Bon any 2011

Diada d'Innocents a Reus

Com ja és tradicional de fa dos anys, aquest matí hem recordat a Josep M. Gort Sardà i el seu mític viatge a Mart, tot menjant un entrepà de marcià mentre oferiem una autèntica edició de butxaca del seu conegut llibre –de fet, el que resta de l'edició cap en una butxaca– a qui el demanava.



Ezequiel Gort, fill de l'autor i entusiasta divulgador de l'obra, i Salvador Palomar amb l'edició de butxaca del llibre de Josep M. Gort

Al vespre, el Ball de Diables de Reus ha tornat a enlairar –o no– un nou coet Speteck cap a l'espai, des de la plaça del Mercadal. Enguany han comptat amb la col·laboració de la comunitat científica xinesa. Aquí en teniu algunes imatges:



Després de fer un llarg recorregut per les principals vies reusenques, el coet s'ha instal·lat enmig de grans mesures de seguretat, a la plaça del Mercadal



El presentador ha explicat la profunda significació de l'acte a totes les persones assistents





La massa coral ha interpretat alegrement l'himne de l'Speteck



Amb l'encesa del coet ha tremolat el terra del Mercadal

Fins un altre any!

Viatge a Mart, segona edició

Demà, 28 de desembre, al lloc i hora de costum –els mateixos que l'any passat– es presentarà, amb poques paraules i un suculent entrepà de marcià, la segona edició –aquesta, de butxaca– del conegut llibre de Josep M. Gort Sardà, Yo, el primer visitante del planeta Marte . El llibre ha estat coeditat, també, pels fills de l'autor i Carrutxa.

Els parlaments aniran a càrrec dels presentadors quan tinguin la boca buida. No s'espera l'assistència d'autoritats. Entre els assistents es rifarà un lot de cursos gratuïts per aprendre la llengua de Mart.



D'altra banda, també per demà, s'espera l'enlairament del coet Speteck 2010.

A les 7 de la tarda, des de la plaça de la Llibertat, començarà la cercavila pels carrers Prat de la Riba, President Companys, Sant Joan, pl. de Prim, tomb de ravals i Monterols. A 2/4 de 9, arribada a «Cap Mercadal» i recepció de les autoritats xineses, si és que vénen, per al llançament. A tres quarts, si fa no fa, llançament de l’Speteck 2010 cap al satèl·lit Fobos, de Mart, on s’establirà una primera base intergalàctica que possibilitarà l’aclimatació dels astronautes abans de trepitjar el planeta vermell, per segona vegada. Organitza: Ball de Diables de Reus.

Calendari per al 2011

Un any més hem publicat el calendari amb fotografies antigues que editem conjuntament Carrutxa i el Parc Natural de la Serra de Montsant, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona. El d'enguany, «Els records i les imatges. Fotografies dels pobles de la Serra de Montsant», és resultat directe dels tallers realitzats durant l'any 2010 a diverses poblacions amb l'objectiu d'aplegar imatges antigues procedents de fons personals i documentar-les amb la col·laboració de la població.

Aquests mesos s'han organitzat un seguit de tallers permanents a pobles com la Bisbal de Falset i Cornudella de Montsant, i d'altres més intensius, com a la Morera de Montsant. En tots els casos, els tallers s'han pogut dur a terme gràcies a entitats locals com l'Associació de Dones de Cornudella, l'Associació de Dones «Boixerola» de la Bisbal o l'Associació de Dones «La Falconera» de la Morera. El treball no s'ha limitat a recollir i digitalitzar les fotografies. A més de la descripció del contingut, s'han aplegat dades sobre l'any de realització de les fotografies, l'autoria o els textos manuscrits que figuren en algunes imatges que van circular com a targes postals... Els tallers també han comptat amb la col·laboració del Casal d'Avis de Cornudella, de l'Ateneu Bisbalenc i del mateix Parc Natural, equipaments públics on s'han organitzat les activitats.

