Cloenda del programa «Montsant, front de guerra»

Aquest dissabte, al cafè de la Vilella Baixa, s'hi va presentar el treball «Montsant, front de guerra», un programa de recerca i divulgació que hem desenvolupat, durant els dos darrers anys –tot i que hem emprat materials de recerca aplegats fa més temps– sobre la Guerra Civil als pobles de la serralada.
Ha estat una experiència prou interessant, coherent amb el projecte de treball sobre memòria personal que defineix l'entitat i en la línia d'estudi del patrimoni cultural de Montsant –és a dir, la petjada humana sobre el territori– en col·laboració amb el Parc Natural. El programa ha comptat, aquests dos anys, amb ajuts del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Apropar-nos a la història del període en aquesta part del Priorat, entre la primavera de 1938 –moment en què els pobles esdevenen rereguarda immediata del front de l'Ebre– i la seva ocupació per part de les tropes franquistes, el gener de 1939, ha suposat realitzar dotzenes d'entrevistes, localitzar memòries manuscrites i buidar textos publicats. Certament és una etapa poc coneguda. Els manuals l'enllesteixen aviat entre el 23 de desembre de 1938 –quan els franquistes inicien l'ofensiva– i el 15 de gener de 1939, quan arriben a Reus i a Tarragona. Els combats a serra la Llena, damunt del riu de Montsant, a la Figuera, als Montalts, bombardeigs com el d'Ulldemolins, l'ocupació de la Vilella Baixa, la vida quotidiana de la població refugiada a les coves..., són episodis que mereixen ser coneguts i que han deixat testimonis materials en forma de parapets i trinxeres que es troben encara en diferents punts de la muntanya o del refugi antiaeri que van fer els veïns d'Albarca, excavant una trinxera al peu del cingle.
Records i vivències que hem pogut aplegar encara en primera persona d'alguns dels protagonistes –molts ja no hi són– i que ens parlen de la guerra com a experiència personal d'uns soldats massa joves i d'una població civil aterrida pels bombardeigs aeris i els obusos de l'artilleria. El treball ha servit per fer evident, un cop més, l'oblit en què restaren centenars de persones, soldats morts a la muntanya o víctimes civils de les quals no convenia parlar. Conèixer els fets no permet recuperar-ne, amb algunes excepcions, els noms, però.
Acabada aquesta fase del programa –encara que una recerca no s'acaba mai–, el nostre objectiu immediat és publicar articles, l'opuscle Senyals de guerra, dins la col·lecció de quaderns sobre patrimoni cultural que editem amb el Parc Natural, i, més endavant, un llibre.

El llegat de Ferrer i Guàrdia

Ahir em va correspondre, accidentalment, presentar l'acte que sobre «El llegat de Ferrer i Guàrdia» vam organitzar al Centre de Lectura de Reus. Va ser un plaer, com sempre, escoltar la Dolors Marín, historiadora, especialista en el moviment obrer i la cultura llibertària i, ara, professora d'institut. I la Teresa Vallverdú, mestra amb una llarga experiència i un clar compromís amb una educació laica, integral i compromesa amb la transformació de la societat.



La Dolors ens va parlar del context en què es desenvolupa l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, les iniciatives de mestres laics de finals del segle XIX, com Teresa Mañé i Joan Montseny, els principis de la pedagogia que proposava Ferrer, la importància que atorgava a les publicacions o la seva influència en les escoles que impulsarà el moviment obrer fins a 1936 o la mateixa Generalitat en els anys de la Guerra Civil.

Em comentava la Teresa que la preparació d'aquest acte havia estat una experiència molt enriquidora: «–Jo no he estat mai anarquista, però els anarquistes formulaven fa cent anys uns principis i uns objectius educatius que coincideixen amb allò que hem volgut fer a l'escola». La cita potser no és exacta, però reflecteix una idea en la qual em sembla que coincidim les persones que impulsàvem l'activitat, independentment del posicionament ideològic o la militància organitzada de cadascun. Fa un segle –uns anys abans, uns anys després– hi havia en els sectors progressistes una idea de la cultura, una “filosofia” de l'educació com a eina de coneixement, de realització personal i de millora de la societat. Unes idees que avui, malgrat les declaracions d'intencions a les lleis d'educació –i amb les contradiccions del seu articulat–, semblen lluny d'una realitat educativa abocada massa sovint a la simple gestió d'un sector de la societat, la canalla, encara no productiu.

