diumenge, 15 de maig de 2011

Espai físic, recursos i model associatiu

Ja fa setmanes que tot un seguit de factors han propiciat la nostra reflexió sobre el present i el futur de Carrutxa. La celebració dels 30 anys d’activitat de l’entitat, la seva situació econòmica, la necessitat d’ampliar la base social o, últimament, la iniciativa municipal de cedir a l’associació l’ús de la primera planta del Castell del Cambrer, han estat motiu d’anàlisi i han motivat el debat intern sobre el futur del nostre projecte associatiu, mentre, alhora, el ritme d’activitats –i el bon resultat d’aquestes– ens recordava la necessitat de continuar endavant.

Considero que Carrutxa, com a entitat, respon a una tipologia que poca cosa té a veure amb l’associacionisme o l'ateneisme clàssic: un nucli petit i militant al capdavant, amb un fort bagatge de coneixement interdisciplinari, una bona xarxa de col·laboracions personals arreu del territori que constitueix el nostre àmbit d’actuació; poca infraestructura material i ús dels espais públics, una constant col·laboració amb altres entitats o la presència a la xarxa telemàtica, són alguns dels trets que caracteritzen el nostre model.

Després de 30 anys de feina, és clar que l’entitat té unes necessitats d’espai –per la quantitat de llibres i documentació acumulada, pel fons editorial, com a punt de trobada i lloc de treball…–, però no és menys cert que la generació de continguts, l’organització d’activitats, l’edició de publicacions –Caramella n’és un exemple paradigmàtic–, tenen menys a veure amb la necessitat d’un local social que amb la d’una xarxa cooperativa de persones que es poden trobar presencialment, més o menys, segons el moment i que utilitzen els recursos tecnològics a l’abast per a treballar cada dia. En el nostre cas, a més, es constata la importància creixent dels fons digitals, que físicament ocupen ben poc i que, ben gestionats, podrien ser accessibles des d'indrets diferents.

La situació actual, de crisi i manca d’ajuts institucionals, obliga i afavoreix aquest caire d’entitat, basada en la iniciativa, la capacitat de treball i la col·laboració entre les persones, una mínima infraestructura física i molta activitat digital. Com ja he comentat altres vegades, els dos objectius prioritaris, en aquest moment haurien de ser: primer, la captació de més persones que hi col·laborin econòmicament –perquè ens aporta recursos per a la independència com a entitat i perquè consolida la xarxa de col·laboradors personals– i, segon, la digitalització dels fons de recerca anteriors al 2000, invertint a més en millorar l’accessibilitat a la informació. Evidentment, comptant sempre amb un nucli de persones disposades a tirar endavant i gestionar el dia a dia de l’entitat.

El 18 de maig hi ha una assemblea extraordinària de l’associació que té com a únic punt l’explicació del conveni de cessió d'ús de la primera planta del Castell del Cambrer a Carrutxa, a proposta de l'Ajuntament de Reus. Explicació i acceptació del mateix, si s'escau, per part de l'entitat. És evident que la cessió d’un espai per part de l’Ajuntament comporta un estalvi de recursos, que poden ser destinats a altres objectius. Però no és menys evident que cal saber també quin és el futur que volem per a l’entitat.

Salvador Palomar