dissabte, 26 de maig del 2012

De la pesta a la SIDA

Gairebé tan antiga com la humanitat és la pesta. En el passat, la primera epidèmia considerada com de pesta va ser la d’Atenes en la qual va morir Pericles. Antigament el mot “pesta” simbolitzà tota malaltia epidèmica causant de gran mortaldat, ja fos còlera, tipus o xarampió.
Tan sols a partir de la pesta negra del segle XIV la paraula es començà a emprar amb l’accepció avui utilitzada. I és que un dels fets més transcendentals de la història de la Baixa Edat Mitjana a Occident és l’epidèmia de la pesta negra que al voltant de 1348 afectà mortíferament a un gran nombre de països, delmant una població i un continent que trigaria dècades en recuperar-se. Una epidèmia que passaria a l’imaginari col·lectiu occidental com a sinònim de catàstrofe apocalíptica.
Des d’una vessant estrictament estadística s’ha parlat molt del que va representar aquesta epidèmia a l’Europa del Tres-cents que sortia d'una certa expansió econòmica, i un augment poblacional.
Fins a la data, en canvi, mancava una obra de divulgació en català que aprofundís en els coneixements científics sobre la malaltia i les solucions sanitàries que els metges van aplicar; les reaccions del poble davant una mortaldat tan agressiva, espectacular i sense esperança de remei dels que s’infectaven; l’influència en l’art d’aquesta catàstrofe a través, per exemple, de les danses de la mort;  les condicions físiques en que quedaren els escassos, d’altra banda, supervivents de la malaltia (mutilacions,…) o les conseqüències que van patir les víctimes propiciatòries (jueus, remeires,…) assenyalades pel poder.


Amb un enfoc interdisciplinari, la professora de la URV Coral Cuadrada acaba de publicar El llibre de la pesta editat per Rafael Dalmau i presentat a l’Arxiu Municipal de Reus el passat 24 de maig.
Una de les conseqüències d’aquest enfoc és que Cuadrada no atura el seu anàlisi en la societat del Tres-cents sinó que, partint d’aquesta base, arriba fins als nostres dies per demostrar que les reaccions de la gent davant una catàstrofe epidèmica de gran abast (es digui grip espanyola de 1910 o SIDA) continuen sent molt similars.