Aigua i sabó: en el centenari dels rentadors del Masroig

Abans de la popularització de la rentadora, els safarejos formaven part de la geografia urbana de la majoria d’indrets. La bugada era cosa de dones i les mans que rentaven la brutícia de la roba sempre femenines. Comparativament a la presència que van tenir a les nostres poblacions, avui són pocs els municipis que conserven (i en bon estat) aquests equipaments singulars i encara més excepcionals els que fan una política activa de memòria sobre aquest procés domèstic feixuc que generacions de dones van realitzar als rentadors de pobles i viles. Malgrat aquest oblit generalitzat del que representava fer la bugada fa escasses dècades, algunes expressions lingüístiques encara ens remeten a un passat no massa llunyà quan rentar la roba no era un acte privat i mecanitzat. Entre aquestes expressions destaca “fer safareig”, una metàfora plenament vigent com a sinònim de la crítica i la xafarderia que s’exercia en aquests espais. Amb excepcions notables com els estudis i les rutes sobre la indústria de les bugaderes d’Horta de Barcelona, continua pendent la reivindicació dels rentadors i altres espais de fer bugada (rius, barrancs, basses,…) com a espai de feina de les dones, com a sortida laboral de bugaderes i encarregades, com a indret d’aprenentatge de les feines domèstiques i, sobretot, com a un dels escassos lloc de relació de les dones fora de l’àmbit domèstic. Elles, que no podien anar a fer la tertúlia al cafè com els homes, tenien els safarejos com a lloc de trobada, informació i amistat. Malgrat el fred, el xivarri, les incomoditats,…als rentadors les dones treballaven però també cantaven, jugaven i feien entremaliadures quan eren canalla que acompanyava a la mare o l’àvia i, en entrar a l’edat adulta, s’explicaven les coses del seu dia a dia.

Amb l’arribada de l’aigua corrent a la majoria de les cases i la introducció paulatina de les màquines de rentar a les llars, els safarejos es van convertir en espais obsolets a molts llocs i es va iniciar la seva degradació, primer, i més tard una mala entesa modernitat els va fer desaparèixer de moltes poblacions, fet que representà la pèrdua d’una part de la història local. El 2012 es commemora el centenari de l’arribada de l’aigua corrent i la inauguració dels rentadors al Masroig. Només cal donar un cop d’ull a les imatges d’aquest fet històric per observar que va ser tot un aconteixement pel poble en general i, en particular, per les mestresses de casa que no haurien de recórrer tanta distància fins al barranc per fer la bugada. De la transcendència del fet ens parla que el consistori es volgués immortalitzar com a responsable d’aquesta important millora i de la multitud que acompanyà l’acte d’inauguració de l’espai. Avui, i deixant de banda l’estudi de l’estètica d’aquestes fotografies que ens aporta altres dades, la col•lecció d’imatges recuperades per aquest centenari són la millor mostra de les profundes transformacions higièniques, urbanístiques i socials que es van viure durant el segle XX.

Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa