Assemblea General de col·laboradors

Carrutxa convoca, per al proper 16 de març, a 2/4 de 8 del vespre, al seu local del carrer de l'Hospital, 14, 1r de Reus, la seva Assemblea General Ordinària.

Dins de l'ordre del dia es tractarà de la situació de l'entitat –tant econòmica com social–, com ja va fer en una assemblea oberta recent, i es donaran a conèixer les gestions realitzades des d'aleshores i les propostes que, recollides de l'assemblea esmentada, s'estan portant endavant.

També es tractarà de l'actualització de les quotes dels col·laboradors, així com del projecte d'activitats per a aquest any.

El darrer punt de l'assemblea, i força important, serà l'elecció d'una nova junta de l'associació, encarregada de recollir el testimoni de les persones que fins avui han estat força anys al capdavant de l'entitat i de projectar-la cap al futur.

S'ha presentat una candidatura a la Junta directiva amb la següent composició:

Montserrat Solà, presidenta
Montserrat Flores, vicepresidenta
Ferran Sugranyes, tresorer
Judit Gamundi, secretària
Laura Poblet, vocal
Pere Gort, vocal

Tanmateix, no és una llista tancada i si creieu que podeu ajudar a portar l'entitat endavant, en la mesura de les vostres posiibilitats, us convidem a sumar-vos-hi.

Els que no sou col·laboradors econòmics (socis) de l'entitat, però seguiu les nostres activitats, també hi sou convidats, tot i que amb veu però sense vot.

Us hi esperem a tots!

Pescadors: coneixement de l'ofici, centenari d'una tragèdia

Des de fa alguns anys, diverses institucions i entitats arreu dels Països Catalans estan estudiant i donant a conèixer tot allò que té a veure amb els oficis de la pesca i de la navegació. Estudis sobre les tècniques de pesca, exposicions amb imatges dels barris mariners, restauració d'embarcacions tradicionals, navegades a vela llatina... Tot plegat està contribuint a divulgar i valoritzar la vida i la feina dels pescadors, en un país que ha tingut una relació ambivalent amb la mar, que històricament ha significat menjar, comunicacions i riquesa, però també perills.

Embarcacions de vela llatina a Cambrils

Aquestes setmanes, arreu de la costa s'estan realitzant un seguit d'actes que incideixen en tots aquests aspectes, a partir de la commemoració d'una desgràcia, que podríem qualificar com un accident laboral de grans proporcions: el gran temporal de la Candelera.

Ara fa cent anys, entre el 31 de gener i el 2 de febrer de 1911, almenys 139 pescadors i mariners catalans i valencians van morir víctimes d'una gran tempesta que va escombrar el litoral des del Maresme fins a Alacant. Les diferents activitats que s'organitzen arreu de la costa han permès recordar les víctimes, ben presents encara en la memòria de les famílies marineres. Però estan servint també per fer evidents les condicions en què vivien i treballaven aquells pescadors.

Encesa de fogueres a Cambrils en memòria de les víctimes del temporal, el passat 5 de febrer

En trobareu un testimoni a l'exposició 1911. Sobreviure a la tempesta, produïda pel Museu d'Història de Cambrils i l'Arxiu Municipal de Cambrils, que es pot veure a la Torre del Port de Cambrils fins al 24 d'abril i després itinerarà a Badalona, Caldes, Badalona i Barcelona.

Joan Font Font, Flaire, explicant a canalla de Cambrils detalls de navegació

Les víctimes de 1911 no són una anècdota, sinó una tràgica manifestació de la realitat quotidiana d'aquells homes que anaven a la mar des dels 8 anys, amb jornades duríssimes, sense mitjans de protecció personal i, sovint, sense saber nedar. Però també amb tot el coneixement, elaborat a través de les generacions, sobre el medi i les tècniques que els servien per maniobrar les embarcacions de vela llatina, sense motor, a través de les diferents circumstàncies dels vents i de la mar. I que els permetien obtenir els diferents tipus de peix. Tot aquest coneixement es va posar en joc durant la tempesta, per esquivar els seus embats més durs i evitar-ne les conseqüències.
La tragèdia de 1911 també ens parla de la situació de les dones marineres, que restaven en terra portant la casa, remendant la sàrcia i de vegades fent feines auxiliars relacionades amb la venda del peix o amb l'agricultura, i quedaven desprotegides si moria el pare, el marit o els fills que portaven el jornal a casa.

