El ball de diables sense parlaments

En els darrers mesos, arran de la problemàtica generada per l'aplicació de la Directiva Europea 2007/23 referent a la comercialització dels productes pirotècnics, els grups de foc –diables o bestiari festiu– han estat ben presents als mitjans de comunicació.
A més de constituir una pràctica cultural viva i ben present a tot el territori català, i que implica milers de persones com a membres d'associacions o participants a les festes, sovint s'ha insistit, amb raó, en el valor patrimonial d'aquestes manifestacions.
La identificació, però, entre el ball de diables històric amb el model de diables amb parlaments que ha perviscut o s'ha recuperat en diverses poblacions del Penedès, deixa de banda les formes de ball de diables, no menys històriques, que trobem a les comarques del Baix Camp i el Priorat. Un oblit que reforça l'existència d'una Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb parlaments, que no pot incloure les pràctiques tradicionals del Baix Camp i el Priorat, amb sortides obertes, en diades assenyalades, on s'hi participa individualment.
El programa de divulgació que encetem el divendres 13 de novembre, amb un acte organitzat per Carrutxa i el Ball de Diables de Reus, té com a objectiu donar a conèixer les formes tradicionals del ball a les nostres comarques, fomentar la preservació de les particularitats dels nostres diables quant a indumentària i forma d'evolucionar, i reivindicar el valor patrimonial de manifestacions festives concretes com la professó de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de la Riera des de la seva ermita fins a la població, cada 7 de setembre, a les Borges del Camp; la baixada del ball de diables reusenc al santuari de Misericorda, el 25 de setembre, o la presència dels diables a l'Encamisada de Falset, per Sant Antoni.



Una reivindicació patrimonial que considerem important en un moment en què cal sensibilitzar la població sobre la importància de les nostres manifestacions festives en què s'empra la pirotècnia. Volem, en definitiva, posar en valor, a l'igual que s'ha fet amb els correfocs o la Patum, els balls centenaris amb parlaments o la Tronada, la nostra manera específica de fer de diables.
Aquest programa de divulgació, a més de conferències amb projeccions d'imatges, inclou la publicació del llibre de Salvador Palomar, El ball de diables al Baix Camp i el Priorat (versió revisada i augmentada del treball publicat el 1987), exposicions de fotografies i altres activitats que es puguin programar durant l'any 2010.



«Els balls de diables centenaris (sense parlaments)»
Presentació a càrrec de Salvador Palomar i Ferran Sugranyes, amb projecció d'imatges de Manel Carrera, Salvador Palomar, Roser Palomar i Antoni Parés.
Divendres 13 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, al local del Ball de Diables de Reus (C/ de Sant Miquel, 69)

Els dijous al local

Comença un nou curs per a l'entitat. Tot i que l'activitat de recerca i difusió ha estat durant aquest darrers mesos prou intensa i, en aquest sentit, tenim corda per estona, el cert és que veiem molt difícil reobrir el centre de documentació. La manca de recursos per poder generar un o dos llocs de treball dignes per cobrir les necessitats derivades del funcionament de l'entitat, amb serveis oberts al públic, continua essent un obstacle insalvable.
Malgrat tot, no han estat poques les persones que s'han apropat al local o han intentat contactar amb l'associació: estudiants d'ESO, batxillerat o universitaris, membres de grups festius o, senzillament, persones interessades en algun dels temes que anem treballant. Ens sap greu, però la bona voluntat arriba on arriba i no sempre ens ha estat fàcil donar resposta a aquestes consultes.
Cara a aquest nou curs ens proposem fer dels dijous, a partir de 2/4 de 6 de la tarda, el dia setmanal de trobada, amb dos vessants: l'atenció de consultes presencials i l'organització de converses sobre els àmbits que són objecte del nostre treball.
Aquestes converses, tot i ser obertes, no les publicitarem més enllà del col·lectiu de col·laboradors o d'aquest bloc –el local és massa petit–, amb voluntat, però, que puguin esdevenir activitats més formals en el futur.
Per exemple, per al proper dijous 29 d'octubre, hem programat una conversa sobre la festa de Tots Sants, a 2/4 de 8 de vespre.
Si esteu interessats a seguir el nostre treball o voleu quedar en un altre moment, podeu escriure a carrutxa@etnocat.org

