Castell del Cambrer: som-hi, que no ha estat res!

Aquesta setmana, la junta de govern de l'Ajuntament de Reus ha revocat el conveni pel qual es cedia a la nostra entitat l'ús de la primera planta de l'edifici del Castell del Cambrer. L'entitat havia demanat fa unes setmanes la resolució d'una situació d'equívoc i confusió que ens ha acabat perjudicant en la nostra feina diària.

Una situació que s'inicia amb la proposta per part de l'anterior regidora de Cultura, Empar Pont, de cessió d'un local que l'entitat no havia demanat i la proposta constructiva de la nostra part d'ubicar-hi un centre especialitzat en patrimoni immaterial i memòria, aprofitant el bagatge de més de trenta anys de feina de l'associació.

Ha estat més d'un any farcit de malentesos i pals a la roda per part de l'Ajuntament. Pals a la roda per part de l'actual equip de govern i l'alcalde Carles Pellicer, que va deixar clar des d'un primer moment que no cediria l'ús del Castell a Carrutxa, però també de l'anterior alcalde Lluis M. Pérez, que amb altres propostes, anà retardant el procés. Malentesos perquè la nostra voluntat de no fer bandera d'un equipament que no havíem demanat i d'estar oberts al diàleg ha obtingut com a resposta alguna proposta inviable de local per a l'associació. 

Carrutxa no necessita un local municipal per a continuar amb la seva feina de recerca i divulgació. Carrutxa no mereix un local municipal més que altres grups o entitats. La ciutat pot aprofitar –o no, a criteri de qui governa– els resultats i l'experiència acumulada per Carrutxa per disposar d'un equipament de servei públic especialitzat en el patrimoni immaterial i la memòria. Aquesta ha estat, i és, la nostra posició explicada públicament i en repetides entrevistes amb el regidor de Cultura, Joaquim Sorio, sense resultats.

A final d'aquest curs 2011-2012, el balanç de l'entitat és ben positiu, amb dos nous llibres editats, a més de la revista Caramella, l'organització d'unes exitoses jornades sobre cant improvisat als Països Catalans, del cicle «Testimonis. Memòria d'un passat recent» amb èxit de públic, presentacions de llibres, conferències a Reus i en diferents poblacions, cursos per a grups de foc, participació en jornades o en la diada de Sant Jordi, convidant –un altre any– un drac de fora vila. Només cal consultar l'agenda al nostre web. D'altra banda hem continuat impulsant recerques sobre festes, cançó popular, creences i altres temes. I, malgrat el context econòmic, anem creixent, poc a poc, en nombre de col·laboradors. Durant aquest període, l'entitat no ha rebut ni un sol euro d'ajut –per al 2011 o el 2012– de l'Ajuntament de Reus.

I continuarem treballant amb els nostres mitjans, en col·laboració amb institucions públiques i amb altres entitats, demanant fer servir espais municipals i reivindicant, com abans, el Castell del Cambrer com a equipament públic.

Carrutxa, maig de 2012 

Podeu seguir la crònica de més d'un any d'incertesa a entrades com:
El nostre projecte per al Castell del Cambrer (21 de març de 2011)
Assemblea extraordinària (2 de maig de 2011)
Reunió amb el regidor de Cultura (7 de juliol de 2011
A tomb amb la plaça del Castell (5 d'agost de 2011)
Carrutxa. Malgrat tot...continuem caminant (23 d'abril de 2012)

A tomb amb la plaça del Castell

En declaracions al Diari de Tarragona, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha explicat que no té clar quin ha de ser l’ús de l’edifici del Castell del Cambrer, criticant que el conveni de l'Ajuntament amb Carrutxa es signés després de les eleccions (tot i que la proposta i l’aprovació per la Junta de Govern eren anteriors). Segons ha manifestat, les seves preferències anirien per destinar l’edifici a una finalitat amb més volum de visitants –com, per exemple, exposar el llegat de Joan Bassegoda sobre Gaudí– i, tot i que les diferents opcions estan obertes, proposa un espai a la plaça del Baluard com a més adequat per a la nostra entitat.

Aquestes declaracions ens han sorprès, ja que el regidor de Cultura ens va demanar que esperéssim fins al setembre per parlar del tema, proposta que vam acceptar i que, per tant, esperàvem que fos en aquest moment quan es concretés la proposta, restant, per la nostra banda, absolutament oberts al diàleg. Com fins ara.

En tot cas, i per evitar afegir més incertesa a l’afer, ens limitarem a repetir el que ja hem explicat i repetit en altres ocasions:

El futur de Carrutxa –com a associació dedicada a la recerca i la divulgació de la cultura popular, el patrimoni històric o la memòria, i com a eina de dinamització cultural al servei de la ciutat de Reus i la seva àrea comarcal, principalment, el Baix Camp i el Priorat– no passa necessàriament per disposar d’un local cedit per l’Ajuntament.

Allò que sí que comportaria disposar d’un local seria l’impuls, de nou, del centre de documentació –actualment tancat per manca d’espai i de recursos–, que acolliria la biblioteca especialitzada i, entre altres materials, el fons de memòria oral aplegat per l’entitat durant més de trenta anys. Es tracta, per tant, de disposar d’un espai públic per a generar un servei públic obert a tota la ciutadania.

