Aquest dissabte, al cafè de la Vilella Baixa, s'hi va presentar el treball «Montsant, front de guerra», un programa de recerca i divulgació que hem desenvolupat, durant els dos darrers anys –tot i que hem emprat materials de recerca aplegats fa més temps– sobre la Guerra Civil als pobles de la serralada.
Ha estat una experiència prou interessant, coherent amb el projecte de treball sobre memòria personal que defineix l'entitat i en la línia d'estudi del patrimoni cultural de Montsant –és a dir, la petjada humana sobre el territori– en col·laboració amb el Parc Natural. El programa ha comptat, aquests dos anys, amb ajuts del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Apropar-nos a la història del període en aquesta part del Priorat, entre la primavera de 1938 –moment en què els pobles esdevenen rereguarda immediata del front de l'Ebre– i la seva ocupació per part de les tropes franquistes, el gener de 1939, ha suposat realitzar dotzenes d'entrevistes, localitzar memòries manuscrites i buidar textos publicats. Certament és una etapa poc coneguda. Els manuals l'enllesteixen aviat entre el 23 de desembre de 1938 –quan els franquistes inicien l'ofensiva– i el 15 de gener de 1939, quan arriben a Reus i a Tarragona. Els combats a serra la Llena, damunt del riu de Montsant, a la Figuera, als Montalts, bombardeigs com el d'Ulldemolins, l'ocupació de la Vilella Baixa, la vida quotidiana de la població refugiada a les coves..., són episodis que mereixen ser coneguts i que han deixat testimonis materials en forma de parapets i trinxeres que es troben encara en diferents punts de la muntanya o del refugi antiaeri que van fer els veïns d'Albarca, excavant una trinxera al peu del cingle.
Records i vivències que hem pogut aplegar encara en primera persona d'alguns dels protagonistes –molts ja no hi són– i que ens parlen de la guerra com a experiència personal d'uns soldats massa joves i d'una població civil aterrida pels bombardeigs aeris i els obusos de l'artilleria. El treball ha servit per fer evident, un cop més, l'oblit en què restaren centenars de persones, soldats morts a la muntanya o víctimes civils de les quals no convenia parlar. Conèixer els fets no permet recuperar-ne, amb algunes excepcions, els noms, però.
Acabada aquesta fase del programa –encara que una recerca no s'acaba mai–, el nostre objectiu immediat és publicar articles, l'opuscle Senyals de guerra, dins la col·lecció de quaderns sobre patrimoni cultural que editem amb el Parc Natural, i, més endavant, un llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada