Les bandes de música del Pinell i de Paüls

El darrer número de la revista Fatumer del Pinell de Brai, editada pels amics de l'Associació Cultural Pi del Broi, inclou un article d'Àntonia Serres Buenaventura sobre les bandes de música en aquesta població de la Terra Alta i també a Paüls.

Gràcies als testimonis recollits, i amb l'ajuda de força imatges -d'actuacions o bé promocionals de les orquestres-, Serres recull la trajectòria d'aquestes formacions musicals des de 1911 fins a l'actualitat, amb força detalls sobre els membres que les formaven i les circumstàncies en què actuaven.

Balls de diumenge, festes majors, societats, cafès i dinàmiques festives canviants són el rerefons, sempre ric, de la vida de les bandes de música. Aquest article ens permet conèixer-ne alguna cosa més.

Reus, ciutat de grallers

I de gralleres també, en l'actualitat. Un dels trets que destaca la declaració de la festa major de Sant Pere com a festa patrimonial d'interès nacional és la continuïtat en l'ús de la gralla com a instrument per acompanyar els gegants, fins i tot en les èpoques en què l'instrument es trobava més en decadència.

Efectivament, la gralla ha estat present en els dos últims segles en la nostra festa, acompanyant les danses, els castells o els gegants de la Vila. A començaments dels anys vuitanta una generació de joves grallers va agafar el relleu als grans en l'acompanyament dels gegants de Reus. Des d'aleshores, la bona música de gralla no ha mancat mai per Sant Pere.



http://www.tv3.cat/videos/2892810/Les-possibilitats-de-la-gralla

Aquest reportatge de TV3 ens parla de la gralla i d'uns músics ben coneguts...

Música tradicional de Setmana Santa, avui

Amb l'església de la Sang plena, s'ha celebrat el ja "tradicional" concert de música dedicat al repertori de Setmana i Santa.

Enguany que Carrutxa celebra el 30è aniversari, és més pertinent que mai reflexionar sobre l'objectiu i trajectòria d'aquest acte, que gairebé des del començament organitza amb la col·laboració de la Congregació de la Puríssima Sang. I agrair la participació de les diferents formacions musicals que hi han participat al llarg dels anys, dues de les quals ens han acompanyat aquest any: Bufalodre i MinistReus.

Aquest concert va ser creat en uns anys en què la Setmana Santa reusenca –com la d'arreu del país– ressorgia després de la davallada de la dècada de 1970. Els components identitaris i associatius revifaven unes manifestacions que restaven ja reconeguts àmpliament en el seu vessant cultural. És en aquest context que Carrutxa va voler aportar un espai on es poguessin escoltar unes músiques tradicionals vinculades a Setmana Santa i a Pasqua. Aquestes músiques, en molts casos, sortien a la llum arran de les recerques d'experts en música tradicional.

Llavors, es pretenia que qualsevol persona interessada en la música i la cultura popular pogués escoltar aquest repertori. Però també es pretenia fer forat en la sonoritat dels actes de Setmana Santa, fer sortir aquest repertori de les parets de l'església de la Sang. I, efectivament, al llarg d'aquests anys diverses confraries han tingut la iniciativa d'incorporar com a acompanyament musical a les professons formacions amb instruments tradicionals, amb algunes peces d'aquest repertori.

Malauradament, però, els darrers anys el balanç ha empitjorat força. Cada any les professons surten acompanyades amb més bandes de cornetes i tambors, amb una qualitat sonora qüestionable i que ofeguen qualsevol altra formació musical que intenti tocar altres repertoris. En alguns casos, els tocs de timbal s'acceleren i –inconscientment, segur– s'acosten perillosament als tocs que es fan en altres contextos. No sembla que una professó –si més no, a casa nostra– hagi de sonar com una cercavila de diables, ni com una batucada.

Malament, quan el soroll tapa la música. Ja fa anys que des de l'entitat fem notar aquesta evolució, però enguany especialment demanem una reflexió sobre aquest aspecte. Des d'aquí, volem reconèixer l'esforç d'aquells que continuen treballant per fer arribar la música al públic.