Sortida a la Vilella Baixa i la Figuera

El proper dissabte 16 d'abril, acompanyarem els Amics de l'Arquitectura Popular a donar un tomb per la Vilella Baixa i la Figuera, al Parc Natural de Montsant, per tal de veure algunes construccions de pedra seca d'aquella zona.

Pont de Cavaloca

L'excursió començarà a la Vilella Baixa, anirem a veure l'espectacular pont de Cavaloca, a l'antic camí de la Vilella a Cabassers, i altres construccions properes, com el celleret de l'Elies o l'anjub de la Solaneta. Després de veure el pont medieval sobre el riu Montsant, pujarem a la Figuera, on observarem algunes construccions que es troben a la partida del Collet Redó i que ja havien estat objecte d'estudi per Carrutxa dins el programa Petjades sobre el coster, realitzat dins l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya fa uns anys i dedicat a la catalogació i estudi de l'arquitectura popular al Priorat.

Arneres a la Figuera

Trobareu més informació d'aquesta sortida si cliqueu aquí.

Carrutxa, amb somescola.cat

Carrutxa s'ha adherit a la campanya en suport de la immersió lingüística endegada per la plataforma somescola.cat i com a resposta a les darreres sentències del Tribunal Suprem que la qüestionen.

Us convidem a adherir-vos-hi i a l'acte que tindrà lloc el proper dimarts 5 d'abril, a les 8 del vespre, al Saló Noble del Palau Bofarull de Reus (C/ Llovera, 15), amb el següent programa:

1. Benvinguda als assistents.
2. Lectura del manifest SOMESCOLA.CAT.
3. Intervencions de representants de la comunitat educativa i d'entitats que li donen suport.
4. Intervenció del mestre i pedagog Joaquim Arenas, impulsor de l'ensenyament en català i de la immersió lingüística.
5. Parlaments de les autoritats en representació de les institucions.
6. Reconeixement dels primers impulsors de la immersió lingüística a les nostres comarques.
7. Cloenda amb el Cor Mestral i dolçaina i tabal, que interpretaran La Balanguera, La Muixeranga i Els Segadors, himnes nacionals dels Països Catalans.

Us demanem la vostra assistència a l'acte i que en féu difusió.

Tots per la nostra escola. Tots pel català.

Literatura i identitat nacional

El Departament de Filologia Catalana de la URV organitza les Jornades Internacionals «Literatura i identitat nacional: el cicle de la consolidació (1890-1939)», per als propers dies 28 i 29 de març de 2011. El període d'inscripció és des del 14 de març fins al 25 de març (inclòs).

Per a més informació, podeu trucar al telèfon 977 559 744
o bé enviar un correu electrònic a: adfcat@urv.cat

Accediu al programa de les Jornades ací: PROGRAMA

Les bandes de música del Pinell i de Paüls

El darrer número de la revista Fatumer del Pinell de Brai, editada pels amics de l'Associació Cultural Pi del Broi, inclou un article d'Àntonia Serres Buenaventura sobre les bandes de música en aquesta població de la Terra Alta i també a Paüls.

Gràcies als testimonis recollits, i amb l'ajuda de força imatges -d'actuacions o bé promocionals de les orquestres-, Serres recull la trajectòria d'aquestes formacions musicals des de 1911 fins a l'actualitat, amb força detalls sobre els membres que les formaven i les circumstàncies en què actuaven.

Balls de diumenge, festes majors, societats, cafès i dinàmiques festives canviants són el rerefons, sempre ric, de la vida de les bandes de música. Aquest article ens permet conèixer-ne alguna cosa més.

El nostre projecte per al Castell del Cambrer

Fa un parell de setmanes, la nostra entitat va rebre la proposta, per part de la Regidoria de Cultura de Reus, de fer-se càrrec de la gestió de l'equipament del Castell del Cambrer –antic Arxiu–, mitjançant un conveni de cessió d'ús.

De bon començament, l'entitat ha valorat molt positivament aquesta mostra de voluntat per part de l'Ajuntament de col·laborar i potenciar el treball de la nostra associació pel que fa a la recerca i a la dinamització cultural.

L'espai del Castell ha esdevingut en els darrers anys un indret de referència quant al coneixement de la història i del patrimoni cultural de la ciutat, tant pel fet d'haver estat seu de l’Arxiu històric, com per les nombroses activitats de divulgació, jornades i seminaris que s'hi han organitzat a càrrec de la mateixa institució o d'entitats com la nostra.