Nova conferència del cicle sobre memòria oral

Els segons Tallers i Jornades de Memòria Oral que, organitzats per les diferents entitats que formem part de l'Observatori per a la recerca del patrimoni etnològic de Catalunya, tindran lloc a diferents poblacions del país, van començar ahir a Reus amb una conferència sobre la vida quotidiana a la Mussara, resultat del treball de recerca que Montserrat Flores i Laura Poblet estan desenvolupant sobre aquesta vila, avui despoblada, del Baix Camp. L'acte es va celebrar a la sala seccional de la S. Excursionista del Centre de Lectura.

La propera activitat organitzada per Carrutxa tindrà lloc el proper dissabte 24 d'octubre, a les 6 de la tarda, a l'Arxiu Comarcal del Priorat (Castell de Falset). «A la guerra es canta molt!» és un resultat de la recerca que sobre el temps de la Guerra Civil hem anat desenvolupant en els últims mesos. Una recerca basada en gran part en la memòria personal –oral i escrita– que ha aportat, tot i no ser l'objectiu principal de la investigació, nombrosos testimonis sobre cançons amb major o menor contingut ideològic, del temps de la República i la guerra. A més dels himnes i el repertori més conegut, hi ha nombroses corrandes i cançonetes composades pels soldats que fan referència a la situació excepcional que suposa un conflicte armat. La presentació dels materials anirà a càrrec de Salvador Palomar.

La vida a la Mussara

Aquest divendres, Carrutxa –amb la col·laboració del Centre de Lectura–, organitza una xerrada sobre la vida quotidiana a la Mussara.

La seva posició enlairada –que el converteix en un balcó sobre el Camp–, els valors naturals del seu terme –que l’han fet objecte d’interès per als excursionistes– i la història del seu despoblament han convertit la Mussara en un referent a la comarca. Molta gent s'hi acosta sovint, a fer-hi passejades o bé simplement a contemplar el seu campanar entre cases caigudes i a guaitar al mirador de les Airasses.

Però en l'actual despoblat, i en els masos que l'envoltaven, s'hi va desenvolupar durant segles una vida que val la pena conèixer: les estratègies d'adaptació a un entorn tan difícil, l'obtenció dels mitjans de subsistència, el procés de despoblament que, a diferència de moltes altres poblacions, va ser definitiu.

La xerrada es farà a 2 quarts de 8 del vespre a la Secció Excursionista del Centre de Lectura. Anirà a càrrec de Laura Poblet i Montserrat Flores, que duen a terme una recerca sobre la Mussara a partir de testimonis orals i de documents d'arxiu, oberta a noves aportacions.

Forma part de la programació dels 2ns Tallers i Jornades de Memòria Oral organitzats per les entitats i institucions de la Xarxa de l’Observatori Etnològic de Catalunya, i compta amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya (Generalitat de Catalunya).

Reus reivindica el foc

Amb una plaça del Prim plena de gom a gom, en presència de representants de totes les colles presents al Correfoc de Misericòrdia 2009, un membre del Ball de Diables de Reus va llegir un manifest en defensa de l'ús de la pirotècnia a les festes tradicionals.



«A Reus, des de fa segles, com en tans d'altres indrets dels Països Catalans, utilitzem materials pirotècnics en les nostres festes populars i tradicionals. I concretament, ho fan el Ball de Diables, la Cabra, el Drac, la Víbria, el Bou i la Mateixa Tronada, símbol d'identitat festiu de la nostra ciutat.

