Una tronada emocionant

La diada de Sant Pere de 2010 ha estat especialment emotiva per a l'entitat. Amb motiu dels 30 anys de Carrutxa, l'Ajuntament ens va oferir d'encendre la Tronada del migdia. En presència de la regidora de Cultura, Empar Pont, i de Benedetta Tagliabue, dissenyadora del cartell d'enguany, ho va fer Ferran Sugranyes, com a president de l'associació, acompanyat d'Anton Morales, president en funcions del Ball de Diables de Reus, com a representant de la Cabra, animal de foc que celebra igualment els seus 30 anys d'existència. Els acompanyaven diverses persones de l'entitat: Montserrat Solà, Montserrat Flores, Montsant Fonts, Ezequiel Gort, Roser Palomar, Salvador Palomar i Ferran-Albert Sugranyes.

Més d'una vegada hem explicat que el fet d'encendre la Tronada, antigament sense cap significació especial, ha esdevingut en l'actualitat un honor. Les tronades les pot aviar el mateix alcalde o la persona qui designa –la de la vetlla havia estat encesa pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.

Encendre la tronada ha estat una forma excel·lent de recordar, l'any que la Festa Major de Sant Pere ha estat declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional, els 30 anys d'activitat de la nostra entitat.

Aquí teniu algunes imatges d'aquesta tronada...


Niepce

Roser Palomar Fonts

Salvador Palomar


Daniel Vilarrubias


Daniel Vilarrubias


Roser Palomar Fonts


Roser Palomar Fonts


Ens hauria agradat que a l'encesa haguéssiu pogut ser-hi presents tots els amics que, en aquests 30 anys, heu fet possible les activitats de Carrutxa. Malauradament, era impossible per les característiques de l'acte –que obliguen a restringir molt la participació– i de l'oferiment d'encesa –fet, com és habitual, amb gran discreció el mateix matí del dia 29. Des d'aquí, doncs, la compartim amb tots vosaltres.

Belda i Badabadoc, concert de 30è aniversari

Carrutxa fa 30 anys i us convida a celebrar-ho fent festa.

El divendres 2 de juliol comptarem amb un dels grups que tracta amb normalitat la nostra música popular i l’actualitza: el Belda i el conjunt Badabadoc.

Carles Belda, cantant i acordionista, l’heu pogut sentir en grups com Pomada o Mesclat. Els altres components han format part de Xerramequ Tiquismiquis, Dr Calypso o Dijous Paella. Plegats refan a ritme caribeny els grans èxits de la nostra música. "L'Empordà" de Sopa de Cabra esdevé un escà saborós, "la Vall del Riu Vermell" un rigui eurovisiu, "la Catximba" d'Umpah-pah un contratemps petaner i el "S'ha acabat" dels Pets una rumba lacrimògena.

Aquest concert és l’acte principal de celebració del 30è aniversari de l’entitat. Ens agradaria molt compartir amb vosaltres la festa i la ballaruca, divendres 2 de juliol a 2 quarts d’11 de la nit a les Pescateries Velles.

Tots hi esteu convidats!

Organitza Carrutxa, amb la col·laboració de Maulets i l'IMAC.

De la canya i cordill al llibre digital

Un moment de la presentació (fotografia de Roser Palomar Fonts)


Avui, amb motiu de la presentació del llibre Explicació del carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any, un romanço de fil i canya escrit a finals del segle XIX per Josep Ferré (a) Queri, he fet alguna reflexió sobre les eines de comunicació que en cada moment històric han possibilitat la difusió de la cultura popular.

Efectivament, els versos impresos que, penjats d'un cordill, es venien a les cantonades –després d'haver estat recitats o cantats– van constituir un potent mitjà de transmissió folklòrica, de notícies reals o de relats fantàstics, a l'abast de les classes populars. Molts romanços eren fets per poetes del poble –en Queri n'és un bon exemple–, obrats en impremtes de pobles i ciutats, distribuïts per venedors de carrer..., una forma d'edició popular que, pels seus continguts i difusió, es pot contrastar amb una premsa periòdica que necessitava una major infraestructura que la vinculava a iniciatives empresarials o associatives.

Amb totes les diferències que calgui evidenciar, podem establir, a començaments del segle XXI, un cert paral·lelisme amb el que succeeix entre els grans mitjans versus les formes de comunicació alternatives, d'àmbit local o d'iniciativa personal, que trobem a internet. El debat sobre la relació entre la xarxa i els mitjans de comunicació és prou vigent. D'igual forma, l'edició digital –entesa en el sentit més ampli, dels articles publicats en un bloc als llibres digitals– posa a l'abast de les persones i de les associacions, sense grans capitals, la possibilitat de donar difusió a estudis o treballs de creació.

A l'igual que la impremta al segle XIX, internet genera cultura popular i és una eina potent de difusió de la cultura popular. I el format dels plecs de canya i cordill no és tan llunyà, conceptualment, d'alguns productes digitals que hom troba a la xarxa.

El llibre l'ha editat Carrutxa, que enguany arriba als 30 anys i que, si fa no fa, ja en porta quinze amb pàgines web. L'entitat ha emprat, amb major o menor encert o recursos, la xarxa per donar a conèixer la seva activitat i fer difusió de l'ampli ventall de continguts que ha anat generant sobre les festes, la cultura, el patrimoni i la memòria històrica.

He acabat fent referència a festesreus.cat, una experiència prou positiva fruit de la col·laboració entre l'IMAC i Carrutxa. Un indret web per a la difusió del calendari festius, els costums i les manifestacions festives de la ciutat. Després d'un any de funcionament d'aquest portal, els resultats són del tot engrescadors.

Reus, ciutat de grallers

I de gralleres també, en l'actualitat. Un dels trets que destaca la declaració de la festa major de Sant Pere com a festa patrimonial d'interès nacional és la continuïtat en l'ús de la gralla com a instrument per acompanyar els gegants, fins i tot en les èpoques en què l'instrument es trobava més en decadència.

Efectivament, la gralla ha estat present en els dos últims segles en la nostra festa, acompanyant les danses, els castells o els gegants de la Vila. A començaments dels anys vuitanta una generació de joves grallers va agafar el relleu als grans en l'acompanyament dels gegants de Reus. Des d'aleshores, la bona música de gralla no ha mancat mai per Sant Pere.



http://www.tv3.cat/videos/2892810/Les-possibilitats-de-la-gralla

Aquest reportatge de TV3 ens parla de la gralla i d'uns músics ben coneguts...

Parlem de festa 2010

Al juny, a Reus «Parlem de festa». Per tercer any consecutiu, aquest cicle ens convida a reflexionar i aportar coneixements sobre la realitat festiva.

Nous rituals de festa. Taula rodona amb Paco Cruz (Granollers), Xavier González (Tarragona), Lídia Romeu (Vilafranca del Penedès) i Montserrat Flores, de Carrutxa.
Dimecres 9 de juny a les 8 del vespre, als jardins de la Casa Rull (c/ de Sant Joan, 29).


La declaració de la festa major de Sant Pere com a festa patrimonial d’interès nacional ha fet evident la importància de la conservació, al llarg dels segles, d’uns ritus –unes pràctiques establertes de caire simbòlic– més enllà de les variacions en la quantitat o en el rerefons associatiu dels elements que hi intervenen. Les nostres festes majors –i la de Reus no n’és cap excepció, ans al contrari– són plenes de ritus més o menys antics.

Un ritual, però, que no és fixat ni fossilitzat en el temps. Cada celebració incorpora nous costums, recreant-ne d’antics o no, que incorporen una càrrega simbòlica o emocional i que, més enllà de la seva antiguitat, esdevenen ritus associats al bon desenvolupament de la festa.

En aquesta taula rodona volem parlar d’aquests nous ritus que enriqueixen o modifiquen el ritual de les festes majors.

Atenció: aquest acte s'ha hagut de suspendre a causa de la pluja. Tan aviat com es fixi una nova data ho anunciarem aquí mateix. Us preguem que disculpeu les molèsties!



Presentació del llibre de Josep Ferré (a) Queri, Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any. Introducció i notes a càrrec de Salvador Palomar.
Dijous 10 de juny a les 8 del vespre, als jardins de la Casa Rull (c/ de Sant Joan, 29).

Aquest és un romanço escrit cap al 1895, que descriu les festes que se celebraven a la ciutat. Fa una atenció especial a aquelles que podien tenir un atractiu, com a curiositat o per la seva espectacularitat, ja que els romanços de fil i canya es recitaven al carrer i després es venien.
A partir d'aquesta funció del romanço -una forma de literatura prou exitosa en el passat- us proposem una conversa, conduïda per Salvador Palomar i Ferran Sugranyes, sobre les formes de comunicació folklòrica en el present, especialment pel que fa a l'ús de les xarxes telemàtiques.

Aquest llibre ha estat publicat amb motiu dels 30 anys de la creació de Carrutxa.

Organitzen: Carrutxa i IMAC.

Amics, gràcies

És ben sabut que la feina de les entitats sorgeix de les propostes i la dedicació de moltes persones. La trajectòria d'una entitat com Carrutxa, que al llarg de tres dècades ha treballat sobre la cultura popular en àmbits ben diversos, ha estat possible per la col·laboració de molts amics.






Alguns d'ells, vinguts d'arreu de Catalunya, ens van acompanyar ahir en una petita celebració amb motiu del 30 aniversari. L'absis de la Prioral va ser l'escenari de retrobades, records i converses, mentre a l'oïda ressonava encara l'esclat de festa –la tronada, les danses i les campanes– que Reus havia viscut amb motiu de la proclamació de Sant Pere com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. La coincidència no podia ser més afortunada, ja que la festa ha estat des de l'inici un dels grans temes de treball de l'entitat.






A tots els amics que han fet possible Carrutxa –tant els que ahir van ser presents a la celebració com els qui no van poder venir–, moltes gràcies.

El nou arxiu i la festa patrimonial

Detall de la porta de l'Arxiu, un equipament no prou conegut per tothom

Aquesta tarda s'inaugura un nou equipament que reuneix l'Arxiu Municipal de Reus i l'Arxiu Comarcal del Baix Camp. Els arxius són institucions claus per al coneixement del passat, de la vida quotidiana a la festa. Aquest dijous, Albert Rumbo, comentant la retransmissió de la Patum de Berga per TV3, explicitava fins a quin punt la documentació comptable era una font indispensable per al coneixement de les manifestacions festives de la cultura popular.

Avui, també, la ciutat celebra la declaració de la festa major de Sant Pere com a festa patrimonial d'interès nacional. El coneixement de la trajectòria de la celebració durant prop de quatre segles, de la continuïtat d'una estructura festiva i d'uns costums al llarg del temps, de la presència dels gegants o la mulassa al carrer, de l'encesa de tronades des del segle XVII..., ha estat possible, en bona part, gràcies a les dades obtingudes de la documentació municipal: de les actes del consell a les descripcions de les solemnitats urbanes, passant evidentment per la comptabilitat municipal o d'alguns gremis. N'és un exemple l'exposició «Les danses de festa major (i les fonts documentals per a conèixer la seva història)» que van organitzar, el 2007, l'Arxiu Municipal i Carrutxa.

Relació de pagament d'un seguit de danses (1797)

Avui és, doncs, un bon dia per a recordar el paper de la recerca com a necessitat per al coneixement del passat i la dinamització del futur. Per a l'entitat, no cal dir-ho, la celebració de la declaració patrimonial de la festa i la inauguració d'un nou edifici per a l'Arxiu són una feliç coincidència.

A més, quan avui fa trenta anys que –a començaments del juny de 1980– es creava el grup de recerca i acció dinamitzadora sobre les festes i la cultura popular que avui és el Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa.

La Vitxeta estrena vestit i retallable

Avui, vigília de l'antic Corpus, els gegants han sortit de nou al carrer. La Vitxeta ha estrenat vestit nou, com acostuma a fer-ho sovint, seguint un costum amb més de 150 anys. La veu popular explica que, fa més de cent anys, el seu vestit seguia la moda i era un referent per a les noies reusenques.

Els Vitxets, com a part de la col·lecció de gegants que volen representar els diferents continents, apareixen cap al 1800 i sembla que, a mitjan segle XIX, les noies reusenques ja comentaven l'encert dels pentinats de la Vitxeta. El 1869, en una festa major laica, la Vitxeta va sortir amb gorra frígia. El 1887, a la festa d'inauguració del Carrilet de Reus a Salau, anava de pageseta de la muntanya i el 1892, de senyora. Durant el segle XX ha tingut nombrosos vestits. Podeu trobar més informació sobre els vestits de la Vitxeta i els gegants al monogràfic que ha publicat festesreus.cat, amb textos de Salvador Palomar i fotografies de fons municipals, de l'entitat i de col·leccions particulars.



La Vitxeta amb un vestit de finals del s. XIX (festesreus.cat)

Enguany, s'ha editat un retallable amb diferents vestits de la Vitxeta –una selecció de 12, entre els que tenim documentats fotogràficament, entre finals del segle XIX i l'actualitat, que es pot trobar a la Botiga de la Festa (enguany, al jardí de la Casa Rull, al carrer de Sant Joan, 27). La realització ha anat a càrrec de festesreus.cat i, des del seu indret web, podeu descarregar-vos dos vestits més, en format pdf: el de la Vitxeta republicana, de 1869, i un de blanc que podeu decorar al vostre gust.