Així doncs, considerem important que la sala d'actes del Castell continuï com a espai d'ús públic, a l'abast de col·lectius i entitats, per a la realització d'activitats culturals, amb les mateixes facilitats d'ús i sense cost que ha tingut fins ara. És un equipament emblemàtic ubicat al nucli antic que no té alternativa.

El Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa no ha sol·licitat pas la gestió de l'equipament del Castell, ni tampoc ha demanat cap local per a l'entitat, tot i que som conscients que la cessió d'un espai per part de l'Ajuntament contribuiria significativament a millorar la nostra capacitat de treball. Ans al contrari, entenem aquesta proposta des de la voluntat de generar un servei públic i d'impulsar en aquest espai activitats obertes al conjunt de la ciutadania. I no tindria cap sentit utilitzar-lo només en funció de les necessitats internes de la nostra entitat.

En aquesta línia, doncs, volem apuntar tot un seguit de propostes:

1. Pel que fa l'ús de la sala d'actes de la planta baixa, Carrutxa coordinaria l'agenda d'actes (exposicions, conferències, cursets, etc.), comptant amb la col·laboració d'altres col·lectius i entitats que fan servir aquest equipament, en els horaris que són propis d'aquestes activitats –vespres de dilluns a divendres–, i cercant fórmules d'entesa per altres moments. Això permetria cobrir la pràctica totalitat d'activitats que s'hi han fet fins ara.
   Per altra banda, l'Ajuntament podrà utilitzar i autoritzar l'ús de la sala coordinant-se amb l'agenda d'actes previstos i designant un responsable que s'ocupés d'obrir i tancar la sala (les claus són a la Casa de la Vila).
   
   
   
2. Quant a l'ús del primer pis, tenint en compte que es tracta d'una única sala oberta que no permet pràcticament espais diferenciats, és el lloc on s'ubicaria l'entitat. Carrutxa proposa impulsar des d'aquest equipament una línia de treball sobre la memòria oral i el patrimoni cultural immaterial de la ciutat i el seu entorn comarcal, és a dir, un centre de referència des d'on potenciar la recerca, preparar activitats, atendre consultes i organitzar sessions de formació.
   Des de Carrutxa sempre hem entès que la memòria de les persones és una part significativa del patrimoni cultural de les àrees urbanes, sobretot de les de nova creació, i aquesta proposta s'inscriu dins la línia de treball que l'entitat porta desenvolupant durant 30 anys, amb una demostrada solvència.
   D'altra banda, aquesta línia de treball és complementària a la que realitzen altres institucions com l'Arxiu o els Museus de la ciutat, amb les quals hi hauria una voluntat de coordinació i col·laboració real.
   Com a exemple d'activitats que s'hi podrien realitzar esmentem les converses amb persones de la ciutat que expliquin aspectes de la seva vida («La persona del mes»), taules rodones sobre vivències personals respecte de determinats moments històrics, sobre les activitats econòmiques característiques de la ciutat, el comerç, la festa, les idees, etc. Aquestes sessions es realitzarien a la sala d'actes, on paral·lelament es podrien programar exposicions relacionades amb l'àmbit del patrimoni immaterial.
   Com a fi d'aquest procés de treball, els materials obtinguts en el transcurs d'aquestes activitats, un cop elaborats, passaran a l'Arxiu Municipal, dipositari final de tots els documents orals obtinguts en les recerques impulsades des de l'entitat.
   
   
   
3. I pel que fa a l'espai de magatzem del pis superior, cal dir que aquest supera amb escreix les necessitats de l'entitat i, per tant, pot ser utilitzat com a dipòsit municipal de materials culturals, tenint en compte que seria com una sala de reserva, on el seu accés s'hauria de coordinar amb l'entitat. L'entitat ha de contractar una assegurança bàsica sobre els seus continguts a l'edifici, però l'accés a la sala del primer pis i el pas al magatzem del pis superior ha d'estar limitat d'acord amb els criteris de l'associació.

Si aquest projecte d'ús que presenta Carrutxa no es considera adequat, l'entitat no s'oposa a qualsevol altra proposta d'ús públic del Castell del Cambrer, sempre que es garanteixi l'accés a la sala d'actes perquè continuï essent un espai on es puguin fer activitats com s'hi han realitzat fins ara.

