Una festa major per la cultura

La diada de Sant Jordi és com una Festa Major per a la cultura catalana i la d'enguany, malgrat caure en mig de les vacances de Setmana Santa, no ha estat cap excepció. A Reus, la meteorologia ens fou favorable i, entre núvols i estonetes de sol, el temps va aguantar sense pluja. I la gent va omplir la plaça del Mercadal, la plaça del Castell i l'absis de la prioral, on hi havia parades de llibreries, floristeries, entitats ciutadanes i organitzacions polítiques. Carrutxa hi va contribuir, com cada any, organitzant diverses activitats. Per a l'entitat, sí que és com una festa major. Enguany hem continuat en la línia encetada el 2009, amb el drac i el bestiari fantàstic com a protagonistes.

El drac de la Llacuna, a la nostra parada al Castell

De nou hem comptat amb la presència d'un drac convidat: el de la Llacuna (l'Anoia). Gràcies a la col·laboració d'aquesta colla, aquest drac ha acompanyat l'exposició sobre el bestiari fantàstic que hi ha instal·lada a la sala del Castell (antic Arxiu Històric) i, com sol ser habitual, ha estat un dels elements més fotografiats de la diada. Dotzenes de persones, petits i grans, s'han emportat a casa la imatges d'aquesta peça de dos caps, construïda el 2005. Aquest és, de fet, l'objectiu de l'activitat: donar a conèixer una figura del bestiari popular, més enllà de la foscor de la nit i la gresca dels correfocs.

L'exposició, on és projectaven fotografies de les representacions dels animals fantàstics a l'arquitectura local i a les festes, ha estat força visitada. Conscients que enguany no hi hauria visites escolars, des de l'Ajuntament i l'entitat es va proposar a les escoles fer visites concertades durant les setmanes anteriors. El resultat, excel·lent: més de 800 escolars –concentrats, això sí, la primera quinzena d'abril– han vist les projeccions comentades, adequades a diferents nivells –Primària i ESO, amb alguna reeixida experiència amb canalla del cicle inicial– i han realitzat recorreguts pel nucli antic de la ciutat, gràcies als materials elaborats per l'entitat i que es poden obtenir a la xarxa.

La parada de Carrutxa a la plaça del Castell

El mateix dia 23 es van fer dues converses. La primera, al matí, aprofitant la presència de Dolors Marín Silvestre, col·laboradora de l'entitat en l'àmbit de memòria històrica i autora, amb Salvador Palomar, de Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees. Una reflexió sobre la cultura popular com a cultura obrera, sobre el desconeixement que hi ha de la tasca dels mestres laics i racionalistes de fa més d'un segle, sobre la imatge esbiaixada que tenim del Reus del 1900 i sobre la necessitat de continuar treballant, des del compromís, en el coneixement de la història.

Salvador Palomar i Dolors Marín, amb el llibre sobre els Montseny Mañé

A la tarda, presentats per Ferran Sugranyes, Salvador Palomar i Pep Blay conversaven sobre literatura fantàstica i tradició popular. Fou una experiència gratificant i engrescadora, constatant com la mitologia popular es pot recrear en històries del present amb llenguatges nous. Pep Blay ens va explicar les motivacions que el van portar a escriure Gotholàndia i ens va llegir –potser millor, interpretar– un capítol d'una altra novel·la seva, Vampiria sound. Tot un luxe per a una tarda del 23 d'abril.

Taula rodona, a la tarda, sobre literatura fantàstica i tradició popular

La parada, mentrestant, fou punt de trobada de les persones que col·laboren amb l'entitat, indret també de conversa i de nous contactes. Es van repartir retallables amb els personatges de la llegenda de Sant Jordi, editats l'any passat. I també es van vendre llibres, és clar.

Tot plegat, una molt bona diada de Sant Jordi.

El Draqui-Fogueró, a la Sala del Castell

El drac convidat d'enguany ja és a la Sala del Castell. Es tracta del Draqui-Fogueró de la Llacuna (Anoia), com ja us explicàvem al post anterior.

El drac de la Llacuna, esperant que li obrissin les portes del Castell
per descansar després del viatge

Aquesta activitat de portar un drac convidat d'una altra població, la vam començar a realitzar ja fa més de vint anys per tal de donar a conèixer altres figures de dracs d'arreu del nostre país. Després, durant uns anys no la vam poder realitzar pel fet que la celebració de la festa de Sant Jordi als nostres municipis es va anar estenent amb la participació de les diferents figures dracaires –personatge principal, junt amb sant Jordi, de la llegenda– que anaren sorgint i creant-se arreu.
Fa tres anys, però, vam reemprendre la idea de portar-ne algun per tal de complementar les activitats que sobre el bestiari fantàstic hem realitzat a la ciutat: els dos anys anteriors, el «Descobreix el drac» i, enguany, «El bestiari fantàstic». I així ja ens han acompanyat el drac Badalot de l'Arboç (2009), el drac Parellot de Santa Fe del Penedès (2010) i, enguany, el Draqui-Fogueró de la Llacuna.
El drac actual de la Llacuna és hereu del drac que es va estrenar a principis dels anys 80, fet de cartró pedra i amb estructura metàl·lica, però que estava seriosament malmès. Construït per Pep Ayora, està fet de fibra de vidre i resina de polièster. Va ser batejat el dia 1 d’octubre del 2005, coincidint amb els actes del Correllengua. Els nens i nenes de l’escola Vilademàger li van buscar nom: Draqui-Fogueró, i els padrins foren Francina Rovira, Joan Gol i el drac de Sant Quintí de Mediona.

