La Crolls: història d'una fàbrica

Aquest dijous 27 de gener comença el cicle El record de les feines amb la xerrada d'Isabel Martínez Martínez La Crolls: història d'una fàbrica.

La fàbrica Crolls va funcionar a Reus durant 36 anys. La seva trajectòria reflecteix l’evolució social i econòmica de la ciutat i del país a mitjan segle XX.

L'origen de l'empresa fou la fabricació d'una màquina rentadora que va ser presentada en societat l’octubre de 1948 a la segona edició de la Fira de Mostres. El nom de rentadora Crolls, que passà a la fàbrica sencera, se li va donar per la combinació de les lletres dels cognoms d’un grup heterogeni d’emprenedors reusencs: Cañadell, Ruano, Llevat, Lozano i Soler.

Ben aviat, el grup inversor inicial vengué la participació a uns empresaris barcelonins. Sota la seva direcció, l’empresa iniciava una etapa daurada pel que fa a les vendes i al prestigi comercial de la marca. La Crolls va esdevenir la quarta empresa més gran de la ciutat.

La diversificació dels productes va arribar amb l'anomenat desarrollisme dels anys 70: a més de les rentadores inicials es van fabricar també aparells d’aire condicionat, assecadores, etc. És un període de grans inversions i d'expansió internacional de la marca que arriba fins a la ciutat de Puebla (Mèxic).

La crisi de la indústria als anys 80 marcà fortament l'empresa, que havia passat a mans d'un grup inversor navarrès. No aconseguiren salvar-la ni els plans de sanejament ni les accions sindicals i ciutadanes ni tampoc les gestions polítiques. El tancament de la fàbrica de Reus, el 30 d'abril de 1984, deixava sense feina unes 400 persones.

En la xerrada d'aquest dijous s'aprofundirà en aquesta trajectòria i es farà atenció a les tasques que realitzaven els treballadors i a les estratègies empresarials que es van utilitzar per tirar-la endavant. Es parlarà, en definitiva, d'una feina en el món industrial molt vinculada a la realitat reusenca.

La xerrada serà a 2 quarts de 8 del vespre a la sala d'actes de l'Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni Maria Claret, 3). El cicle l'organitzen Carrutxa, l'Arxiu Municipal de Reus i l'Arxiu Comarcal del Baix Camp.

Espai en construcció

Espai en construcció

Carrutxa convoca una assemblea oberta

Benvolguts, benvolgudes,

L’any en què l’entitat arribava als seus 30 anys d’existència ha estat certament difícil. A l’anunci del tancament del servei d’atenció al públic del nostre Centre de Documentació a començaments de 2010, s’hi ha afegit l’agreujament de la situació econòmica de l’entitat pels retards en el pagament d’alguns convenis amb les institucions i les dificultats per augmentar la nostra massa social, de forma que les quotes de col·laboració assegurin el funcionament mínim de l’entitat.

Malgrat això, l’any 2010 ha estat ben positiu quant a activitats, que han servit per recordar la feina feta i continuar endavant. Esmentem, per exemple, l’edició del llibre sobre les festes de Reus, el concert a les Peixateries Velles, les jornades sobre festa i pirotècnia o sobre el catàleg del patrimoni festiu del Baix Camp i del Priorat, a més d’una intensa activitat pel que fa a xerrades a Reus i a diferents poblacions d’aquestes comarques.

Mantenir aquest ritme ha estat possible, en bona part, gràcies a l’esforç d’unes poques persones que han aportat la seva feina voluntària, però també el valor econòmic del seu treball en la recerca i la divulgació, per fer viable el manteniment de l’associació.

Sense desànim, però conscients que aquesta és una situació que no es pot perllongar, considerem que cal plantejar ara una serena reflexió sobre el futur de l’entitat i com continuar endavant en la tasca de servei que l’entitat intenta desenvolupar des dels seus inicis.

Per això us convoquem a una assemblea oberta a totes les persones que col·laboreu econòmicament o en la recerca, simpatitzeu o us interesseu per l’activitat de Carrutxa, el proper dissabte 5 de febrer, a les 10 del matí a la sala del Castell del Cambrer (antic Arxiu Històric), a la plaça del Castell, 3, de Reus, per tal de tractar tots aquest punts que us hem esmentat.

Amb la seguretat que comptarem amb la vostra assistència, aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben cordialment.

Ferran Sugranyes
President del CDPM / Carrutxa

Sant Antoni a Reus

Avui és la festa de sant Antoni, un dels sants que ha comptat amb més tradició als Països Catalans. Sobretot, perquè se li demanava protecció sobre els animals de feina, que eren fonamentals en l'economia familiar.

Però sant Antoni va ser també invocat contra una malaltia, que s'anomenava "mal de Sant Antoni" per l'associació entre la foguera del sant i la cremor que provocava al sistema digestiu d'aquells que la patien. La protecció es va estendre a la medicina en sentit més ampli i en diverses poblacions –Tàrrega, València, Ciutat de Mallorca...– es van crear sota l'advocació del sant hospitals que es dedicaven a l'acollida genèrica de pelegrins i malalts, tal com feien la major part d'hospitals de l'antic règim.

A inicis del segle XVI, Reus també va estar a punt de comptar amb un edifici dedicat a Sant Antoni, que havia de ser alhora ermita i institució sanitària. En aquella època, les epidèmies de pesta atacaven cada pocs anys i l'única manera de combatre-les era evitar que el contagi entrés dins de la vila. Calia, doncs, que les persones malaltes –o que podien estar-ho– passessin quarantena fora muralla.

