De la canya i cordill al llibre digital

Un moment de la presentació (fotografia de Roser Palomar Fonts)


Avui, amb motiu de la presentació del llibre Explicació del carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any, un romanço de fil i canya escrit a finals del segle XIX per Josep Ferré (a) Queri, he fet alguna reflexió sobre les eines de comunicació que en cada moment històric han possibilitat la difusió de la cultura popular.

Efectivament, els versos impresos que, penjats d'un cordill, es venien a les cantonades –després d'haver estat recitats o cantats– van constituir un potent mitjà de transmissió folklòrica, de notícies reals o de relats fantàstics, a l'abast de les classes populars. Molts romanços eren fets per poetes del poble –en Queri n'és un bon exemple–, obrats en impremtes de pobles i ciutats, distribuïts per venedors de carrer..., una forma d'edició popular que, pels seus continguts i difusió, es pot contrastar amb una premsa periòdica que necessitava una major infraestructura que la vinculava a iniciatives empresarials o associatives.

Amb totes les diferències que calgui evidenciar, podem establir, a començaments del segle XXI, un cert paral·lelisme amb el que succeeix entre els grans mitjans versus les formes de comunicació alternatives, d'àmbit local o d'iniciativa personal, que trobem a internet. El debat sobre la relació entre la xarxa i els mitjans de comunicació és prou vigent. D'igual forma, l'edició digital –entesa en el sentit més ampli, dels articles publicats en un bloc als llibres digitals– posa a l'abast de les persones i de les associacions, sense grans capitals, la possibilitat de donar difusió a estudis o treballs de creació.

A l'igual que la impremta al segle XIX, internet genera cultura popular i és una eina potent de difusió de la cultura popular. I el format dels plecs de canya i cordill no és tan llunyà, conceptualment, d'alguns productes digitals que hom troba a la xarxa.

El llibre l'ha editat Carrutxa, que enguany arriba als 30 anys i que, si fa no fa, ja en porta quinze amb pàgines web. L'entitat ha emprat, amb major o menor encert o recursos, la xarxa per donar a conèixer la seva activitat i fer difusió de l'ampli ventall de continguts que ha anat generant sobre les festes, la cultura, el patrimoni i la memòria històrica.

He acabat fent referència a festesreus.cat, una experiència prou positiva fruit de la col·laboració entre l'IMAC i Carrutxa. Un indret web per a la difusió del calendari festius, els costums i les manifestacions festives de la ciutat. Després d'un any de funcionament d'aquest portal, els resultats són del tot engrescadors.