A Cambrils, continuen les activitats de divulgació amb motiu del centenari de la tempesta. Aquest dijous 24 de febrer, a les 8 del vespre a la Casa del Mar, Enric Garcia pronunciarà una xerrada sobre el salvament de nàufrags, un aspecte de la vida marítima que a inicis del segle XX era encara poc present a les platges i ports del país. I el 17 de març -a la mateixa hora i al mateix lloc- es presenta un volum sobre els mestres d'aixa, que donarà a conèixer la intensa feina d'aquests artesans que van construir la flota pesquera activa a Cambrils entre finals del segle XIX i finals del segle XX. Tot plegat ha de servir per aprofundir en la vida i la feina dels pescadors cambrilencs en el passat.

Valoració de l'Assemblea oberta del 5 de febrer

El passat dissabte 5 de febrer tingué lloc l’Assemblea informativa oberta que Carrutxa havia convocat per tal de visibilitzar el seu estat actual, tant d’activitats com social i econòmic.

S'hi exposà el que ja anunciàvem en la convocatòria d'aquesta: el bon estat quant a activitats, però el mal moment econòmic que travessa l'entitat.

La Montse Solà i el Ferran Sugranyes hi exposaren les qüestions que més preocupen a les persones que porten el dia a dia de l'associació: sobretot, el manteniment d'una infraestructura bàsica, el local, en primer lloc, on poder tenir a l'abast tot el material (biblioteca, hemeroteca, arxiu de fotografies, videoteca, arxiu de materials sonors...) que en els seus 30 anys d'història Carrutxa ha aplegat.

L'altra gran preocupació és l'econòmica. Els ingressos de l'entitat han baixat, amb un fet que ho agreuja: la Generalitat, el CPCPTC, ens deu els diners del 2009 (12.000 euros) i els del 2010 (més o menys els mateixos, tot i que a dia d'avui no sabem quina serà ni si l'arribarem a cobrar mai).

En el debat posterior s'apuntà que una sortida als dos fets que acabem d'apuntar seria fer més "socis", col·laboradors que nosaltres en diem. I la quantitat a assolir seria la dels 300 (avui són 154), les quotes dels quals permetrien mantenir el local sense asfixiar-nos econòmicament.

Properament, a més, convocarem una Assemblea extraordinària per tal d'escollir una nova Junta que porti endavant el projecte de renovació que ara mateix encetem, Junta on ja no hi seran presents, perquè així ho han manifestat, el Salvador Palomar, la Montsant Fonts o l'Ezequiel Gort, fundadors de l'entitat.

Us convidem, doncs, a llegir el document adjunt on us expliquem amb més detall tot el que es va tractar a l'assemblea, així com a fer-vos vostra la voluntat de continuar junt amb nosaltres el camí que Carrutxa obria fa 30 anys, un projecte obert de suma de voluntats per tal de construir un país, un poble, socialment i culturalment, més just i més lliure.

Tots hi teniu cabuda. Apunteu-vos-hi!

Montserrat Solà i Ferran Sugranyes

Ara fa un segle: rentadors del camí de Tarragona

Durant segles, fer la bugada va ser una tasca feixuga i laboriosa que les mestresses de casa realitzaven als rentadors i les més benestants encomanaven a bugaderes professionals. El cens de població de Reus del tombant de segle XX hi apareixen una trentena llarga de bugaderes.

En aquells moments, els espais públics de Reus on es podia rentar la roba vorejaven la mitja dotzena. Un d’aquests espais eren els rentadors del camí de Tarragona, instal·lacions que aquest mes de febrer de 2011 haurien complert cent anys.

Imatge aèria dels rentadors. En primer terme, la riera. Al fons, el carrer de l'Aigua Nova
Foto: Antoni Zaragoza Mercadé

Aquests safarejos s’ubicaven en una zona vinculada des d’antic amb l’aigua. De fet, una acta municipal de 1720 esmenta l’existència de la bassa de l’Aigua Nova el 1680, en relació amb un plet sobre el rec del Moster. El carrer que es va obrir des de la riera Miró -anomenada aleshores rambla Mazzini- en paral·lel al camí de Tarragona, va conservar la denominació d'aquella antiga bassa.

És a la cantonada entre la riera i el carrer de l'Aiguanova que es van construir els nous rentadors, el 1911. Aquell projecte correspon a l’aleshores arquitecte municipal Pere Caselles, el qual també es va encarregar per aquelles dates d’arranjaments als rentadors del barri del Carme. Segons la documentació de l’Arxiu Municipal, ambdues actuacions van ser objecte de l’obertura d’un expedient per part de la Comissió de Foment (març de 1911), perquè diversos particulars les van denunciar i van adduir negligència per part de l’arquitecte. Aquest expedient, finalment, va quedar resolt sense conseqüències.

