Els macers a la Festa Major

Una de les maces de la ciutat

Un dels factors que atorguen valor patrimonial a la nostra Festa Major de Sant Pere és la continuïtat d’un ritual ja documentat a començaments del segle XVII. En aquest marc, durant prop de quatre segles, els components del seguici que acompanya el consistori o encapçala la professó han augmentat o minvat en funció del moment històric.

L’ús de les maces encapçalant l’Ajuntament quan surt en corporació parteix d’un privilegi concedit a Reus el 3 de juny de 1712 per la reina, i emperadriu, Isabel Cristina, esposa de l’arxiduc Carles:

«També al mateix Comú de Reus i als seus jurats i consell, concedim la llicència i facultat que en tots els actes i funcions públiques en les quals assisteixin els dits jurats, junts o en companyia d'altres persones, els precedeixin dos macers amb vestits vermells, o d’un altre color que els sembli bé, portant maces de plata col·locades damunt les espatlles.»

Les maces són un símbol de l’autoritat, portades pels macers –treballadors municipals, en el nostre cas–, que obren pas a una comitiva institucional. Les que surten en l’actualitat per Sant Pere van ser obrades aquell mateix any de 1712 per l’argenter barceloní Francesc Via i van costar 387 lliures. Són a punt de complir tres-cents anys. Després de la victòria de Felip V, es va prohibir –el 1718– l’ús de les gramalles pròpies dels antics jurats, però es va mantenir la sortida dels macers.



Un detall d'una maça on s'observa l'escut amb l'àliga i la rosa de Reus

Diu Antoni de Bofarull, el 1880, que fins a cap el 1833 «anava precedit l’Ajuntament per los macers vestits ab gramalla vermella antiga y gran golilla, portant al coll unas inmensas y preciosas massas ó porras de plata, quals adornos recordavan, ab tot y’ls trantolls suferts desde principis del sigle anterior, lo domini del Arxiduch de Áustria (que’s titulava Carlos III y després fóu emperador de Áustria, conegut en aquesta dinastia per Carlos VI) príncep que ja havia fet á la vila de Reus ciutat mòlt més de un sigle abans que Cristina y En Prim pensássen en renovarlhi tal honra». En la nostra època, escriu cap al 1880, «han desaparegut los macers ab gramallas y porras, que han sigut substituhits per uns veguers vestits de negra ab calsas curtas...»



Els macers, amb la indumentària emprada fins al 2005

Durant uns anys van deixar de sortir fins que el 1887 van ser reincorporades al seguici. Els vestits d’aquell moment, dits «austríacs» i amb barrets de dos pics, eren semblants als actuals, com explica Pere Cavallé, al tombant de segle, quan descriu els macers «amb sos trajos flamants, tots tibats, ensenyant la pantorrilla tapada amb mitja negra, la seva sabata amb sivella, la seva levita negra i el barret apuntat portant descansada en l’espatlla la lluenta porra o maça».

Aquesta indumentària, del segle XIX, és la que es va arribar fins a començaments del segle actual. El 2005, l’Ajuntament optà per substituir aquests personatges per dos membres de la Guàrdia Urbana, amb vestit de mitja gala. En aquell moment, la Comissió de Protocol va considerar que aquesta indumentària no era prou adient, valorant la necessitat de mantenir un vestit propi que atorgués un especial significat als personatges, i proposava la recuperació del vestit tradicional, amb algunes variants en honor al cos que ara el correspon portar les maces.

En un moment en què la Festa Major de Reus reivindica el seu valor patrimonial com una de la gran festes del país, convindria tenir cura d’aquests detalls i recuperar, el més aviat possible, el vestit que distingeixi els portadors de les maces i els atorgui la rellevància especial que mereixen en el marc del ritual que caracteritza la festa.

El llibre de la Festa Major

Ahir es va presentar Sant Pere, Festa Major de Reus, un llibre de gran format i considerable volum –sis-centes pàgines i un miler i mig de fotografies– editat per l'Ajuntament de Reus, per iniciativa de la Regidoria de Cultura. El llibre, coordinat per Albert Arnavat, amb l'assessorament històric i etnogràfic de Salvador Palomar, compta amb textos de persones prou vinculades a la nostra associació: Montserrat Flores, Ezequiel Gort, Ferran Sugranyes, a banda del mateix Palomar o de persones que coneixen bé la festa com Xavier Orriols. I també d'altres persones vinculades a la recerca o als grups festius com Antoni Veciana, Gerard Pouget o Joan Bofarull, entre altres. Les fotografies, del segle XIX al XXI, són de diversos fotògrafs i arxius públics o col·leccions particulars. Pel que fa a la nostra entitat hi ha diverses imatges del nostre fons històric i fotografies de Ferran Sugranyes, Salvador Palomar i de Roser Palomar Fonts.