En cap moment, la nostra entitat ha demanat, ni ha considerat indispensable, que aquest espai fos l’antic Arxiu Històric. Vam entendre l’oferta a partir de la trajectòria d’ús del mateix edifici, però en tot moment hem manifestat la nostra disposició a estudiar altres propostes. En tot cas, el que considerem inexcusable és l’ús públic de la sala d’actes de la planta baixa.

En conseqüència, demanem a l’equip de govern reusenc que, si considera que el fons de coneixement acumulat i l’experiència de Carrutxa és prou important com per impulsar, de nou, un centre de documentació que, malgrat les seves limitacions, ha estat i és un referent en l’àmbit del patrimoni etnològic arreu del país, concreti la seva proposta. Si és possible, a començaments de setembre, tal com havíem acordat amb el regidor, per tal d’iniciar el nou curs, no perdre més el temps amb aquesta qüestió i anar per feina. Si més no, la nostra entitat en té molta.

El nostre projecte per al Castell del Cambrer

Fa un parell de setmanes, la nostra entitat va rebre la proposta, per part de la Regidoria de Cultura de Reus, de fer-se càrrec de la gestió de l'equipament del Castell del Cambrer –antic Arxiu–, mitjançant un conveni de cessió d'ús.

De bon començament, l'entitat ha valorat molt positivament aquesta mostra de voluntat per part de l'Ajuntament de col·laborar i potenciar el treball de la nostra associació pel que fa a la recerca i a la dinamització cultural.

L'espai del Castell ha esdevingut en els darrers anys un indret de referència quant al coneixement de la història i del patrimoni cultural de la ciutat, tant pel fet d'haver estat seu de l’Arxiu històric, com per les nombroses activitats de divulgació, jornades i seminaris que s'hi han organitzat a càrrec de la mateixa institució o d'entitats com la nostra.

Així doncs, considerem important que la sala d'actes del Castell continuï com a espai d'ús públic, a l'abast de col·lectius i entitats, per a la realització d'activitats culturals, amb les mateixes facilitats d'ús i sense cost que ha tingut fins ara. És un equipament emblemàtic ubicat al nucli antic que no té alternativa.

El Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa no ha sol·licitat pas la gestió de l'equipament del Castell, ni tampoc ha demanat cap local per a l'entitat, tot i que som conscients que la cessió d'un espai per part de l'Ajuntament contribuiria significativament a millorar la nostra capacitat de treball. Ans al contrari, entenem aquesta proposta des de la voluntat de generar un servei públic i d'impulsar en aquest espai activitats obertes al conjunt de la ciutadania. I no tindria cap sentit utilitzar-lo només en funció de les necessitats internes de la nostra entitat.

En aquesta línia, doncs, volem apuntar tot un seguit de propostes:

1. Pel que fa l'ús de la sala d'actes de la planta baixa, Carrutxa coordinaria l'agenda d'actes (exposicions, conferències, cursets, etc.), comptant amb la col·laboració d'altres col·lectius i entitats que fan servir aquest equipament, en els horaris que són propis d'aquestes activitats –vespres de dilluns a divendres–, i cercant fórmules d'entesa per altres moments. Això permetria cobrir la pràctica totalitat d'activitats que s'hi han fet fins ara.
   Per altra banda, l'Ajuntament podrà utilitzar i autoritzar l'ús de la sala coordinant-se amb l'agenda d'actes previstos i designant un responsable que s'ocupés d'obrir i tancar la sala (les claus són a la Casa de la Vila).
   
   
   
2. Quant a l'ús del primer pis, tenint en compte que es tracta d'una única sala oberta que no permet pràcticament espais diferenciats, és el lloc on s'ubicaria l'entitat. Carrutxa proposa impulsar des d'aquest equipament una línia de treball sobre la memòria oral i el patrimoni cultural immaterial de la ciutat i el seu entorn comarcal, és a dir, un centre de referència des d'on potenciar la recerca, preparar activitats, atendre consultes i organitzar sessions de formació.
   Des de Carrutxa sempre hem entès que la memòria de les persones és una part significativa del patrimoni cultural de les àrees urbanes, sobretot de les de nova creació, i aquesta proposta s'inscriu dins la línia de treball que l'entitat porta desenvolupant durant 30 anys, amb una demostrada solvència.
   D'altra banda, aquesta línia de treball és complementària a la que realitzen altres institucions com l'Arxiu o els Museus de la ciutat, amb les quals hi hauria una voluntat de coordinació i col·laboració real.
   Com a exemple d'activitats que s'hi podrien realitzar esmentem les converses amb persones de la ciutat que expliquin aspectes de la seva vida («La persona del mes»), taules rodones sobre vivències personals respecte de determinats moments històrics, sobre les activitats econòmiques característiques de la ciutat, el comerç, la festa, les idees, etc. Aquestes sessions es realitzarien a la sala d'actes, on paral·lelament es podrien programar exposicions relacionades amb l'àmbit del patrimoni immaterial.
   Com a fi d'aquest procés de treball, els materials obtinguts en el transcurs d'aquestes activitats, un cop elaborats, passaran a l'Arxiu Municipal, dipositari final de tots els documents orals obtinguts en les recerques impulsades des de l'entitat.
   