Foto: Antoni Zaragoza Mercadé

En el moment de la seva inauguració, els rentadors del Camí de Tarragona tenien una capacitat per a 225 usuàries, fet que els convertia amb tota seguretat en les basses més grans de la ciutat. Pel que fa a les condicions d’ús de l’espai, el diari Las Circunstancias d’aquestes dates explica que es va decidir nomenar Cirilo Abella Martorell com a encarregat del servei. En aquella època la decisió d’encarregar a una persona o altra aquestes instal·lacions no devia ser gens intranscendent; ho demostra el fet que el regidor Estrada va presentar un altre candidat, que finalment no va ser acceptat.

Els safarejos del camí de Tarragona van romandre operatius fins al 1974, any en què el consistori va decidir desmantellar-los en considerar que “l’augment del nivell de vida i el desenvolupament de la ciutat havia reduït sensiblement la seva utilitat”. L'aigua corrent havia esdevingut un servei universal i moltes cases comptaven ja amb rentadora. Enrera quedaven ja els temps en què les dones feien la bugada tot xerrant i un adolescent Xavier Amorós, com tants d’altres, s’apropava a aquests safarejos per “filustrar bons pams de cuixa posterior”, tal i com explicava al llibre El camí dels morts.

El centenari dels rentadors del camí de Tarragona ens serveix també per recordar un dels primers equipaments amb què va comptar el barri -llavors, ocupat encara en bona part per masos.


Isabel Martínez Martínez i Montserrat Flores Juanpere

Viure de la muntanya

Aquest dijous 10 de febrer continua el cicle El record de les feines amb la xerrada Viure de la muntanya: l'aprofitament del medi a la Mussara.

La Mussara era un municipi de muntanya amb unes condicions de vida dures i que oferia uns mitjans escassos per subsistir. Per això els seus habitants havien d'aprofitar al màxim el seu entorn i explotar un gran ventall de petits recursos, com a complement de l'agricultura de secà i de la ramaderia. La recollida i venda de fusta, carbó i bolets en són alguns exemples.

Podríem dir que els mussarencs tenien una economia de subsistència a base de moltes petites activitats, ja que amb les principals no n’hi havia prou.

La xerrada és un dels fruits d'una àmplia recerca sobre la Mussara que realitzen Laura Poblet Estivill i Montserrat Flores Juanpere a partir de documents d'arxiu i de testimonis orals recollits els darrers quinze anys.

Serà a 2 quarts de 8, a l'Arxiu de Reus (carrer de Sant Antoni Maria Claret 3), i tancarà el cicle El record de les feines.

Organitzen: Carrutxa, Arxiu Municipal de Reus i Arxiu Comarcal del Baix Camp.

Anar a servir: les minyones del Priorat a Reus

Aquest dijous 3 de febrer continua el cicle El record de les feines amb la xerrada Anar a servir: les minyones del Priorat a Reus, que anirà a càrrec de Laura Poblet Estivill.

El servei domèstic era una feina prou habitual fins fa unes dècades, especialment a les ciutats, on moltes famílies de classe mitjana i alta tenien una o diverses minyones. Servei domèstic i migració estaven íntimament relacionats; ho estan encara, amb migracions d'altres orígens.

En aquell context d'industrialització incipient, moltes dones dels entorns rurals que havien de marxar cap a nuclis més poblats per assegurar-se la subsistència entraven a treballar en aquest sector. Però fer de minyona esdevenia tota una experiència vital perquè per a ella implicava una convivència molt estreta amb una família que no era la seva, d'una classe social més elevada i en un entorn urbà nou.

Moltes de les minyones que treballaven a Reus a la primera meitat del segle XX procedien del Priorat. Laura Poblet les va estudiar en un treball fruit de la VI Beca de Recerca Frederica Montseny i Mañé, a partir d'entrevistes i de documents d'arxiu i bibliogràfics. En la xerrada d'aquest dijous es parlarà de les seves condicions de feina i de les seves històries de vida.

La xerrada serà a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni M. Claret, 3). Tothom hi és convidat.

El cicle El record de les feines l'organitzen Carrutxa, l'Arxiu Municipal de Reus i l'Arxiu Comarcal del Baix Camp.