Jornada sobre el Corpus a Cervera

Aquest mes de juny, en el marc de la celebració dels 600 anys de les primeres ordinacions del Corpus i del fet diabler a Cervera, tindran lloc a Cervera tot un seguit d'actes de cultura popular que tenen com a eix comú la celebració del Corpus.

Els actes s'iniciaran el proper dissabte 4 de juny, dia en què tindran lloc les VI Jornades Reviure el Patrimoni, organitzades pel Museu Comarcal de Cervera, enguany dedicades a l'estudi d'aquesta festivitat. El període d'inscripcions resta obert fins al proper dimarts 31 de maig.

Ja més endavant, el cap de setmana del 24 al 26 de juny -cap de setmana de Corpus- hi haurà el gruix de les activitats, que s'iniciaran el divendres 24 i el dissabte 25 amb la celebració de la Festa de la Colla dels Diables de Cervera · Carranquers, i prosseguiran diumenge al matí amb la confecció de catifes de Corpus -activitat organitzada per la secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura-, i el mateix dia per la tarda amb la sortida i posteriors lluïments dels elements que composen el Seguici Festiu de Cervera, activitat organitzada per la Paeria de Cervera i que compta amb la col·laboració de l'Agrupació Seny Major.

Salut i Corpus!

(Font: Lo Carranquer. Diables de Cervera)

Per conèixer la mitologia de casa

El proper dimarts, 24 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, presentem a la sala del Castell (antic Arxiu Històric), el llibre de Bienve Moya, Una mà de sants. Les històries fantàstiques d’Àgata, Antoni, Cristòfol, Jordi, Medir i Pere (Barcelona: RBA / La Magrana, 2011). Es tracta d’una aproximació «divertidament inútil», com la qualifica l’autor, a les tradicions referents a alguns dels sants que formen part del nostre calendari.

Conèixer les vides llegendàries dels sants és útil, molts cops, per interpretar el sentit de les celebracions i els costums que en formen part. Una mà de sants és un passeig pel costat més popular, pintoresc, mitològic i discutible de sis sants ben coneguts a casa nostra. Lluny dels propòsits moralitzadors que caracteritzen les vides de sants, Bienve Moya incideix en els trets fantàstics i ens apropa a tradicions precristianes que s'intueixen en aquestes biografies.

Bienve Moya, vilanoví, és ben conegut, a Reus i arreu, per la seva vinculació al món de la cultura popular, els seus llibres i articles de divulgació, per haver estat promotor de la tan anomenada fira del circ Trapezi o per les seves aportacions cabdals al vocabulari festiu català. El 2005 fou cofundador del col·lectiu «Els altres andalusos». Entre els seus últims treballs es pot esmentar el llibre Carnaval, el de Vilanova i la Geltrú (Tarragona: Arola ed., 2010). També ha col·laborat a la revista Caramella.

Espai físic, recursos i model associatiu

Ja fa setmanes que tot un seguit de factors han propiciat la nostra reflexió sobre el present i el futur de Carrutxa. La celebració dels 30 anys d’activitat de l’entitat, la seva situació econòmica, la necessitat d’ampliar la base social o, últimament, la iniciativa municipal de cedir a l’associació l’ús de la primera planta del Castell del Cambrer, han estat motiu d’anàlisi i han motivat el debat intern sobre el futur del nostre projecte associatiu, mentre, alhora, el ritme d’activitats –i el bon resultat d’aquestes– ens recordava la necessitat de continuar endavant.

Considero que Carrutxa, com a entitat, respon a una tipologia que poca cosa té a veure amb l’associacionisme o l'ateneisme clàssic: un nucli petit i militant al capdavant, amb un fort bagatge de coneixement interdisciplinari, una bona xarxa de col·laboracions personals arreu del territori que constitueix el nostre àmbit d’actuació; poca infraestructura material i ús dels espais públics, una constant col·laboració amb altres entitats o la presència a la xarxa telemàtica, són alguns dels trets que caracteritzen el nostre model.

Després de 30 anys de feina, és clar que l’entitat té unes necessitats d’espai –per la quantitat de llibres i documentació acumulada, pel fons editorial, com a punt de trobada i lloc de treball…–, però no és menys cert que la generació de continguts, l’organització d’activitats, l’edició de publicacions –Caramella n’és un exemple paradigmàtic–, tenen menys a veure amb la necessitat d’un local social que amb la d’una xarxa cooperativa de persones que es poden trobar presencialment, més o menys, segons el moment i que utilitzen els recursos tecnològics a l’abast per a treballar cada dia. En el nostre cas, a més, es constata la importància creixent dels fons digitals, que físicament ocupen ben poc i que, ben gestionats, podrien ser accessibles des d'indrets diferents.

La situació actual, de crisi i manca d’ajuts institucionals, obliga i afavoreix aquest caire d’entitat, basada en la iniciativa, la capacitat de treball i la col·laboració entre les persones, una mínima infraestructura física i molta activitat digital. Com ja he comentat altres vegades, els dos objectius prioritaris, en aquest moment haurien de ser: primer, la captació de més persones que hi col·laborin econòmicament –perquè ens aporta recursos per a la independència com a entitat i perquè consolida la xarxa de col·laboradors personals– i, segon, la digitalització dels fons de recerca anteriors al 2000, invertint a més en millorar l’accessibilitat a la informació. Evidentment, comptant sempre amb un nucli de persones disposades a tirar endavant i gestionar el dia a dia de l’entitat.