Ahir es va parlar de passat, però sobretot de present, de problemàtiques velles que es reprodueixen, de canvis en el mètode i d'innovació tecnològica, però de mancances pel que fa a la necessària reflexió sobre projectes educatius..., temes que podien interessar especialment als qui treballen en l'ensenyament, però que interessen i fan pensar a tothom, especialment als qui reivindiquem una cultura popular en el sentit més ampli, i complex, de la paraula.

Presentació sobre el ball de diables

Amb una nodrida assistència de públic, membres del Ball de Diables de Reus i de Carrutxa, persones vinculades al món dels diables de diferents poblacions i de la cap del servei de Promoció i Dinamització del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ma Teresa Clotet, es va presentar al local del Ball de Diables de Reus la campanya de difusió sobre el model de ball de diables tradicional de les comarques del Baix Camp i el Priorat.

La recerca efectuada durant anys, però també el treball de documentació fotogràfica realitzat en el transcurs de diverses de 2009 ha possibilitat disposar d'un seguit de materials que serviran de base per a conferències i publicacions. L'objectiu es reivindicar l'especificitat, pel que fa a la indumentària, forma d'evolucionar i sobretot, del fet de portar cada diable les seves pròpies carretilles a l'espatlla, del model tradicional del ball a les nostres comarques.

Si us interessa organitzar una sessió sobre el tema –xerrada amb projecció d'imatges, debat– podeu escriure a carrutxa@etnocat.org



Fotografies de Mònica Balsells Aran

El ball de diables sense parlaments

En els darrers mesos, arran de la problemàtica generada per l'aplicació de la Directiva Europea 2007/23 referent a la comercialització dels productes pirotècnics, els grups de foc –diables o bestiari festiu– han estat ben presents als mitjans de comunicació.
A més de constituir una pràctica cultural viva i ben present a tot el territori català, i que implica milers de persones com a membres d'associacions o participants a les festes, sovint s'ha insistit, amb raó, en el valor patrimonial d'aquestes manifestacions.
La identificació, però, entre el ball de diables històric amb el model de diables amb parlaments que ha perviscut o s'ha recuperat en diverses poblacions del Penedès, deixa de banda les formes de ball de diables, no menys històriques, que trobem a les comarques del Baix Camp i el Priorat. Un oblit que reforça l'existència d'una Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb parlaments, que no pot incloure les pràctiques tradicionals del Baix Camp i el Priorat, amb sortides obertes, en diades assenyalades, on s'hi participa individualment.
El programa de divulgació que encetem el divendres 13 de novembre, amb un acte organitzat per Carrutxa i el Ball de Diables de Reus, té com a objectiu donar a conèixer les formes tradicionals del ball a les nostres comarques, fomentar la preservació de les particularitats dels nostres diables quant a indumentària i forma d'evolucionar, i reivindicar el valor patrimonial de manifestacions festives concretes com la professó de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de la Riera des de la seva ermita fins a la població, cada 7 de setembre, a les Borges del Camp; la baixada del ball de diables reusenc al santuari de Misericorda, el 25 de setembre, o la presència dels diables a l'Encamisada de Falset, per Sant Antoni.



Una reivindicació patrimonial que considerem important en un moment en què cal sensibilitzar la població sobre la importància de les nostres manifestacions festives en què s'empra la pirotècnia. Volem, en definitiva, posar en valor, a l'igual que s'ha fet amb els correfocs o la Patum, els balls centenaris amb parlaments o la Tronada, la nostra manera específica de fer de diables.
Aquest programa de divulgació, a més de conferències amb projeccions d'imatges, inclou la publicació del llibre de Salvador Palomar, El ball de diables al Baix Camp i el Priorat (versió revisada i augmentada del treball publicat el 1987), exposicions de fotografies i altres activitats que es puguin programar durant l'any 2010.



«Els balls de diables centenaris (sense parlaments)»
Presentació a càrrec de Salvador Palomar i Ferran Sugranyes, amb projecció d'imatges de Manel Carrera, Salvador Palomar, Roser Palomar i Antoni Parés.
Divendres 13 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, al local del Ball de Diables de Reus (C/ de Sant Miquel, 69)