La nova Directiva 2007/23/CE, del Parlament Europeu i del Consell, limita l'ús dels materials pirotècnics sense contemplar l'existència dels elements festius de cultura popular i tradicional que els utilitzen. Ha estat un greu error per part del Parlament Europeu, que, per deixadesa i incompetència, ha posat en greu perill totes les festes amb foc que formen part del Patrimoni Immaterial de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.Tots els diables i bèsties de foc dels Països Catalans no volem ser víctimes dels errors d'una Directiva que els badocs dels nostres europarlamentaris van votar a favor.

Ara, el Ministeri d'Indústria de l'Estat espanyol ha realitzat la transposició d'aquesta Directiva, amb voluntat de regular-nos, però de manera equivocada. Amb la mateixa incompetència que els nostres eurodiputats, ha proposat una regulació sense conèixer com són les nostres festes populars. Senyors del Ministeri: no som un «espectáculo», som un element festiu de cultura popular i tradicional.



Avui donem un «sí» i tot el nostre suport a les al·legacions a la transposició presentades al Ministeri d'Indústria per part de les diferents Federacions i Agrupacions del món del foc, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la Federació i l'Agrupació de Municipis de Catalunya. Són unes al·legacions serioses, legislativament correctes, fruit del consens, i és únicament voluntat política la seva acceptació. No hi ha cap pretext possible!

El Ministeri no pot dir que no.

El Ministeri no pot limitar les nostres festes populars.

Volem que el Ministeri accepti, una per una, totes les nostres al·legacions.

I ara, diables i bèsties de foc, fem retronar els nostres tabals perquè tinguin clar a Madrid i a Brussel·les que l'any 2010 farem les festes amb foc, peti qui peti!

Farem les festes amb foc, peti qui peti!
Visca el foc! Visca la terra! Visca els Països Catalans!!!».

El foc festiu, del Camp a l'Ebre

Ahir es va inaugurar a Reus l'exposició «El foc festiu al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre», una exposició itinerant produïda per la Diputació de Tarragona que es podrà visitar al Palau Bofarull fins al 26 de setembre.

La mostra, comissariada per Jordi Bertran, vol ser una aproximació al patrimoni festiu relacionat amb el foc en diferents vessants. Des de les torxes que porta la canalla per anar a esperar els Reis en alguns pobles, fins a les atxes de les professons; de les fogueres de Sant Antoni i de la nit de Sant Joan a la pirotècnia de les festes majors.

Aquesta és, sens dubte, una exposició oportuna, tot i que la seva gestació arrenca fa temps. Com s'apunta, però, a la presentació de la mostra, malgrat que darrerament s'ha tendit a identificar el foc festiu amb la pirotècnia, l'exposició fa evident una riquesa molt més plural.

Pràctiques i rituals antics i contemporanis que, del passat cap al present, tenen el foc com a protagonista, o com a component necessari, en les festes tot l'any: falles i fanalets en el temps de Nadal, barraques, fogueres que cremen el ninot del carnestoltes, atxes i ciris, fogueres i petards, coets, carretilles i trons, diables i bestiari, tronades, salves que disparen els components dels balls, bous embolats..., un seguit de tradicions populars, explicades en una sèrie de plafons, amb fotografies de diversos col·laboradors. Acompanyats, ahir, de dues peces prou representatives del bestiari de foc reusenc: el Drac i la Cabra.

Una de les imatges de l'exposició (Salvador Palomar)

Tal com s'apunta a l'exposició, el fet que la UNESCO hagi establert com a línia prioritària la preservació i revitalització del patrimoni immaterial, com les tradicions i les festes, fins el punt d'aprovar el 2003 la Convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, ha de revaloritzar-lo i protegir-lo contra processos globalitzadors i accelerats de transformació que posen en perill la seva continuïtat.

Aquesta exposició i altres accions de divulgació del nostre patrimoni han de servir, però, també en l'àmbit local. La regidora de Cultura, Empar Pont, recordava ahir a la presentació el valor que atorga l'exposició «Ara toca festa» a la Tronada o als diables, però també a la teiera que recorda les antigues lluminàries que possibilitaven i assenyalaven les diades festives. La mostra itinerant impulsada per la Diputació pot ser una eina útil per a posar en valor la riquesa festiva d'unes comarques que han generat formes de celebració que han esdevingut model per a una part del país.

