Imatges antigues: recollida i divulgació

Des de fa força anys, les recerques que Carrutxa ha anat realitzant en diferents poblacions del nostre entorn han inclòs la localització d'imatges antigues, que junt amb els textos d'arxiu i amb els testimonis dels informants han servit com a documents per conèixer les formes de vida en el passat.

En els darrers anys, la localització i reproducció d'imatges antigues de poblacions concretes s'ha realitzat d'una manera intensa sota el títol Imatges i memòria. Recull de fotografies antigues, amb experiències molt fructíferes en diferents pobles del Priorat com, per exemple, Cornudella de Montsant o la Bisbal de Falset. En aquests llocs, la col·laboració de les entitats locals ha estat fonamental per crear uns tallers on es recollien les imatges, es documentaven per tal d'extreure'n la màxima informació possible, es reproduïen i es retornaven als seus propietaris.

Les imatges obtingudes s'han donat a conèixer a les poblacions on han estat recollides, s'han utilitzat en les diferents activitats de Carrutxa i s'han publicat als calendaris editats els darrers anys en col·laboració amb el Parc Natural de Montsant.



A la Bisbal de Falset, els tallers mensuals s'han dut a terme de la mà de l'Associació de Dones "Boixerola" i han comptat amb el suport de l'Ajuntament i de l'Ateneu Bisbalenc. S'han recollit gairebé 200 fotografies, a través de les quals es pot descobrir com era el paisatge de Montsant, els oficis més comuns, les activitats econòmiques i de lleure –la celebració d’aplecs a les ermites, d'excursions…–, les manifestacions culturals, les festes familiars i religioses, els balls i la música, la indumentària a través dels retrats individuals o familiars, l’arquitectura de carrers i places avui transformats o inexistents, escenes d’escola i joc...

Demà, tothom que ho vulgui podrà assistir al teatre de l'Ateneu Bisbalenc a la projecció comentada de les imatges que s'han recollit al poble, a càrrec de Montserrat Solà, membre de Carrutxa. L'acte serà a 2/4 de 8 del vespre.

"La vida a pagès". Reportatge al Canal Reus

Canal Reus va publicar l'entrevista que adjuntem en aquest apunt amb motiu que l'exposició "La vida a pagès" està instal·lada al Centre de Lectura de Reus fins al 30 de juliol.

Aquesta exposició és fruit de la recerca que des de 2007, Montserrat Solà, antropòloga i membre de Carrutxa, ha realitzat a partir de l’estudi del fons documental corresponent a l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte de gran abast, nacional i multidisciplinar que pretenia estudiar i publicar una gran obra sobre la masia catalana i la vida pagesa.

Si voleu llegir més informació sobre l'exposició podeu anar a aquesta entrada al mateix bloc de Taula parada.

Xerrada sobre les festes del barri de Santa Anna

Un carrer de Reus guarnit per a unes festes de barri
(Arxiu Carrutxa / Família Muñoz Rovira)

El proper divendres 15 de juliol, a 2/4 de 8 de la tarda, Salvador Palomar presentarà, al local de la colla castellera Xiquets de Reus, el projecte de recerca sobre les festes històriques del barri de Santa Anna.

Els Xiquets, al carrer de Rosic, a l'igual que el Casal Despertaferro, al de Martí Napolità, tenen la seva seu en aquesta part del nucli antic reusenc, fet que ha motivat l'inici d'aquesta recerca sobre aquest aspecte de la història del barri. Efectivament, les festes dle barri de Santa Anna foren de les més importants de la ciutat, amb una presència significativa dels castells, a més de tronades, córrer la vedella, castells de focs, gralles, danses, diables i les típiques sacristanes repartint l'espígol. El buidat de la premsa del segle XIX permet apropar-se al coneixement d'aquestes festes en moments de gran esplendor. La celebració, però, va continuar durant el primer terç del segle XX i, en aquest sentit, és important poder aplegar testimonis viscuts o explicats pels més grans, de persones que viuen al barri o que hi tenen les seves arrels familiars. També es treballa en la localització i digitalització de fotografies antigues, programes...

Aquest és, doncs, un programa de recerca obert. Us convidem a conèixer una part de la història festiva de la ciutat i a fer-hi aportacions, si s'escau.

Caramella 25: Tradició i neofolklore

La revista Caramella, que editem conjuntament Solc, Tramús i Carrutxa, arriba al seu número 25 amb la tradició i el neofolklore com a tema de referència. Articles de reflexió i idees per al debat sobre noves formes i velles funcionalitats en les pràctiques culturals.

Podeu llegir la ressenya que en fa La Teiera.

Jugar amb la festa: l'Àliga al Mercadal

Qui no ha jugat de petit a fer ballar els gegants? O els nanos? Ambdós elements del seguici festiu reusenc foren els darrers que quedaren a la segona meitat del segle XX de tot el ric mostrari de balls i entremesos que havia tingut la festa. Però abans els xiquets jugaven, per exemple, a fer castells. Les notícies a la premsa del segle XIX recullen –sempre amb motiu d'algun accident– aquestes pràctiques.

I encara altres elements del món festiu de la ciutat també havien estat imitats en els jocs infantils –i no tan infantils per alguns galifardeus de 15 o 16 anys–, com ara els armats de les professons de Setmana Santa: un barret fet de paper de diari, un escut aprofitant la base de la mona que et regalaven els padrins per Pasqua, passant-hi un cordill per poder-la penjar del braç; un bastó simulant una espasa –de vegades, els més afortunats, una autèntica espasa de fusta amb tots els ets i els uts– i la bata de l'escola cordada al coll amb el botó de dalt de tot a mode de capa... I riu-te'n tu del Capità Manaia de la Sang.

I pels que ens agradava això del foc, qui no havia intentat muntar una tronada –tot i que la pólvora que s'obté buidant les piules crema massa ràpid– en una plaça o carrer –sense massa vianants, millor–, o al mas.

Avui hem pogut observar una nova mostra d'aquest fet de jugar amb els elements de la nostra festa. Al Mercadal un grup de xiquets ben orgullosos feia ballar l'Àliga, una àliga de cartró, amb corona, mangala i ram de flors al bec, i fins i tot amb les potes que permeten aguantar-la de peu quan els balladors reposen. Una excel·lent figura per a un bestiari festiu de joc que havia fet, pel que ens han explicat, l'avi d'un dels portadors.

La nostra Àliga és un dels elements més representatius del seguici festiu actual, estimat i seguit per petits i grans, i només amb 15 anys d'història a les seves ales és d'aquells entremesos de tota la vida. Qui gosa discutir-ho?

Reunió amb el regidor de Cultura

Avui, la presidenta de l'entitat s'ha reunit amb el nou regidor de Cultura, Joaquim Sorio, per tal de tractar sobre l'edifici de l'antic Arxiu, a la plaça del Castell.

Com ja sabeu, Carrutxa va firmar un conveni de cessió d'ús de la planta primera del Castell del Cambrer per tal de desenvolupar la seva activitat, a proposta de l'Ajuntament. Aquesta signatura es va realitzar prèvia a les eleccions municipals del 22 de maig, però la junta de l'entitat va considerar en tot moment que, per fer efectiu aquest conveni, calia acabar-lo de concretar en determinats punts –com, per exemple, un reglament intern d'ús de l'espai– amb la persona que que assumís la responsabilitat de Cultura.

En aquell moment, Carrutxa va fer explícit a totes les forces polítiques que es van presentar a les eleccions –a les quals els hi exposàrem el projecte amb què Carrutxa assumia aquest conveni– que tot quedava subjecte a aquesta reunió.

En la trobada d'avui, dijous 7 de juliol, amb el Sr. Joaquim Sorio, hem explicat de nou el nostre projecte quant a l'espai de la primera planta i les condicions que es formalitzaven al conveni pendents de resoldre. Així mateix, també hem subratllat la necessitat que la planta baixa continuï sent un espai d'ús públic destinat a la realització d'activitats culturals, per part de diferenst entitats, tal com ha vingut sent fins ara.

Una activitat a la sala del Castell.

Per la seva banda, el Sr. Sorio ens ha transmès que ja està al corrent d'aquest conveni i dels punts que s'hi tracten, explicitant que està d'acord amb els nostres plantejaments sobre l'ús de l'equipament. Tanmateix, ens ha manifestat que la seva situació de nouvingut al càrrec, sumada a la nova definició de l'Àrea de Cultura pendent de concretar-se, el portava a demanar a Carrutxa un període de temps –passat l'estiu– per acabar de concretar els diferents punts del conveni i presentar-nos la seva proposta perquè la puguem valorar i confrontar amb la nostra.

Carrutxa continua amb la seva activitat habitual des del seu local al carrer de l'Hospital.