dijous, 10 de març de 2011

Convit a participar en una recerca

El darrer cap de setmana de febrer va obrir al públic el refugi de la Patacada, amb un èxit total de públic. Centenars de persones –tantes com va ser possible d'encabir-hi– van poder conèixer aquesta construcció de defensa passiva. Bastit gràcies a l’esforç de dones i homes, és un dels refugis públics més grans amb què comptà la ciutat i sorprèn al visitant per la qualitat de la feina i el bon estat de conservació, després de més de setanta anys.

Aquest refugi va permetre, junt amb molts altres que hi havia per tot el nucli urbà i en nombrosos masos de la rodalia, minimitzar –si més no, pel que fa a la quantitat de víctimes– els efectes dels bombardeigs de l’aviació franquista sobre la ciutat.

Reus fou una de les ciutats catalanes més castigades per les bombes feixistes i, probablement, la que comptà –exceptuant Barcelona– amb una xarxa de refugis antiaeris més extensa. Un estudi de l’Ajuntament, el 1938, comptabilitzà 107 refugis, entre públics i particulars, al municipi. En l’actualitat, en tenim identificats més de 150, a partir de testimonis orals, sobretot als masos i a les cases que hi ha al voltant del nucli urbà, dels quals hem pogut accedir a una petita part.



En el transcurs de les visites que es van fer aquell cap de setmana, vam tenir notícia de cinc refugis més, algun dels quals és accessible i hem estat convidats a documentar. Els resultats d’aquesta recerca es podran visualitzar al web sobre refugis antiaeris que ha obert l’Arxiu Municipal.

Aquesta és una recerca que fa palesa la relació entre els diferents àmbits del patrimoni i les fonts per al coneixement de la història. D’una banda, l’Arxiu conserva un important fons documental, com els expedients referents a la construcció dels refugis públics de la ciutat. Aquests expedients, però, que incorporen diversos projectes plantegen dubtes sobre quines són les característiques de la construcció definitiva. A més, les circumstàncies del moment van impedir que la majoria de refugis s’acabés segons el projecte inicial.



No cal dir que només sabem amb seguretat com eren aquells als quals s’ha pogut accedir. En tot cas, els testimonis de les persones que van viure aquells dramàtics moments han estat claus per a aclarir alguns dubtes. També els de segona i tercera generació, explicats per familiars. Com ho han estat les col·laboracions personals en la localització de refugis ubicats a masos que no consten en cap document i les facilitats dels actuals propietaris per a visitar-los.

En definitiva, aquesta és una recerca que és possible gràcies a la combinació entre fonts documentals i orals, l'observació de les estructures conservades i la col·laboració de moltes persones. Una participació que cal agrair, al temps que, no cal dir-ho, ens proposem continuar endavant. Si sabeu de l’existència d’algun refugi antiaeri al terme, o en teniu alguna notícia, us convidem a escriure'ns a refugisreus@gmail.com