també s’ha pogut disfrutar a Catalunya, Balears, Castella, Euskadi, Itàlia i Portugal— sinó que ha desplegat una intensa activitat d’agitació cultural en tots els àmbits, especialment en el de la música i en el de la cultura popular: és l’entitat organitzadora del Cant al Ras, va publicar la revista d’estudis comarcals La Roda del Temps, publica en l’actualitat —juntament a altres entitats— la prestigiosa revista Caramella, i regenta el Café L’Infern des d’on organitza exposicions, presentacions de llibres, cicles de concerts, tertúlies, etc. Una activitat autofinançada per la pròpia Colla i sustentada pel voluntarisme desinteressat dels seus associats.

Més informació: 686 35 42 44 (Josep Vicent Frechina).

O al web www.massalfassar.org

Nou bestiari reusenc

La festa, una necessitat o un luxe?

Us recordem que aquest vespre posarem sobre la taula els aspectes que converteixen les festes en moments amb repercussió social i econòmica.

En parlaran Joan Roig (president de la Setmana Medieval de Montblanc), Jordi Bertran (gestor cultural), Antoni Veciana (de la colla del Bou de Reus) i Marc Navarro (tècnic de festes de l'Ajuntament de Reus).

La taula rodona, que porta per títol «La festa, una necessitat o un luxe?» la moderarà Montserrat Solà.

Serà a 2/4 de 8 del vespre, a la sala de l'Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni Maria Claret, 3).

Us convidem a venir i aportar elements per al debat.

Avui, parlem de festa a l'Arxiu

Us recordem que el cicle Parlem de festa ha canviat de lloc. Les dues activitats seran a la sala de l'Arxiu de Reus, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, núm. 3.

El cicle comença aquest vespre, a 2 quarts de 8, amb la conferència de Salvador Palomar «Festa i economia: fires, carnavals i solemnitats a Reus (1859-1929)».

Us hi esperem!

30è aniversari del Ball de Diables de la Ràpita

Enguany, com molt de vosaltres ja sabreu pels diferents actes que ja han realitzat durant aquest any, el Ball de Diables de la Ràpita celebra els seus 30 anys d'història. Per aquest motiu, aquest dissabte 11 de juny celebraran una Diada com a acte central del seu aniversari. A l'acte hi participaran el Ball de Diables de la Ràpita, els Diables Carranquers de Cervera i el Ball de Diables de Valls.



El actes programats per a aquell dia començaran a les 19.30h amb una Timbalada (actuació i representació dels diferents tocs de timbals de les colles participants), que s'iniciarà davant de l'església i seguirà amb una petita cercavila pels carrers principals de la Ràpita.

A continuació, a les 20.15h a la plaça de Ramon Cabré, es faran les representacions dels Actes Sacramentals de cada colla convidada (l'acte sacramental és una escenificació teatral del ball parlat de tradició centenària, en el qual es representa la lluita entre el Bé, representat per Sant Miquel Arcàngel, i el Mal, representat pels Diables, Llucifer i la Diablessa). Abans de l’inici de la representació de l'Acte Sacramental del Ball de Diables de la Ràpita, aquests faran la presentació del nou escut que lluirà el seu Arcàngel Miquel.

Seguidament, entrant al capvespre, hi haurà una Cercavila de Foc amb les colles convidades pels carrers de la Ràpita. La diada s’acabarà amb una Botifarrada Popular a la plaça de Ramon Cabré. El cost del sopar serà de 6 euros i comptarà amb botifarres, mongetes, pa, beguda, postres i cafè. La vetllada finalitzarà amb música per amenitzar la festa i tancar la Diada amb un discjòquei local a la mateixa plaça.


Per a més informació podeu consultar la seva web, www.diablesrapita.com, enviar un correu electrònic a diables@diablesrapita.com o al Facebook, Ball de Diables de la Ràpita.

La Diada està organitzada pel Ball de Diables de la Ràpita amb el suport de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el Centre Cultural Recreatiu i Rapitenc.

Parlem de festa

Un any més parlem de festa. Si la festa és la representació de la societat que la celebra, vol dir que expressa la necessitat que té la comunitat de mostrar-se, d’expressar-se a partir de generar manifestacions festives i alhora, doncs, manifestar les relacions socials, econòmiques i culturals del context contemporani.