El 18 de maig hi ha una assemblea extraordinària de l’associació que té com a únic punt l’explicació del conveni de cessió d'ús de la primera planta del Castell del Cambrer a Carrutxa, a proposta de l'Ajuntament de Reus. Explicació i acceptació del mateix, si s'escau, per part de l'entitat. És evident que la cessió d’un espai per part de l’Ajuntament comporta un estalvi de recursos, que poden ser destinats a altres objectius. Però no és menys evident que cal saber també quin és el futur que volem per a l’entitat.

Salvador Palomar

Wikipedra i la divulgació de la pedra seca

El passat mes d’abril “s’inaugurava” a la xarxa la Wikipedra, un punt de trobada a la xarxa de tots aquells estudiosos, interessats i simplement amants de la pedra seca. Es tracta d’una nova aplicació SIG interactiva 2.0 que permet introduir, visualitzar i consultar informació sobre les construccions de pedra seca a Catalunya. El portal permet, per una banda, accedir a través de mapes, fotografies i fitxes al patrimoni de les barraques de pedra seca existents a Catalunya; i, per l'altra, possibilita a qualsevol persona que ho desitgi introduir al web noves barraques i cabanes de pedra seca. Aquest eina contribueix a la posada en comú i intercanvi sobre aquestes construccions. L'objectiu és recollir informació, permanentment actualitzada, del màxim nombre possible de construccions de pedra seca. Aquesta és una iniciativa de l’Observatori del Paisatge i compta amb la participació de l’Associació Drac Verd, entre d’altres entitats.

L’inventari, estudi i divulgació d’aquest tipus d’arquitectura popular és un dels camps de treball continu de la nostra entitat, però també de moltes altres associacions i col·lectius repartides arreu del territori català.

Des de fa anys Carrutxa, amb col·laboració amb el Parc Natural de Montsant ha treballat en l’inventari de béns d’interès patrimonial, recollint la màxima diversitat de tipologia d’aquests elements arquitectònics que tenen en la pedra seca la seva base de construcció. Elements ara ja molts en desús però que tanmateix ens ofereixen una interpretació del paisatge que ens aproxima a les formes de vida que han existit en un territori agrícola com la serra de Montsant.

Creuant el pont de Cavaloca (Montserrat Solà)

Les activitats per donar a conèixer tot aquest patrimoni tan proper han estat múltiples. La darrera, el passat mes d’abril quan vàrem acompanyar a més d’una vintena dels Amics de l'Arquitectura Popular a dues zones singulars del nord-Priorat: el barranc de Cavaloca –entre la Vilella Baixa i Cabacés– i al Collet Redó –a la Figuera.

Ferran Sugranyes, Montserrat Solà (i Salvador Palomar en esperit, doncs l’al·lèrgia primaveral no li va permetre la sortida matinal) vam guiar la sortida que va conduir-nos al camí vell que comunicava les dues poblacions de la Vilella Baixa i Cabacés, el qual manté alguns trams empedrats i on hi trobem perfectament conservat l’espectacular pont de Cavaloca. També visitàrem l’anjub de la Solaneta de cal Figuerol, un gran dipòsit cobert excavat a la pedra que recull l’aigua caiguda de la llisera i amb un capacitat de més de 50.000 l. Entre els diversos marges que aterrassaven el terreny, cultivats actualment amb olivera, hi vàrem “descobrir” grans aixoplucs de marge destinats a guardar-hi les eines i per a refugiar-se en temps de collita.

A l'interior del Celler de l'Elies (Montserrat Solà)

Aixopluc de marge. Hi entrarà tota? (Montserrat Solà)

Durant el camí, també ens vàrem aturar al Celler de l’Elies, on antigament s’hi havia piat i emmagatzemat el raïm, i observàrem d’altres construccions menors com ara escales de marges, petites cabanetes, etc. La jornada va continuar camí de la Figuera, amb una breu aturada al pont medieval de Cabassers, on vam visitar a la partida les Llevateres on vàrem apropar-nos a barraques, sitis d’arneres, una era, cisternes, petites cadolletes… comprovant com guanyar terreny a les pedres per a fer-lo apte per al cultiu i aconseguir punts d’aigua havia estat tot un repte d’enginyeria popular i treball per als nostres avantpassats. (Podeu veure el reportatge que han fet els Amics de l'Arquitectura Popular clicant aquí).

Pont medieval de Cabassers (Montserrat Solà)

El president dels Amics de l'Arquitectura Popular, Vicent Loscos, amb Ferran
Sugranyes i Montserrat Solà davant l'anjub de la Solaneta de Cal Figuerol

El 18 de maig, visites al refugi de la Patacada

El dia 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus. El lema escollit per a enguany és «Museus i Memòria», que ens recorda que el patrimoni que conserven i les històries que expliquen els museus són bàsics per a la memòria de les comunitats. Per a exemplificar aquesta tasca de preservació de la memòria col·lectiva, a Reus s’organitza una jornada de portes obertes amb visita guiada al refugi antiaeri de la Patacada, que forma part de la xarxa Espais de Memòria del Memorial Democràtic. L’horari de la jornada de portes obertes al refugi serà de 10.00 a 13.30 i de 17.00 a 20.30.