El resultat és un calendari de tretze fulls (de gener de 2011 a gener de 2012) amb imatges de música i festa, de celebracions polítiques i tasques quotidianes, d'urbanisme del passat, d'aplecs o de colles associatives..., imatges que, un cop més, sorprenen i agraden pel seu valor estètic, però que són alhora font de coneixement i motivació per a noves recerques.

El calendari es pot trobar en tots els pobles de l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Montsant. L'entitat l'ofereix gratuïtament als seus col·laboradors.

Porta barretina morada el tió?

En l'actualitat, el tió és, segurament, l'element més emblemàtic que identifica la tradició catalana de les festes nadalenques. El costum de fer cagar un tronc –sense forma concreta o figurant un animal, segons el moment i el costum de cada casa– ja fa anys que va sortir de l'àmbit domèstic i familiar per esdevenir motiu de celebració col·lectiva a l'escola, a l'associació cultural o al carrer.

De tions, n'hi ha de moltes formes. Hi ha indrets on es troba al bosc i acaba cremant al foc a terra; n'hi ha que arriben cada any a la mateixa casa, amb aparença de bestiola, amb cap i potes..., o no.

Des de fa uns quants anys, els tions es troben a les botigues i a les parades de les fires de Nadal. Aquests, per allò de refermar la catalanitat de la peça, solen anar cofats amb la corresponent barretina vermella. Els hi ha succeït com a la crema, que ha de ser catalana. O sigui, «pus cofa barretina, Déu li'n dó glòria».

Enguany, l'organització reusenca de Maulets organitza una reivindicació divertida, canviant tions per paresnoels –d'aquests barbuts, amb vestit vermell i blanc, amb arrels publicitàries i símbol del Nadal consumista– a la plaça de Prim. Ho faran avui i demà, 22 i 23 de desembre, de 6 a 8 de la tarda.

L'acte forma part d'una campanya més àmplia, amb l'objectiu de plantar cara a la homogeneïtzació de la festa, fruit de la propaganda, i també conscienciar la població que la festa és quelcom més que consum. Un missatge que no per conegut deixa pas de tenir sentit, i més encara en temps de crisi. En la reivindicació de la tradició pròpia, segons s'anuncia, explicaran perquè el tió porta barretina morada. Suposem que la raó és perquè aquest tions catalans són, en concret, del Camp o del Priorat...

Els Maulets també ofereixen l'oportunitat de conèixer les cançons tradicionals que acompanyen la cerimònia de fer cagar l'animaló.

Tió solidari al Mercadal

El tió, en la seva visita de l'any passat (cedida per l'Ajuntament de Reus/Cultura)


Demà dimecres, 22 de desembre, amb la visita a Reus del tió solidari més gran del món, comença el cicle d'activitats de Nadal i Reis coordinades des de l'Àrea de Cultura, que acabarà amb l'arribada dels Reis d'Orient i la cavalcada pels carrers de la ciutat.

Per segon any consecutiu, el tió solidari més gran del món visitarà la ciutat de Reus. Estarà instal·lat, de les 9 del matí a les 9 de la nit, a la plaça del Mercadal, junt amb la carpa del Banc d'Aliments, i totes les persones que ajudin a engreixar-lo amb les seves aportacions podran fer cagar el tió a 2/4 de 7 del vespre. I molt important: aquest tió s'alimenta de productes de llarga conservació com arròs, pasta, llegums, oli i llet.

Durant tota la tarda i de manera voluntària, diverses entitats de la ciutat portaran a terme activitats i també hi haurà obsequis i un berenar amb coca i xocolata per a tothom.

Cançonetes per la bressola

Aquest mes de desembre, la revista Enderrock inclou el CD «+ Cançonetes per a la Bressola», produït el músic Xavier Lloses amb la col·laboració de músics i cantants ben coneguts, com ara Lluís Gavaldà, Gerard Quintana, Anna Roig, Lídia Pujol, Mazoni, Refree i, naturalment, els nins i les nines de la Bressola.