La festa es consumeix en ella mateixa i això vol dir, sovint, exhibició de luxe –especialment en les festes singulars i la celebració de solemnitats. En termes economicistes, significa, per tant, despesa irracional.

La celebració de la festa té uns costos i uns resultats, evidentment, que configuren el seu valor econòmic, però també hi ha uns altres valors que també s’hi festegen. Són els valors socials que es transmeten quan hom organitza, participa, observa i viu la festa; un valor que crea referent comú i que a través de la festa deriva en benefici identitari.

Però la festa és viva i s’adapta i articula a l’entorn de les problemàtiques i els imperatius de la societat on passa. Quan la festa queda inscrita al temps de lleure, pot esdevenir simplement consum i/o funcionar com a atractiu turístic a partir del qual s’obtenen també uns recursos econòmics que la possibiliten.

En un context de crisi com l’actual, com afectarà tot plegat a la festa? Per parlar de tots aquests aspectes us convidem a participar del cicle «Parlem de festa» que des de CARRUTXA us proposem:

- Dimarts, 14 de juny. Conferència a càrrec de Salvador Palomar, «Festa i economia: fires, carnavals i solemnitats a Reus (1859-1929)».

- Dijous 16 de juny. Taula rodona moderada per Montserrat Solà: «La festa, una necessitat o un luxe?» Amb la participació de Joan Roig (Setmana Medieval de Montblanc), Jordi Bertran (gestor cultural), Antoni Veciana (el Bou de Reus) i Marc Navarro (IMAC Reus).

Els dos actes tindran lloc a 2/4 de 8 del vespre,
a la Sala d'Actes del nou Arxiu de Reus, carrer de Sant Antoni M. Claret, 3, de Reus.

Organitza CARRUTXA, en conveni amb l'IMAC.

Cambrils, de festa

Els darrers anys, Cambrils ha fet un esforç notable en el camp de la festa. En diferents àmbits i moments, les iniciatives que han aportat tant les entitats festives com l'Ajuntament han anat configurant un cicle festiu viu i participat, ben complet. Un cicle que parteix de les tradicions pròpies, de la realitat del Cambrils antic i actual, i es relaciona plenament amb el patrimoni cultural del país.

Ja fa anys –dècades– que diferents membres de Carrutxa hem tingut oportunitat de veure de prop el treball que es feia en aquest àmbit. Aviat farà 20 anys, vam poder viure les recerques d'uns joveníssims l'Anjub, sempre vinculades a la voluntat de portar la festa al carrer d'avui sense permetre que es perdés el record d'ahir. La tasca realitzada llavors continua essent el referent bàsic per conèixer molts aspectes del patrimoni etnològic de Cambrils. Bona part dels textos editats es poden consultar a http://anjub.revistacambrils.cat/menu/frameset.html.

Des de llavors, hem estat testimonis de projectes que amb els anys han esclatat en grans realitats, com la Nit del Foc. S'han reinventat festes com el Carnaval i Sant Antoni. S'ha desplegat la festa major de la Mare de Déu del Camí, amb actes de lluïment i de participació. S'han creat gegants, nanos i bèsties de foc. S'ha donat un nou sentit a algunes festes, com el vessant de divulgació patrimonial sobre el món marítim que s'ha incorporat a les festes de Sant Pere i de la Mare de Déu del Carme. S'ha desenvolupat la commemoració del Setge de 1640 i s'ha donat cobertura institucional a les celebracions de Nadal i Sant Joan.


Aquests dies, Cambrils torna a estar de festa i d'enhorabona. Dins dels actes de la Fira s'ha començat a distribuir Cambrils, de festa, un quadern escrit i dibuixat per explicar el cicle festiu a la canalla. Si el llegiu, us assabentareu de com es viu avui la festa dels barris, per què Sant Antoni té tant de pes en el calendari local, quin paper tenen les persones grans a la Fira o per què per Reis cal tenir una corda preparada al balcó.

És un quadern escrit i dibuixat des de dins de la festa, per fer-ne participar la canalla i, a través d'ells, tota la població. Una eina més per fer de la festa un vehicle de cohesió social.

Enhorabona per aquesta edició que és conseqüència de la bona feina feta. I, esperem, una fita més en el camí de contribuir al coneixement del patrimoni cultural de Cambrils.