En defensa de la pirotècnia festiva

La data no era la millor. Aquest és el cap de setmana més proper al 8 de setembre, un dels moments àlgids quant a les festes major d'estiu i el país és ple de correfocs i cercaviles. Però no hi havia alternativa, perquè les al·legacions catalanes –consensuades entre la Generalitat i l'associacionisme festiu– són damunt la taula del Ministerio i el govern espanyol ha de resoldre aviat sobre l'adaptació de la normativa europea sobre pirotècnia. I calia aquesta mesura de pressió, fent evident al carrer la reivindicació de l'ús de la pirotècnia com a component fonamental de les nostres festes populars.

Per això, milers de persones, components de colles de diables i de bestiari de foc –però també representants d'altres grups festius, bestiari no de foc, castellers i trabucaires, o, senzillament, ciutadans que van voler donar suport a aquesta manifestació popular– van recórrer el centre de Barcelona, acompanyats del so dels tabals i les gralles. I el fum de les bengales que portaven les figures, única pirotècnia que van emprar les bèsties de foc.



La manifestació fou convocada per les federacions de grups de foc

Sota el lema «Farem la festa amb foc, peti qui peti», 7.000 participants, segons xifres de la guàrdia urbana, que van acabar a la plaça de Sant Jaume, convocats per la Federació de Diables i Dimonis i l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya, on –des del balcó de l'Ajuntament– l'alcalde de Barcelona va explicitar el suport de l'Ajuntament a la reivindicació i es va llegir un manifest.



Els grups s'identificaven per la indumentària o les pancartes col·lectives

En un to absolutament festiu i engrescat, la manifestació comptà amb una gran assistència de colles de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i amb una considerable presència de grups vinguts de poblacions de diferents comarques del Principat i també de la Catalunya Nord. En clau autonòmica estricta, en els parlaments, no es va fer cap referència a la tradició festiva del País Valencià ni de les Illes.



La manifestació comptà amb una nodrida participació reusenca, amb membres del Ball de Diables, el Drac gran i el petit, la Cabra, la Víbria, Carrutxa o el grup de teatre de carrer L'Espurna Diabòlica

De no introduir-se els canvis que proposen les al·legacions presentades des de Catalunya, el nou reglament obligaria tot aquell que participi a les festes on s'empra pirotècnia a càrrec de grups festius, des de la Patum de Berga fins a la carretillada de l'Arboç, de l'Aquelarre de Cervera a qualsevol correfoc, a mantenir 15 metres de seguretat respecte al punt de foc. I els assitsents haurien de signar un document assumint-ne tots els riscos. També complica els tràmits per a l'organització de les festes obligant a colles i ajuntaments a demanar autorització a les delegacions del govern central, vulnerant les competències d'ajuntaments i de la Generalitat i obviant la normativa ja existent a Catalunya que ha possibilitat la celebració regulada de correfocs en els últims anys.



La participació dels més petits a la festa és un dels motius de preocupació de les colles

També limita la participació dels més petits, prohibint a la pràctica l'assistència de menors de 12 anys. Des de la consideració que aquests requisits són impossibles de complir, el nou reglament amenaça seriosament el futur de les nostres festes tradicionals.



La manifestació va acabar a la plaça de Sant Jaume

El govern central ha d'iniciar el procés de revisió de les al·legacions aquests dies per tal d'elaborar el document definitiu que pugui ser aprovat pel consell de ministres durant el mes d’octubre. Immediatament després, el projecte serà presentat a Brussel·les per a la seva aprovació definitiva i entrarà en vigor a partir del 4 de gener del 2010. Les declaracions efectuades aquests últims dies per representants de la Generalitat són optimistes pel que fa a la negociació de les modificacions al reglament per part del Govern i les colles de diables i bestiari.