Wikipedra i la divulgació de la pedra seca

El passat mes d’abril “s’inaugurava” a la xarxa la Wikipedra, un punt de trobada a la xarxa de tots aquells estudiosos, interessats i simplement amants de la pedra seca. Es tracta d’una nova aplicació SIG interactiva 2.0 que permet introduir, visualitzar i consultar informació sobre les construccions de pedra seca a Catalunya. El portal permet, per una banda, accedir a través de mapes, fotografies i fitxes al patrimoni de les barraques de pedra seca existents a Catalunya; i, per l'altra, possibilita a qualsevol persona que ho desitgi introduir al web noves barraques i cabanes de pedra seca. Aquest eina contribueix a la posada en comú i intercanvi sobre aquestes construccions. L'objectiu és recollir informació, permanentment actualitzada, del màxim nombre possible de construccions de pedra seca. Aquesta és una iniciativa de l’Observatori del Paisatge i compta amb la participació de l’Associació Drac Verd, entre d’altres entitats.

L’inventari, estudi i divulgació d’aquest tipus d’arquitectura popular és un dels camps de treball continu de la nostra entitat, però també de moltes altres associacions i col·lectius repartides arreu del territori català.

Des de fa anys Carrutxa, amb col·laboració amb el Parc Natural de Montsant ha treballat en l’inventari de béns d’interès patrimonial, recollint la màxima diversitat de tipologia d’aquests elements arquitectònics que tenen en la pedra seca la seva base de construcció. Elements ara ja molts en desús però que tanmateix ens ofereixen una interpretació del paisatge que ens aproxima a les formes de vida que han existit en un territori agrícola com la serra de Montsant.

Creuant el pont de Cavaloca (Montserrat Solà)

Les activitats per donar a conèixer tot aquest patrimoni tan proper han estat múltiples. La darrera, el passat mes d’abril quan vàrem acompanyar a més d’una vintena dels Amics de l'Arquitectura Popular a dues zones singulars del nord-Priorat: el barranc de Cavaloca –entre la Vilella Baixa i Cabacés– i al Collet Redó –a la Figuera.

Ferran Sugranyes, Montserrat Solà (i Salvador Palomar en esperit, doncs l’al·lèrgia primaveral no li va permetre la sortida matinal) vam guiar la sortida que va conduir-nos al camí vell que comunicava les dues poblacions de la Vilella Baixa i Cabacés, el qual manté alguns trams empedrats i on hi trobem perfectament conservat l’espectacular pont de Cavaloca. També visitàrem l’anjub de la Solaneta de cal Figuerol, un gran dipòsit cobert excavat a la pedra que recull l’aigua caiguda de la llisera i amb un capacitat de més de 50.000 l. Entre els diversos marges que aterrassaven el terreny, cultivats actualment amb olivera, hi vàrem “descobrir” grans aixoplucs de marge destinats a guardar-hi les eines i per a refugiar-se en temps de collita.

A l'interior del Celler de l'Elies (Montserrat Solà)

Aixopluc de marge. Hi entrarà tota? (Montserrat Solà)

Durant el camí, també ens vàrem aturar al Celler de l’Elies, on antigament s’hi havia piat i emmagatzemat el raïm, i observàrem d’altres construccions menors com ara escales de marges, petites cabanetes, etc. La jornada va continuar camí de la Figuera, amb una breu aturada al pont medieval de Cabassers, on vam visitar a la partida les Llevateres on vàrem apropar-nos a barraques, sitis d’arneres, una era, cisternes, petites cadolletes… comprovant com guanyar terreny a les pedres per a fer-lo apte per al cultiu i aconseguir punts d’aigua havia estat tot un repte d’enginyeria popular i treball per als nostres avantpassats. (Podeu veure el reportatge que han fet els Amics de l'Arquitectura Popular clicant aquí).

Pont medieval de Cabassers (Montserrat Solà)

El president dels Amics de l'Arquitectura Popular, Vicent Loscos, amb Ferran
Sugranyes i Montserrat Solà davant l'anjub de la Solaneta de Cal Figuerol