L'any 1508, Reus no disposava cap edifici per acollir-les. Per això el Consell de la Universitat va decidir crear un complex que havia d'estar format per una ermita, un espai per als malalts i un cementiri per als que no sobrevisquessin:

"En lo consell de 9 de abril 1508 s'es proposat si·s farà una capella sots invocació de Sant Antoni fora la vila ab algun casàlich per una hermita, e encara un apartament en que puguen star e aturar los qui·s degudament porien ésser gitats de la vila per la temporada de la pestilència, e que si farà un sementiri per soterrar los qui·s mòrien."

Mentrestant, els franciscans –establerts pocs anys abans al primer convent fora muralla que tingué la vila– s'oferien a atendre els malalts quan calgués. Tot plegat ho recull Celdoni Vilà a Borrador de vàries curiosas notícies antigues que yo Celdoni Vilà he acopiat en lo Llibre Ver del convent de Santa Maria de Jeseus de PP de Sant Fransech (1508), que es conserva al Museu d'Art i Història.

El Consell va acordar buscar l'emplaçament necessari per a aquesta ermita-hospital: el 13 d'abril es van decantar per la zona de "la volta de Rojals", que potser es podria situar a la partida de Rojals, entre els camins de Valls i de Constantí. Però no es va arribar a construir ni apareix cap notícia posterior sobre aquest assumpte.

Anys més tard, faria aquesta funció de lloc d'aïllament l'ermita del Roser, fundada el 1523 sota l'advocació de Sant Roc, el gran patró d'època moderna contra la pesta. Però aquesta ja és una altra història que podeu llegir, si voleu, al treball de M. Carme Bernal i Mir Història a l'entorn de l'ermita de la Mare de Déu del Roser de Reus.

El record de les feines

Comencem l’any amb un cicle de xerrades per donar a conèixer com es treballava en tres oficis ben diversos, al Baix Camp i al Priorat.

Parlarem de la fàbrica de rentadores Crolls de Reus, de les noies que venien del Priorat a fer de minyones i de l’aprofitament dels recursos de la muntanya a la Mussara. Es tracta d’un ventall d’activitats vinculades als tres sectors econòmics: el món rural, la indústria i els serveis.

Les xerrades són fruit de recerques realitzades per membres de l’entitat. Permeten dibuixar el panorama de les condicions de treball, de les estratègies de comercialització de productes, del detall de les tasques, de les dificultats amb què es trobaven i de les relacions personals que es generaven a partir de la feina.

Tot plegat, en contextos socials i econòmics aparentment ben diferents de l’actualitat però que ens permeten reflexionar sobre conceptes novament en vigor com són les fluctuacions dels cicles econòmics, la popularització d’aparells d’ús domèstic, les migracions, l’explotació sostenible dels recursos i la interacció entre l’esfera laboral i la privada quan es viu a la casa on es treballa.



El cicle el formen aquestes xerrades:


Dijous 27 de gener.

La Crolls: història d'una fàbrica, a càrrec d’Isabel Martínez Martínez

Els 36 anys de trajectòria d’aquesta empresa reusenca reflecteixen l’evolució social i econòmica de la ciutat i del país a mitjan segle XX.

Dijous 3 de febrer
Anar a servir: les minyones del Priorat a Reus, a càrrec de Laura Poblet Estivill

A la primera meitat del segle XIX, el treball com a minyones era una via molt utilitzada per part de les dones del Priorat i altres zones rurals que emigraven a Reus.

Dijous 10 de febrer
Viure de la muntanya: l'aprofitament del medi a la Mussara, a càrrec de Laura Poblet Estivill i Montserrat Flores Juanpere
Els habitants de La Mussara aprofitaven al màxim un ampli ventall de petits recursos que els oferia un mitjà difícil.

Totes les xerrades seran a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni Maria Claret, 3).

Organitzen: Carrutxa, Arxiu Municipal de Reus i Arxiu Comarcal del Baix Camp.

Es presenta el llibre de les segones jornades sobre la festa de Sant Antoni

En el marc de les festes de Sant Antoni 2011, es presenten avui a Manacor les Actes de les II Jornades sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans.

L’Associació Cultural de Sant Antoni de Manacor convocà pels dies 12 i 13 de juny de 2009, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, aquestes segones jornades d’estudi sobre la festa de Sant Antoni –del gener– amb l'objectiu de posar en comú noves investigacions i experiències sobre la festa de Sant Antoni Abat. D'aquesta forma es pretenia fomentar el coneixement sobre una de les festivitats populars més destacades dins el cicle hivernal. La iniciativa de realitzar les segones jornades a la ciutat de Manacor sorgí dels membres del Patronat de Sant Antoni que assistiren a les que se celebraren a Ascó pel febrer de 2007.

A la trobada hi van participar, com a membres de l'entitat, Salvador Palomar i Ferran Sugranyes.

Bressola de Nadal

Aquí teniu la producció de Televisió de Catalunya sobre les Cançonetes per la bressola, versions actualitzades del repertori tradicional català interpretades per Anna Roig, Refree, Mazoni, Gerard Quintana, Lluís Gavaldà i Lídia Pujol. Us el recomanem:



També hi podeu accedir directament des de TV3 a la carta.