Així, des del seu local actual, o qualsevol altre, Carrutxa continuarà impulsant la recerca i organitzant activitats a la sala d'actes del Castell, a la de l'Arxiu, al carrer o en d'altres espai públics o associatius com ha fet fins ara.

En aquest moment, la nostra entitat espera que l'Ajuntament concreti la seva proposta.

Montserrat Solà
Presidenta

Març de 2011

Conferència sobre ca l'Espinós i exposició del Bou de foc

El cicle «El document del mes» que programa l'Arxiu de Reus –amb l'objectiu de donar a conèixer aspectes concrets de la història de la ciutat a partir d'alguns dels documents conservats a la institució– ha presentat aquest març la particularitat de mostrar un petit fons aplegat als locals de la Pirotècnia Espinós, en el transcurs d'una recerca sobre aquesta empresa que estan realitzant Marc Navarro i Salvador Palomar.

Es tracta d'unes tres-centes cartes, totes de correspondència d'entrada, referents a comandes de material, relacions amb altres empreses del sector o promoció comercial de l'empresa. Malgrat el petit volum de documentació localitzat –l'empresa va ser fundada el 1868 i es dedicà a la producció de material pirotècnic fins a la dècada de 1980–, es tracta d'un fons d'un gran interès, com s'ha fet evident amb un seguit d'exemples que s'han exposat en la conferència de presentació.

Fins al 30 d'abril restarà exposat a l'Arxiu un «bou de foc» localitzat a la seu d'aquesta empresa pirotècnica, mostra d'una pràctica festiva de joc amb el foc ben antiga. A més, s'hi presenta una selecció dels documents aplegats i de catàlegs i materials de propaganda de l'empresa que també s'han pogut trobar.

El bou de foc de la Pirotècnia Espinós

L’Arxiu de Reus organitza, aquest dijous 17 de març a 2/4 de 8 del vespre, una nova sessió del cicle «El Document del mes», durant la qual es presentarà la recuperació de materials i la recollida d’informació que Marc Navarro i Salvador Palomar, des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, han portat a terme sobre la Pirotècnia Espinós. Fins al 30 d’abril, el vestíbul de l’Arxiu exposarà un «bou de foc», localitzat a l’antic taller d'aquesta empresa.

Ca l’Espinós ha estat una indústria local amb una producció dedicada a la festa. En primer lloc, pel que fou la seva activitat principal: l’elaboració de material pirotècnic. Ha estat, sens dubte, l'empresa pirotècnica de més renom i projecció internacional de la ciutat. Fou fundada el 1868 per Jaume Espinós Sangenís i durant molt anys fou l'encarregada de preparar les tronades de la Festa Major i altres solemnitats reusenques. També eren al seu càrrec els aplics pirotècnics que es col·locaven al capdamunt dels quatre fanals de la plaça del Mercadal i cremaven després de la tronada de Completes, el 28 de juny. O les carretilles que cremava el ball de diables. Proveïdor habitual de moltes festes majors dels pobles de les nostres comarques, participà en esdeveniments arreu de l'Estat i en altres països d'Europa i Amèrica.

Més informació i fotografies del bou, tal com es va trobar, al bloc del Bou de Reus.

Les antigues ordinacions municipals al Priorat

Avui es presenta a Falset, a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa, el llibre Antigues ordinacions municipals a la comarca del Priorat (segles XIV-XVIII), a cura de Josep Torné Cubells, amb la col·laboració d’Ezequiel Gort i Juanpere, Carles Prats i Ferré, Jaume Teixidó i Montalà, i Miquel M. Ferré i Martí. La publicació ha estat editada pel Centre d’Estudis del Priorat i l’Arxiu Comarcal del Priorat.

Aquest volum recull les sèries o compilacions municipals conservades a diversos pobles de la comarca del Priorat: Falset, Cornudella i Ulldemolins, sota la jurisdicció senyorial del Comte de Prades; la Vilella Alta i Torroja, dependents de la Cartoixa d’Escaladei; i la Figuera i la Bisbal, sots domini del prior de la Seu de Tortosa i, més tard, del bisbe d’aquella diòcesi.

Alguns d’aquests textos foren editats fa anys, com les de Torroja, o més recentment unes de Cornudella i les de Falset –a càrrec d’Ezequiel Gort i editades per Carrutxa– o les de la Bisbal.