Aquest projecte musical que es va presentar en concert al Palau de Música, i que es podrà veure a TV3 per Nadal. L'edició que ha distribuït Enderrock inclou 13 cançons, totes populars, amb algunes nadales. En uns dies també sortirà a la venda, una segona edició del CD, que inclourà una cançó dels gitanos nord-catalans Tekameli.

Al CD hi trobareu peces tant conegudes com el rossinyol, el ball de Sant Ferriol, Joan del Riu, el mariner, la dama d'Aragó o la presó de Nàpols. A Carrutxa ens ha fet especial il·lusió escoltar, interpretada per l'Anna Roig, la versió prioratina de La Clavellinera, una dansa de festeig i, mes endavant, de canalla, que vam recollir en diverses variants i vam contribuir a divulgar –sobretot la d'Ulldemolins– ara ja fa uns quants anys (vegeu Montsant Fonts i Salvador Palomar, «Qui la ballarà la Clavellinera?» a Caramella, núm. 2, 2000).

Aquí teniu la notícia a TV3:

Sobre els diables de les Borges del Camp

Més enllà dels correfocs

En l’actualitat, quan es parla de diables festius i de foc –i en els últims mesos se n’ha parlat força del tema, arran de la polèmica Directiva europea– hom fa referència quasi sempre als correfocs. Efectivament, aquest acte festiu, nascut al darrer quart del segle XX, que reuneix colles de diables i bestiari, és avui un dels trets característics de les festes majors catalanes.

Més enllà dels correfocs, però, convé recordar que la presència dels balls de diables a les nostres festes ve de molt temps enrerre i que aquests personatges escenifiquen, des de fa segles, la lluita del bé i el mal –el cel i l’infern, a la nostra cultura– per mitjà de la paraula o amb l´ús de la pirotècnia. El Ball de Diables de les Borges del Camp, cada 7 de setembre, és un exemple viu d'aquesta tradició centenària, avui patrimoni de Catalunya.

Salvador Palomar
Diari de Tarragona, 11/12/2010

Les Borges del Camp: El foc dels diables

«Cops amagats» és una sèrie documental que explica històries que tenen per escenari poblacions del Baix Camp, elaborada per quatre estudiants de comunicació de la URV.

Canal Reus TV 29/11/2010

El Priorat veu viable esdevenir Patrimoni de la Humanitat

Publicat a delCamp.cat, 03/12/2010:

El Consell Comarcal del Priorat i l'Associació Prioritat van lliurar el passat dia 20 de novembre al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, el primer document que sol·licita a la Direcció General del Patrimoni i al propi Govern que assumeixin el projecte de candidatura del Priorat per ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial com a paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània.

El Priorat vol ser Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània

El president de l'Associació Prioritat, Jaume Domènech, ha explicat a delCamp.cat que aquesta iniciativa és el resultat d'una inquietud de la societat civil de la comarca, que al llarg dels darrers tres anys ha anat prosperant fins a esdevenir un projecte sòlid, que ha obtingut el suport del Consell Comarcal i de diversos ajuntaments. Domènech és conscient que es troben a l'inici del procés, però considera que "l'important és ser-hi i que el projecte continuï viu i camini".

I és que el procés es troba en la seva fase inicial, ja que s'ha lliurat el primer document a la Generalitat. A partir d'aquí, el govern català ha de valorar la documentació i, si ho veu viable, ha d'assumir-lo com a projecte de país i, posteriorment, presentar-lo al govern de l'Estat. Serà aquesta administració qui tingui l'última paraula i presenti la candidatura a la Unesco. En aquest sentit, doncs, encara no es pot parlar de terminis.

La documentació presentada a la Generalitat és de caràcter tècnic i inclou tots els paràmetres que marca la Unesco per tal de pertànyer a la Llista del Patrimoni Mundial en la categoria de paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània.

El president de l'Associació Prioritat és conscient que amb el canvi de govern a la Generalitat el procés es pot retardar, però ha destacat que Convergència i Unió "ja ha manifestat el seu suport a la candidatura". Ara també resten a l'espera d'obtenir el suport de la Diputació de Tarragona com a òrgan supramunicipal.