Es pot concertar la visita al refugi a l'Oficina de Turisme de Reus, a l'edifici Gaudi Centre, o trucant per telèfon al 977 010 670. Les places són limitades. Les visites guiades s’iniciaran cada 30 minuts per a grups d'un màxim de 15 persones i tenen una durada aproximada de 45 minuts. A partir de les 9.30 h del dimecres 18 de maig les reserves es faran a la mateixa porta del refugi, a la plaça de la Patacada, sempre en funció de les places disponibles.

Si encara no heu visitat aquest refugi antiaeri, aquesta és una bona oportunitat per a fer-ho. La visita comentada i l’exposició d’introducció que hi ha a l’entrada del refugi permeten aprpar-se a aquest moment de la història, entre 1937 i 1939, en què la ciutat fou durament bombardejada per l’aviació franquista.

Cloenda del cicle «Els jocs en la història. 2008-2012»

El mes de maig del 2012, a Móra la Nova, tindrà lloc el Congrés de cloenda del cicle «Els jocs en la història. 2008-2012».

El cicle ha constat de quatre jornades, en anys diferents, que s'han realitzat a diferents municipis de Catalunya i que han tractat diferents aspectes:

2008. «Les societats a través del joc». Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega
2009. «Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa». Museu d’Art Modern. Tarragona.
2010. «Cultura material i immaterial en el joc». Museu del joguet de Catalunya. Figueres.
2011. «Els jocs i la interculturalitat». Pavelló de Suècia. Berga

Aquest cicle ha servit per a donar a conèixer la pràctica i la transmissió dels jocs en diferents etapes de la Història en els diversos territoris de parla catalana i territoris propers. Igualment, s’ha creat un fòrum d’entitats, organismes i investigadors interessats en l’anàlisi dels jocs tradicionals en relació a les diferents àrees del coneixement i finalment, a través de la publicació anual de les actes de cada jornada, s’ha materialitzat una col·lecció monogràfica de referència sobre el tema.

Amb el congrés internacional de cloenda «Els jocs en la història», organitzat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, es vol donar una visió ampliada del tractament i dels materials que, entorn dels jocs, s’han presentat en les jornades anteriors. La voluntat és que esdevingui el fòrum aglutinador dels investigadors de centres d’estudis, del món universitari i d’altres procedències, interessats en el coneixement dels jocs tradicionals i del món lúdic dels territoris de parla catalana i d’arreu d’Europa, en qualsevol enfocament disciplinari, facilitant-los la presentació, en formats diversos, de les seves recerques i de les seves experiències d’aplicació –en l’ambit educatiu, ludicofestiu, patrimonial, turístic, etc.

El Comitè Científic Organitzador ha estructurat el congrés en els següents àmbits:

1. Els jocs en el segle XXI: noves tecnologies i educació.
2. Jocs, comunitat, turisme i festa.
3. Les dimensions patrimonials del joc: cultura material i cultura immaterial.
4. Comunicacions de temàtica lliure.

Ja és obert el període per a presentar comunicacions i pòsters:

• Termini de presentació dels resums: fins el 29 de febrer de 2012
• Termini de presentació dels textos definitius: fins al 30 de març de 2012

L'extensió màxima de les comunicacions i els pòsters és de 300 paraules.

Cal assenyalar que aquest Congrés està reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat no universitari.

Per a més informació us podeu adreçar a la Secretaria del Congrés:

Institut Ramon Muntaner
Tel. 977401757 / elena@irmu.org
Mas de la Coixa. Rotonda Eix de l’Ebre. N-420, s/n 43770 Móra la Nova

Assemblea extraordinària de col·laboradors

Després de la reunió que aquest vespre han mantingut la Montserrat Solà i el Ferran Sugranyes amb la regidora cap d'Àrea de Cultura, Empar Pont, i el director de l'IMAC, Engelbert Magrinyà, en què se'ls ha explicat els termes i el contingut del conveni de cessió d'ús de la primera planta del Castell del Cambrer a Carrutxa, el Secretariat de l'entitat ha decidit convocar una Assemblea extraordinària de col·laboradors on se'ls explicarà el contingut d'aquest i se'ls demanarà la seva opinió.

L'Assemblea tindrà lloc el proper dimecres 18 de maig, a 2/4 de vuit del vespre al local de l'entitat (carrer de l'Hospital, 14, de Reus), amb aquest únic punt a l'Ordre del Dia:

"Conveni de cessió d'ús de la primera planta del Castell del Cambrer a Carrutxa, a proposta de l'Ajuntament de Reus. Explicació i acceptació del mateix, si s'escau, per part de l'entitat."

Degut a la importància del tema a tractar, hi esperem l'assistència de tots els col·laboradors!