El llibre vol, doncs, reunir totes les ordinacions conegudes per a facilitae en la seva consulta. Falten les de Marçà –que no s’han pogut transcriure– i no s’han localitzat les d’altres pobles. En conjunt, un recull de textos que permet apropar-nos a molts aspectes de la vida quotidiana –l’agricultura, la ramaderia, el comerç, la religiositat o la festa– dels pobles del Priorat en el passat per mitjà de les normes de cada vila.

Convit a participar en una recerca

El darrer cap de setmana de febrer va obrir al públic el refugi de la Patacada, amb un èxit total de públic. Centenars de persones –tantes com va ser possible d'encabir-hi– van poder conèixer aquesta construcció de defensa passiva. Bastit gràcies a l’esforç de dones i homes, és un dels refugis públics més grans amb què comptà la ciutat i sorprèn al visitant per la qualitat de la feina i el bon estat de conservació, després de més de setanta anys.

Aquest refugi va permetre, junt amb molts altres que hi havia per tot el nucli urbà i en nombrosos masos de la rodalia, minimitzar –si més no, pel que fa a la quantitat de víctimes– els efectes dels bombardeigs de l’aviació franquista sobre la ciutat.

Reus fou una de les ciutats catalanes més castigades per les bombes feixistes i, probablement, la que comptà –exceptuant Barcelona– amb una xarxa de refugis antiaeris més extensa. Un estudi de l’Ajuntament, el 1938, comptabilitzà 107 refugis, entre públics i particulars, al municipi. En l’actualitat, en tenim identificats més de 150, a partir de testimonis orals, sobretot als masos i a les cases que hi ha al voltant del nucli urbà, dels quals hem pogut accedir a una petita part.



En el transcurs de les visites que es van fer aquell cap de setmana, vam tenir notícia de cinc refugis més, algun dels quals és accessible i hem estat convidats a documentar. Els resultats d’aquesta recerca es podran visualitzar al web sobre refugis antiaeris que ha obert l’Arxiu Municipal.

Aquesta és una recerca que fa palesa la relació entre els diferents àmbits del patrimoni i les fonts per al coneixement de la història. D’una banda, l’Arxiu conserva un important fons documental, com els expedients referents a la construcció dels refugis públics de la ciutat. Aquests expedients, però, que incorporen diversos projectes plantegen dubtes sobre quines són les característiques de la construcció definitiva. A més, les circumstàncies del moment van impedir que la majoria de refugis s’acabés segons el projecte inicial.



No cal dir que només sabem amb seguretat com eren aquells als quals s’ha pogut accedir. En tot cas, els testimonis de les persones que van viure aquells dramàtics moments han estat claus per a aclarir alguns dubtes. També els de segona i tercera generació, explicats per familiars. Com ho han estat les col·laboracions personals en la localització de refugis ubicats a masos que no consten en cap document i les facilitats dels actuals propietaris per a visitar-los.

En definitiva, aquesta és una recerca que és possible gràcies a la combinació entre fonts documentals i orals, l'observació de les estructures conservades i la col·laboració de moltes persones. Una participació que cal agrair, al temps que, no cal dir-ho, ens proposem continuar endavant. Si sabeu de l’existència d’algun refugi antiaeri al terme, o en teniu alguna notícia, us convidem a escriure'ns a refugisreus@gmail.com

Quadern sobre el bestiari fantàstic

Salvador Palomar i Ferran Sugranyes
Bestiari fantàstic
Reus: Carrutxa, 2010

«Si un animal fabulós ha fet fortuna avui, aquest és
el drac, prou conegut i arrelat. N’hi ha de moltes
espècies, segons el seu lloc d’origen i la cultura que
els ha descrit. Així, tant poden ser considerats éssers
malignes (a Occident) com divinitats protectores (a
l’Orient llunyà).»

Quan ja s'apropa la diada de Sant Jordi, Carrutxa us ofereix, enguany, Bestiari fantàstic, un quadern de vint pàgines que recull el treball realitzat l'any passat per membres de l'entitat a l'entorn de les tradicions relacionades amb les bèsties, reals o fabuloses, i les seves representacions a la festa o a l'arquitectura popular.

El quadern, en format digital (pdf), us el podeu descarregar gratuïtament.

