dimarts, 30 de març de 2010

Música tradicional de Setmana Santa, avui



Amb l'església de la Sang plena, s'ha celebrat el ja "tradicional" concert de música dedicat al repertori de Setmana i Santa.

Enguany que Carrutxa celebra el 30è aniversari, és més pertinent que mai reflexionar sobre l'objectiu i trajectòria d'aquest acte, que gairebé des del començament organitza amb la col·laboració de la Congregació de la Puríssima Sang. I agrair la participació de les diferents formacions musicals que hi han participat al llarg dels anys, dues de les quals ens han acompanyat aquest any: Bufalodre i MinistReus.

Aquest concert va ser creat en uns anys en què la Setmana Santa reusenca –com la d'arreu del país– ressorgia després de la davallada de la dècada de 1970. Els components identitaris i associatius revifaven unes manifestacions que restaven ja reconeguts àmpliament en el seu vessant cultural. És en aquest context que Carrutxa va voler aportar un espai on es poguessin escoltar unes músiques tradicionals vinculades a Setmana Santa i a Pasqua. Aquestes músiques, en molts casos, sortien a la llum arran de les recerques d'experts en música tradicional.

Llavors, es pretenia que qualsevol persona interessada en la música i la cultura popular pogués escoltar aquest repertori. Però també es pretenia fer forat en la sonoritat dels actes de Setmana Santa, fer sortir aquest repertori de les parets de l'església de la Sang. I, efectivament, al llarg d'aquests anys diverses confraries han tingut la iniciativa d'incorporar com a acompanyament musical a les professons formacions amb instruments tradicionals, amb algunes peces d'aquest repertori.

Malauradament, però, els darrers anys el balanç ha empitjorat força. Cada any les professons surten acompanyades amb més bandes de cornetes i tambors, amb una qualitat sonora qüestionable i que ofeguen qualsevol altra formació musical que intenti tocar altres repertoris. En alguns casos, els tocs de timbal s'acceleren i –inconscientment, segur– s'acosten perillosament als tocs que es fan en altres contextos. No sembla que una professó –si més no, a casa nostra– hagi de sonar com una cercavila de diables, ni com una batucada.

Malament, quan el soroll tapa la música. Ja fa anys que des de l'entitat fem notar aquesta evolució, però enguany especialment demanem una reflexió sobre aquest aspecte. Des d'aquí, volem reconèixer l'esforç d'aquells que continuen treballant per fer arribar la música al públic.