El Draqui-Fogueró, rodejat per les imatges d'altres congèneres

I si voleu saber més coses de la Colla del drac de la Llacuna, us convidem a visitar el seu bloc. I naturalment, a deixar-vos caure per la Sala del Castell el dia de Sant Jordi, on a més de poder-lo veure també podreu visitar l'exposició que sobre el món del bestiari fantàstic a la nostra cultura hi hem penjat.

Activitats per Sant Jordi 2011

Després del bon resultat de les xerrades adreçades a escoles i instituts que s'han fet durant la primera quinzena d'abril, les activitats que Carrutxa us proposa per aquest proper dissabte 23 són:

Durant tot el dia, a la sala del Castell (antic Arxiu Històric), exposició «El bestiari fantàstic» i projeccions sobre les representacions del bestiari fantàstic a l’arquitectura i les festes populars.



A les 12 del migdia, conversa amb Dolors Marín i Salvador Palomar, autors del llibre Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees, editat per Carrutxa, sobre «Cultura popular i cultura del poble»

A les 6 de la tarda, conversa amb Pep Blay, escriptor i crític musical, autor de la novel·la Gotholàndia, i Salvador Palomar, sobre «Literatura fantàstica i tradició popular»

Drac de la Llacuna (del web de la colla)

Durant tot el dia, hi haurà exposat el Drac de la Llacuna (bestià festiva, de dos caps, construïda el 2005), a la porta del Castell i la parada de publicacions de l’entitat a la mateixa plaça.

Us hi esperem!

Balanç de publicacions

S’apropa Sant Jordi, diada del llibre, i com és habitual ens han demanat –per al recull que publica en forma de punt l’Ajuntament– quins són els llibres que ha publicat Carrutxa o quins llibres han escrit persones vinculades a l’entitat, des de l’abril passat.



De ben segur que la crisi també s’ha fet notar en aquest àmbit i en un context de manca de recursos que no cal ara explicitar de nou, el potencial editrorial de Carrutxa ha estat menor. A l’igual que el d’altres entitats i institucions, fet que motiva, segurament, que tampoc sovintegin tant les col·laboracions.

L'any passat es va publicar el quadern sobre bestiari fantàstic, amb textos de Salvador Palomar i Ferran Sugranyes, que sintetitza el treball de recerca que ha servit de base per a les activitats que sobre aquest tema hem realitzat amb les escoles de Reus entre el 2009 i enguany, per cert, amb un excel·lent resultat. Us recordem que aquest quadern es pot obtenir, en format digital, en descàrrega gratuïta.

El juny de l’any 2010, coincidint amb els 30 anys de Carrutxa, es va publicar Explicació del carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any de Josep Ferré (a) Queri, amb introducció i comentaris de Salvador Palomar. Es tracta d’un text breu –un romanç de fil i canya– que permet apropar-se al calendari festiu de la ciutat en el darrer terç del segle XIX.



El desembre, la col·lecció «Les veus del temps» incorporava un nou títol. En aquest cas, es tracta de la segona edició, revisada i ampliada, d’un treball de Dolors Marín i Salvador Palomar, Els Montseny-Mañé, un laboratori de les idees. Un llibre que ens apropa al Reus lliurepensador i a a cultura obrera del tombant del 1900 i a la trajectòria d'uns personatges cabdals en la història del segle XX. La primera edició, de 2005, a càrrec de l’Arxiu Municipal de Reus, es troba pràcticament exhaurida.

Quant a la participació de membres de l’entitat en obres col·lectives –deixant a banda els treballs realitzats en l'àmbit de les respectives feines– aquest passat mes de gener es presentaven a Manacor les actes de les Segones Jornades sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans, que inclou una comunicació de Salvador Palomar sobre l’Encamisada falsetana. El març, el Centre d’Estudis i l’Arxiu Comarcal del Priorat editaven Antigues ordinacions municipals a la comarca del Priorat (segles XIV-XVIII) , obra en que col·labora Ezequiel Gort.

Aquest 23 d’abril mateix no presentem cap novetat. Ho farem el mes de maig, en un cicle conjunt amb l’Arxiu Municipal. Es tracta d’una edició facsímil d’una interessant obra costumista de l’historiador reusenc Andreu de Bofarull, Reus en el bolsillo.

La mirada del temps. Imatges de Cornudella, passat i present

Mirant les fotografies podem viatjar en el temps. Més ben dit, ens situem davant un lloc concret i en un instant precís del passat o del present.