El bestiari fantàstic (març-abril 2011)

Com bé sabeu, enguany, la festa de Sant Jordi, diada del llibre, s'escau durant la Setmana Santa, període de vacances escolars. Aquest fet impedeix la realització de les activitats sobre el drac i el bestiari fantàstic que, en anys anteriors, hem organitzat des de Carrutxa en col·laboració amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus.
Com a alternativa, si us interessa treballar el tema, us proposem els següents recursos:

Exposició «El bestiari fantàstic» en format pdf. Us la podeu descarregar a:

http://www.carrutxa.cat/bestiarifantastic.pdf

Pàgines referents a l'activitat «Descobreix el drac» que hem organitzat el 2009 i el 2010:

http://www.carrutxa.cat/drac



Exposició «El bestiari fantàstic», amb projecció d'imatges i comentada, sobre els animals fantàstics a l'arquitectura i a les festes populars.
Del 15 de març al 30 d'abril (excepte els dies de festa). A la Sala del Castell (antic Arxiu Històric. Pl. del Castell, 3). Aquesta exposició –versió ampliada de la que es va presentar per Sant Jordi de 2010 a les Peixateries Velles– només s'obrirà a demanada de grups escolars. Per concertar la visita cal trucar per telèfon al Salvador Palomar (977 010 054, Arxiu Municipal) o escriure a reus@carrutxa.org
La xerrada s'adequarà al nivell dels alumnes. La duració de prevista de l'activitat és de 40 minuts.



Organitzen: Carrutxa i Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus

Exposició als antics rentadors

L'exposició als antics rentadors (Ajuntament de Reus)

El nou Casal de les Dones, inaugurat el divendres 4 de març a l'edifici d'equipaments de la Patacada, al barri del Carme, ha estrenat el centre expositiu dels antics rentadors amb l'exposició «Sabó, sabó... que fa olor de net!», realitzada des del Centre de la Imatge Mas Iglesias.

L'exposició presenta un recull de prop d'una desena d'imatges, impreses en llençols estesos, i el so de l'aigua simula que omple les piques, acompanyat del so dels picamans. Tot plegat, per transportar el visitant al temps en què aquests rentadors tenien activitat i complien a més una funció social complementària de comunicació i convivència entre les dones dels pobles i ciutats.

L'exposició es podrà visitar en els horaris en què estigui obert el Casal de les Dones, de 10:00 h a 13:00 i de 16:00 a 20:00 h de dilluns a dijous i els divendres de 10:00 h a 13:00 h.

També cantem

El divendres passat es va celebrar el Cantaval. Des de les Peixateries Velles, cap al Mercadal i la plaça de Prim, per acabar davant el Casal Despertaferro, un centenar i mig de persones van anar entonant cançons de tonada coneguda i lletra adaptada a l'actualitat. L'acompanyament va anar a càrrec de les formacions de de Blassis i Insonora.


Foto: Ferran Adell


Foto: Ferran Adell

L'acte va ser convocat per diverses entitats de la ciutat. Carrutxa hi va contribuir amb alguna inspiració poètica i diverses veus desgargamellades de primera fila...


Foto: Ferran Adell

Arriba el Carnaval, farem el Cantaval

Un seguit d'entitats de la ciutat, entre elles Carrutxa, ha organitzat, coordinat o digueu-ho com vulgueu, un acte per a aquest Carnaval que, de fet, no és nou. Es tracta de sortir a cantar per carrers i places cançons ben conegudes amb les lletres canviades, de caire satíric, una acció que al segle XIX i a la dècada de 1980, amb la recuperació del Carnaval, ja s'havia fet.

El programa és el següent:

Divendres 4 de febrer (l’endemà del Dijous Gras)

A les 5 de la tarda, al Pub La Lira de les Peixateries Velles.
Sessió musical «Carnaval Català», coordinada per Punt 6 Ràdio.
El Pub La Lira farà un preu molt especial a aquells que vagin disfressats i demanin la cervesa del Carnaval.

A les 7 de la tarda, des de les Peixateries Velles
Cercavila del Cantaval

Ruta: Peixateries Velles, plaça del Castell, Mercadal, Monterols, plaça de Prim, plaça de la Farinera i carrer de Martí Napolità.
Es distribuirà un cançoner entre tots els assistents amb les cançons que es cantaran a les places.
La banda de Blassis Donimus Tecum farà d’acompanyament de les cançons i jotes que es cantin i es ballin.
Durant el recorregut també tocarà la banda del Canó de Reus.
Coordinat pel Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa i Òmnium Cultural.

A les 9 de la nit, sopar a la taverna Despertaferro.