En una primera mirada, el llibre desborda: hom hi troba centenars de fotografies, antigues i actuals, dels rituals tradicionals de la festa i del conjunt de manifestacions festives que hi participen, amb situacions –com les cares dels nanos, el pas de la mulassa o el petar de la Tronada– que s'observen des de tots els angles possibles, en una seqüència ideal refeta a partir d'anys de treballs fotogràfics. Ben aviat, però, la vista s'atura en els detalls, en les persones, en els trets que possibiliten ubicar la foto en una cronologia més o menys propera. El llibre esdevé un àlbum que evoca records i experiències viscudes, que anima a redescobrir moments de la festa que no es poden copsar cada any perquè no es pot ser a tot arreu a la vegada...

I, aleshores, podem llegir els textos. Articles d'alta divulgació, resultat moltes vegades d'anys d'investigació, que ens situen en la història de la celebració, en la riquesa dels seus rituals, en la seva transformació, en el conjunt d'elements que la composen. La publicació reuneix les característiques d'un llibre de regal i d'una publicació feta amb rigor. A més dels estudis temàtics, la publicació inclou un seguit de testimonis, en forma d'articles, sobre les festes majors majors viscudes per diferents persones.

El llibre vol ser, doncs, un referent per la ciutadania, però també una forma de promocionar la festa i de donar a conèixer els seus valors, en un moment en què la ciutat reivindica l'interès patrimonial de la seva Festa Major. Té una clara lectura en clau reusenca però vol, al mateix temps, ser una presentació de luxe per a una festa que poua en la tradició centenària i alhora creix i evoluciona d'any en any, que és viva al carrer i que genera milers d'instants que les imatges només poden fixar en una petita part.

L'obra també incorpora un DVD amb el vídeo que es pot veure a l'exposició dedicada a la Festa Major, «Ara toca festa», inaugurada la setmana passada al Museu d'Art i Història. El llibre, del qual se n'han editat 1.500 exemplars, surt a la venda per un preu de cent euros, tant a les llibreries com a la botiga de la Festa Major.

Sant Pere, Festa Major de Reus
Reus: Ajuntament, 2009

Ara toca festa

La regidoria de Cultura ha optat enguany per apostar fort per la festa com un dels components bàsics del patrimoni cultural de la ciutat. És un encert perquè les festes són una eina potent de construcció d'aquest imaginari col·lectiu sobre el qual se sustenta la percepció de ser o formar part d'un poble o d'una ciutat. Sense comunitat no hi ha festa, però –de ben segur– sense festa no hi hauria consciència de formar part d'una comunitat.

I ho ha fet des d'una ambiciosa operació de divulgació de les festes locals que inclou, a més de la web festesreus.cat, una potent exposició al Museu d'Art i Història i un llibre sobre la Festa Major que surt aquesta setmana. És lògic: allò que no es coneix no pot ser viscut com a propi.

«Ara toca Festa. Viu, sent i entén la Festa Major de Reus» és una exposició que mostra peces de gran interès històric i etnològic –com les parelles antigues de gegants, els nanos obrats per Modest Gené, els mascles emprats per preparar la Tronada o els vestits antics del ball de diables– i que s’adreça a un públic de totes les edats. Vol ser un mitjà per a descobrir i conèixer la festa, tant per a la ciutadania reusenca com per a totes aquelles persones que s’apropen a la ciutat. La Festa Major de Reus, declarada com a Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya –i en curs d’obtenir el reconeixement patrimonial que mereixen els seus components més significatius– és una festa que destaca en el panorama festiu català, com a representativa d’un model festiu que continua el de les antigues celebracions medievals del Corpus i les grans solemnitats, amb un seguici festiu d’entremesos, figures, balls i danses que acompanya al consistori en els seus desplaçaments en els dies de festa. L’exposició mostra la vigència dels antics rituals que, alhora, són expressió d’un present de festa participativa que identifica la població.

