dimarts, 22 de febrer de 2011

Pescadors: coneixement de l'ofici, centenari d'una tragèdia

Des de fa alguns anys, diverses institucions i entitats arreu dels Països Catalans estan estudiant i donant a conèixer tot allò que té a veure amb els oficis de la pesca i de la navegació. Estudis sobre les tècniques de pesca, exposicions amb imatges dels barris mariners, restauració d'embarcacions tradicionals, navegades a vela llatina... Tot plegat està contribuint a divulgar i valoritzar la vida i la feina dels pescadors, en un país que ha tingut una relació ambivalent amb la mar, que històricament ha significat menjar, comunicacions i riquesa, però també perills.


Embarcacions de vela llatina a Cambrils

Aquestes setmanes, arreu de la costa s'estan realitzant un seguit d'actes que incideixen en tots aquests aspectes, a partir de la commemoració d'una desgràcia, que podríem qualificar com un accident laboral de grans proporcions: el gran temporal de la Candelera.



Ara fa cent anys, entre el 31 de gener i el 2 de febrer de 1911, almenys 139 pescadors i mariners catalans i valencians van morir víctimes d'una gran tempesta que va escombrar el litoral des del Maresme fins a Alacant. Les diferents activitats que s'organitzen arreu de la costa han permès recordar les víctimes, ben presents encara en la memòria de les famílies marineres. Però estan servint també per fer evidents les condicions en què vivien i treballaven aquells pescadors.


Encesa de fogueres a Cambrils en memòria de les víctimes del temporal, el passat 5 de febrer

En trobareu un testimoni a l'exposició 1911. Sobreviure a la tempesta, produïda pel Museu d'Història de Cambrils i l'Arxiu Municipal de Cambrils, que es pot veure a la Torre del Port de Cambrils fins al 24 d'abril i després itinerarà a Badalona, Caldes, Badalona i Barcelona.


Joan Font Font, Flaire, explicant a canalla de Cambrils detalls de navegació

Les víctimes de 1911 no són una anècdota, sinó una tràgica manifestació de la realitat quotidiana d'aquells homes que anaven a la mar des dels 8 anys, amb jornades duríssimes, sense mitjans de protecció personal i, sovint, sense saber nedar. Però també amb tot el coneixement, elaborat a través de les generacions, sobre el medi i les tècniques que els servien per maniobrar les embarcacions de vela llatina, sense motor, a través de les diferents circumstàncies dels vents i de la mar. I que els permetien obtenir els diferents tipus de peix. Tot aquest coneixement es va posar en joc durant la tempesta, per esquivar els seus embats més durs i evitar-ne les conseqüències.
La tragèdia de 1911 també ens parla de la situació de les dones marineres, que restaven en terra portant la casa, remendant la sàrcia i de vegades fent feines auxiliars relacionades amb la venda del peix o amb l'agricultura, i quedaven desprotegides si moria el pare, el marit o els fills que portaven el jornal a casa.



A Cambrils, continuen les activitats de divulgació amb motiu del centenari de la tempesta. Aquest dijous 24 de febrer, a les 8 del vespre a la Casa del Mar, Enric Garcia pronunciarà una xerrada sobre el salvament de nàufrags, un aspecte de la vida marítima que a inicis del segle XX era encara poc present a les platges i ports del país. I el 17 de març -a la mateixa hora i al mateix lloc- es presenta un volum sobre els mestres d'aixa, que donarà a conèixer la intensa feina d'aquests artesans que van construir la flota pesquera activa a Cambrils entre finals del segle XIX i finals del segle XX. Tot plegat ha de servir per aprofundir en la vida i la feina dels pescadors cambrilencs en el passat.