A les 11, a La Palma
Concert de Cantaval amb l’Orquestra Allioli

Un espectacle en directe amb la millor música del moment i els èxits de tota la vida fan que una actuació de l’Orquestra Allioli no deixi indiferent ningú. Els kumbes de tota la vida, els més heavys, els que s’ho beuen tot, els que es passarien la nit ballant, els més romàntics, els que lliguen, els que ho volen, els que se saben totes les lletres, els que les xiulen totes… Una orquestra per a tots els públics que sempre repeteix.
Coordinat per AMCA, el Bou de Reus i l’Orquestra Allioli (Preu 4€)

Apa, doncs. Si voleu passar una bona estona, ens veiem a les Peixateries, ben disfressadets.

Salut!

La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni

Cabres al Piló dels Senyalets. Serra Major (Arxiu Revista Caramella)

Del 30 de març a l'1 d'abril, el Parc Natural de la Serra de Montsant organitza les VI Jornades, dedicades enguany a la pastura a la muntanya mediterrània.

La pastura ha estat un dels aprofitaments tradicionals del medi al nostre país. Ara, però, el sector ramader extensiu passa un moment crític pel que fa a la seva continuïtat: cada cop hi ha menys pastors i en general els resulta difícil viure del producte del seu treball. A més, la ramaderia en espais naturals protegits planteja algunes qüestions i genera oportunitats per fixar persones al seu territori i fer-les agents actius de la conservació del medi.

Aquestes jornades s'organitzen per tractar aquesta complexitat d'aspectes relacionats amb la pastura. Es pretén recollir aportacions teòriques i experiències pràctiques. Amb tots els documents que es generin es vol editar un quadern de treball.

Corral en una balma. Margalef de Montsant (Arxiu Parc Natural de Montsant)

Programa

Dimecres 30 de març

17.00 h. Presentació i benvinguda als assistents
17.30 h. El projecte: «Camins ramaders i transhumància a Catalunya», a càrrec d'Anna Vilaseca, Eduard Trepat i Joan Rovira
18.15 h. Història i etnografia dels pastors i la ramaderia a Montsant, a càrrec d'Albert Margalef
19.00 h. La pastura i la modelació del paisatge mediterrani, a càrrec de Martí Boada

Dijous 31 de març

17.00 h. Situació de la ramaderia ovina extensiva i el seu futur des del punt de vista de l’Administració, a càrrec d'Eduard Torres
17.30 h. Beneficis de l’ofici de pastor en la societat actual, a càrrec de Josep Puig
18.00 h. El projecte «Del tros al plat» (Pallars Sobirà), a càrrec de Xabier Ribera i Anna Palau
18.30 h. Taula de pastors, amb la participació de Roger Aleu, Joan Alegre Pérez, Eduard Balsells, Andreu Bartolomé, Pere Domènech, Antonio Martínez, Eliseu Prieto Borrull i Sergi Serra

Divendres 1 d'abril

9.30 h El paper del cabrum en la producció i conservació de la muntanya mediterrània (Enclave Natural de Doñana), a càrrec d'Àngel Martín
10.30 h. Situació i gestió de la pastura al Parc Natural de Montsant, a càrrec de Montse Miró
11.15 h Pastures i biodiversitat, mecanismes per al seu manteniment, a càrrec de Rosario Fanlo
12.15 h Els plans de gestió pastoral integrada, una eina multidisciplinar i multifuncional al servei del territori, a càrrec de Ferran Pauné
13. h Interaccions sanitàries entre bestiar domèstic i fauna salvatge, a càrrec de Santiago Lavín i Encarna Casas Díaz
13.45 h Gestió de la pastura al Parc Natural del Cap de Creus, a càrrec d'Ester Trullols
16.30 h Projecte de coneixement, millora i conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a càrrec de Bernat Perramon i Ramos i Andreu Salvat i Saladrigas
17.15 h Experiències de recuperació d'espais oberts a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, a càrrec de Jordi Riera Mora
17.45 h La ramaderia extensiva com a eina de gestió en la prevenció d’incendis, conservació i millora de la biodiversitat, a càrrec de Joan Llagostera i Anton Vallvey

Seu del Parc Natural de la Serra de Montsant: plaça de la Bassa, 1, la Morera de Montsant

La inscripció és gratuïta. Termini: 25 de març

Secretaria: Parc Natural de la Serra de Montsant. A/e: montserrat.sola@gencat.cat. Tel. 977 827 310.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Ovelles pasturant a Montsant (Arxiu Parc Natural de Montsant)