L’exposició està instal·lada a la Sala Reus del Museu d’Art i Història (Plaça de la Llibertat, 13) i es podrà visitar gratuïtament del 18 al 30 de juny en l’horari d’obertura del Museu (de dimarts a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores i diumenges i festius de 11.00 a 14.00 hores). A partir de l’1 de juliol la visita passarà a ser de pagament juntament amb la resta d’exposicions permanents del Museu d’Art i Història de Reus (entrada general: 2 euros; dissabtes entrada lliure).

Parlem de la festa, que fa falta

Per segon any, la nostra associació organitza el cicle «Parlem de festa» en el marc de les activitats culturals de difusió de Sant Pere. Com que enguany el cicle s'encavalca amb la inauguració de l'exposició que prepara la regidoria de Cultura sobre les nostres festes majors, podrem gaudir d'una setmana de coneixement i, si s'escau, debat sobre la festa.
La proposta és resultat de la combinació entre el treball d'investigació sobre el passat i la voluntat d'opinar, amb rigor, sobre la festa i la seva evolució en el present. Ezequiel Gort, que comptarà amb el suport d'altres membres de l'associació, intentarà apropar-nos al moment històric en que apareix la manifestació festiva més emblemàtica de la festa de Sant Pere i un dels exemples de pirotècnia tradicional avui més singulars del país, que es pot vincular a tota una tradició de foc d'artifici per a anunciar la festa, o ressaltar-ne els moments principals, que trobem des del País Valencià a Itàlia.
Francesc Llop és un dels millors especialistes en campanes dels Països Catalans. El presentarà Xavier Orriols, ben conegut com a músic i, alhora, també un reconegut investigador sobre el tema. Els tocs de campanes manuals constitueixen una part valuosa, i sovint oblidada, del nostre patrimoni festiu.
Si en el passat –al segle XIX– Reus fou capital d'aquesta particular tradició de teatre popular de carrer que són els balls parlats, la festa actual semblava haver-los marginat fins ara. Probablement per la dificultat d'enfrontar-se a una acció de carrer que ha de comunicar amb els espectadors, més enllà del fugisser pas pel seu davant, en el transcurs de la professó. Ball parlats que pouen d'antics temes però que s'han de recrear necessàriament des de l'actualitat.
«Parlem de festa» és un cicle que més enllà d'aquests vespres saludablement ocupats en l'enriquiment cultural de les persones que hi participem, serveix d'exponent d'una feina que es realitza durant tot l'any. Us convidem a formar-ne part i a aprendre col·lectivament sobre d'on venim i cap a on anem.



Parlem de festa

Dilluns 15

Conferència d'Ezequiel Gort, En els orígens de la Tronada: de l'ús militar a l'ús civil de la pólvora. Amb projecció d'imatges.

Dimarts 16
Conferència a càrrec de Francesc Llop, antropòleg i campaner de la Catedral de València. Els tocs de campanes manuals: la veu viva de la comunitat.

Dijous 18
Taula rodona: Els balls parlats. Teatre popular de carrer a les festes reusenques.

Tots els actes tindran lloc a 2/4 de 8 del vespre, a la sala del Castell (Arxiu Històric) de Reus
Organitzen: Carrutxa i l'Institut Municipal d'Acció Cultural

Nou indret web sobre les festes de Reus

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus i Carrutxa han arribat a un acord, que formarà part del conveni que l'entitat té amb la institució, perquè l'associació col·labori en la generació de continguts per al nou indret web municipal sobre les festes reusenques (www.festesreus.cat)
Ja en aquest moment, una part important dels continguts que ara inclou el web és resultat del treball de recerca desenvolupat sobre la Festa Major de Sant Pere i altres celebracions locals.



Per aquesta raó, l'indret web sobre la Festa Major (www.etnocat.org/festareus/stpere) que l'entitat ha gestionat en els últims deu anys desapareixerà en breu. Conscients que, en l'actualitat, les nostres pàgines es troben enllaçades en altres webs de cultura popular, la transició es farà progressivament i redireccionant els enllaços a les noves pàgines. També hi ha la voluntat de conservar i ampliar les informacions complementàries sobre algunes manifestacions festives que ara són accessibles des del domini etnocat.

Us preguem que disculpeu les molèsties que es puguin derivar d'aquests canvis o els errors que es puguin produir, ja que les pàgines de Carrutxa es gestionen, en bona part, des del treball voluntari i els limitats coneixements tècnics d'alguns membres de l'associació.