   
   
3. I pel que fa a l'espai de magatzem del pis superior, cal dir que aquest supera amb escreix les necessitats de l'entitat i, per tant, pot ser utilitzat com a dipòsit municipal de materials culturals, tenint en compte que seria com una sala de reserva, on el seu accés s'hauria de coordinar amb l'entitat. L'entitat ha de contractar una assegurança bàsica sobre els seus continguts a l'edifici, però l'accés a la sala del primer pis i el pas al magatzem del pis superior ha d'estar limitat d'acord amb els criteris de l'associació.

Si aquest projecte d'ús que presenta Carrutxa no es considera adequat, l'entitat no s'oposa a qualsevol altra proposta d'ús públic del Castell del Cambrer, sempre que es garanteixi l'accés a la sala d'actes perquè continuï essent un espai on es puguin fer activitats com s'hi han realitzat fins ara.

Així, des del seu local actual, o qualsevol altre, Carrutxa continuarà impulsant la recerca i organitzant activitats a la sala d'actes del Castell, a la de l'Arxiu, al carrer o en d'altres espai públics o associatius com ha fet fins ara.

En aquest moment, la nostra entitat espera que l'Ajuntament concreti la seva proposta.

Montserrat Solà
Presidenta

Març de 2011

Activitat intensa, perilla el Centre de Documentació

Carrutxa va presentar ahir dimecres el seu projecte d'activitats per al 2009. Les principals línies de treball són:

• Caramella, 10 anys, 20 números. L'aniversari de la revista que Carrutxa coedita amb Solc (del Lluçanès) i Tramús (de Massalfassar) se celebra amb dos espais de reflexió a partir de la xarxa de col·laboracions i intercanvis que la fan possible. Així, aquest dissabte 31 de gener, taula rodona Cultura popular i mitjans de comunicació a Barcelona. Dissabte 28 de febrer, a Reus, jornada El cançoner de la guerra civil, amb diferents aportacions que s'anunciaran properament i concerts de Biel Majoral i de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (a confirmar).
  
• Educació, cultura popular i moviment obrer. Amb motiu del centenari de la Setmana Tràgica i l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, diverses activitats al llarg de l'any ens acostaran a moviments socials que foren pioners a Europa en l'àmbit de l'educació i la cultura. A més de la conferència de Dolors Marín aquest divendres 30, està previst un cicle de conferències la primera setmana de març, coorganitzat amb la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV, altres activitats a Reus i Falset (en col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Priorat) i diverses edicions.
• Col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant, amb un cicle de divulgació sobre les festes als pobles de Montsant, i l'edició de dos nous opuscles de la sèrie sobre el patrimoni cultural de Montsant (un dedicat als pastors i l'altre a les construccions de guerra).
• Adhesió a l'Any Amades. Dimarts 3 de març, presentació de l'Any Amades i de la col·lecció "Biblioteca de tradicions populars". El mes d'octubre, una jornada sobre El Baix Camp i el Priorat a l'obra de Joan Amades.
• Montsant, front de guerra. Es divulgaran els resultats obtinguts en la recerca feta l'any 20o8, a través d'un cicle de conferències al Castell de Falset (al mes de maig, coorganitzades amb l'Arxiu Comarcal del Priorat), un seguit de xerrades als diferents pobles i l'edició d'un llibre.
  

Cadascuna d'aquestes activitats, i totes les que s'aniran concretant al llarg de l'any, seran anunciades en el seu moment i es podran consultar a l'agenda.

Malgrat tot, aquest conjunt de projectes engegats i línies d'investigació obertes contrasta fortament amb la situació en què es troba el Centre de Documentació. La manca de recursos impedeix garantir la seva infraestructura i dotar-lo de les hores de feina necessàries per a catalogar tot el fons –documents orals, imatges en diferents formats, documents, biblioteca, hemeroteca– que l'entitat ha recollit en els seus quasi 29 anys d'existència, i que augmenta constantment a partir de les recerques. Aquestes feines internes són imprescindibles per poder continuar organitzant activitats i conduint recerques, i per poder atendre les nombroses consultes presencials i virtuals que rep el Centre de Documentació.

La continuïtat de l'associació com a grup de recerca i divulgació de la cultura popular i la memòria històrica està fora de tot dubte, però cal trobar una fórmula per gestionar el patrimoni de coneixement acumulat per l'entitat amb el pas dels anys i posar-lo a disposició del públic, més enllà de les activitats que regularment anem realitzant. Allò que està en perill seriós és el servei públic que ofereix.

Actualment, estem en converses amb dues institucions que habitualment donen suport a les nostres activitats: la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya. D'aquestes converses en depèn la continuïtat del projecte.

Podeu veure el ressò que El Punt i Canal Reus TV han donat a aquesta situació.