Davant les imatges fotogràfiques, la memòria s’activa i, especialment amb les que són antigues, els records es desperten i provoquen sovint emocions. L'observació de llocs comuns del nostre dia a dia des d’una altra perspectiva també ens pot sorprendre a l'hora de reconèixer-los i fan d’interès un lloc que fins llavors havia passat desapercebut.

Amb la mirada del temps també podem entendre com el passat és viscut des del present. Si a aquestes instantànies del passat hi encarem la imatge actual, la informació que transmeten les fotografies és molt més àmplia que la imatge fixa que aparentment representen. Evidencien la transformació del paisatge urbà i social de Cornudella: quan s’anava a la font a buscar l’aigua, quan es batia a l’era on també s’hi feia envelat o com era l’entrada al poble a començaments del segle XX.

Les imatges del passat ens permeten conèixer com es vivia a pobles com el nostre i quines eren les pràctiques quotidianes, o descobrir com eren alguns dels indrets del poble ara ja desapareguts o transformats, amb més o menys encert. N’hi ha que han deixat de ser un espai quotidià –amb una funcionalitat vertebradora de les formes de vida del passat– i avui formen part d'allò que hom anomena mobiliari urbà: la bassa de la vila és ara la piscina municipal, a les fonts les dones ja no hi omplen el càntir i el pont de la Fonteta ha deixat de ser la via de comunicació principal que enllaçava amb el camí de Prades. D’altres indrets no han canviat, com la plaça de la Vila, malgrat haver canviat de nom segons els períodes històrics.

Hi ha llocs que simplement han desaparegut: els abeuradors per als animals de treball, l'antiga era o la fàbrica de sabó, però ens expliquen activitats que havien caracteritzat en el passat l'economia local, alhora que constaten els canvis dels temps. Els carrers sense asfaltar, els carros i tartanes com a mitjà de transport habitual, conviuen amb l'arribada del cotxe de línia a la població o amb la construcció de nous edificis que avui en dia han esdevingut patrimoni, com el Celler Cooperatiu modernista.

És l’espai públic canviant, viu, reflex de l’esdevenir històric i social.

La inauguració de l'exposició tindrà lloc el proper diumenge 17 a les 13.30 h, i es podrà visitar del 17 al 24 d’abril a la Sala d’Exposició de Cornudella de Montsant de 17 a 20 hores.

A l'abril, bestiari

Ca l'Espinós ha estat una de les grans indústries locals dedicades a la
fabricació de productes pirotècnics i altres materials per a les festes.
També fabricava coets per a usos agrícoles

Durant tot aquest mes es pot veure, a l'Arxiu de Reus, l'antic bou de foc que va ser localitzat als tallers de la Pirotècnia Espinós, junt amb una mostra de la documentació recuperada. D'ençà que es va presentar aquesta recerca, el passat 17 de març, l'interès per la figura ha estat considerable i han estat força les persones que s'han apropat a conèixer la peça i a fotografiar-la. També s'han incorporat al fons alguns documents, cedits a l'Arxiu per reproduir-los.

Carrutxa ha col·laborat en l'exposició, amb la preparació

d'un plafó explicatiu sobre els bous festius

Des de l'entitat, continuem treballant el tema de la pirotècnia, a partir, sobretot, del buidat de premsa dels segles XIX i XX, i de la memòria personal. Aquesta és una de les línies de recerca que intentarem mantenir aquest any 2011, ja que, a més de documentar els castells de foc o figures com els bous, estem treballant en una monografia sobre les tronades per al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Moltes vegades els bous de foc eren propietat de les mateixes empreses
pirotècniques que els deixaven a les comissions de festes a canvi de la compra del material pirotècnic

D'altra banda, prop de 800 nens i nenes s'han apuntat a les projeccions comentades sobre el bestiari tradicional a Catalunya que es faran a la sala del Castell en horari escolar. Els participants són de diversos centres i el nivell va des del primer cicle de Primària fins a ESO. L'activitat acompanya l'exposició «El bestiari fantàstic» i és una adaptació del programa «Descobreix el drac», realitzat conjuntament per l'entitat i l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus durant el 2009 i 2010, tenint en compte la coincidència enguany del 23 d'abril amb el dissabte de Glòria i les vacances de Setmana Santa.

Una de les sessions a la sala del Castell, l'any passat

La diada de Sant Jordi, la parada de l'entitat estarà ubicada a la plaça del Castell, davant l'edifici del Castell, i l'exposició restarà oberta, projectant-se, a demanda, les imatges sobre les tradicions relacionades amb el bestiari a Catalunya. A les 6 de la tarda d'aquest dia, tindrà lloc una taula rodona sobre «Literatura fantàstica i tradició popular» a la mateixa sala.

L'exposició, a les Peixateries Velles, l'any passat

I, pel que fa al bestiari de foc, aquest mes d'abril s'acaben els cursos de formació per a responsables de grups de consumidors reconeguts com a experts –és a dir, caps de colla de diables i bestiari i responsables de pirotècnia– per als grups de foc. Uns cursos que han permàs al Salvador i al Ferran donar algun passeig per la geografia del Principat i conèixer una mica més el món dels diables i del bestiari festiu de foc. Fent de professor també s'aprèn.