Els macers a la Festa Major

Una de les maces de la ciutat

Un dels factors que atorguen valor patrimonial a la nostra Festa Major de Sant Pere és la continuïtat d’un ritual ja documentat a començaments del segle XVII. En aquest marc, durant prop de quatre segles, els components del seguici que acompanya el consistori o encapçala la professó han augmentat o minvat en funció del moment històric.

L’ús de les maces encapçalant l’Ajuntament quan surt en corporació parteix d’un privilegi concedit a Reus el 3 de juny de 1712 per la reina, i emperadriu, Isabel Cristina, esposa de l’arxiduc Carles:

«També al mateix Comú de Reus i als seus jurats i consell, concedim la llicència i facultat que en tots els actes i funcions públiques en les quals assisteixin els dits jurats, junts o en companyia d'altres persones, els precedeixin dos macers amb vestits vermells, o d’un altre color que els sembli bé, portant maces de plata col·locades damunt les espatlles.»

Les maces són un símbol de l’autoritat, portades pels macers –treballadors municipals, en el nostre cas–, que obren pas a una comitiva institucional. Les que surten en l’actualitat per Sant Pere van ser obrades aquell mateix any de 1712 per l’argenter barceloní Francesc Via i van costar 387 lliures. Són a punt de complir tres-cents anys. Després de la victòria de Felip V, es va prohibir –el 1718– l’ús de les gramalles pròpies dels antics jurats, però es va mantenir la sortida dels macers.



Un detall d'una maça on s'observa l'escut amb l'àliga i la rosa de Reus

Diu Antoni de Bofarull, el 1880, que fins a cap el 1833 «anava precedit l’Ajuntament per los macers vestits ab gramalla vermella antiga y gran golilla, portant al coll unas inmensas y preciosas massas ó porras de plata, quals adornos recordavan, ab tot y’ls trantolls suferts desde principis del sigle anterior, lo domini del Arxiduch de Áustria (que’s titulava Carlos III y després fóu emperador de Áustria, conegut en aquesta dinastia per Carlos VI) príncep que ja havia fet á la vila de Reus ciutat mòlt més de un sigle abans que Cristina y En Prim pensássen en renovarlhi tal honra». En la nostra època, escriu cap al 1880, «han desaparegut los macers ab gramallas y porras, que han sigut substituhits per uns veguers vestits de negra ab calsas curtas...»



Els macers, amb la indumentària emprada fins al 2005

Durant uns anys van deixar de sortir fins que el 1887 van ser reincorporades al seguici. Els vestits d’aquell moment, dits «austríacs» i amb barrets de dos pics, eren semblants als actuals, com explica Pere Cavallé, al tombant de segle, quan descriu els macers «amb sos trajos flamants, tots tibats, ensenyant la pantorrilla tapada amb mitja negra, la seva sabata amb sivella, la seva levita negra i el barret apuntat portant descansada en l’espatlla la lluenta porra o maça».

Aquesta indumentària, del segle XIX, és la que es va arribar fins a començaments del segle actual. El 2005, l’Ajuntament optà per substituir aquests personatges per dos membres de la Guàrdia Urbana, amb vestit de mitja gala. En aquell moment, la Comissió de Protocol va considerar que aquesta indumentària no era prou adient, valorant la necessitat de mantenir un vestit propi que atorgués un especial significat als personatges, i proposava la recuperació del vestit tradicional, amb algunes variants en honor al cos que ara el correspon portar les maces.

En un moment en què la Festa Major de Reus reivindica el seu valor patrimonial com una de la gran festes del país, convindria tenir cura d’aquests detalls i recuperar, el més aviat possible, el vestit que distingeixi els portadors de les maces i els atorgui la rellevància especial que mereixen en el marc del ritual que caracteritza la festa.