Més xarxa, més nacional

El passat 12 de juliol, Carrutxa presentava un primer balanç de l’activitat de l’entitat durant els primers sis mesos de l’any i alhora manifestava un posicionament que, sota el lema “més xarxa, més nacional”, pretenia visualitzar la feina feta, la drecera per on continuar caminant i reivindicar el paper de la cultura en el context actual i local.


Un primer balanç d'activitat i dinamització
L’acte era un balanç de les complicitats que han fet possible bona part de les activitats amb més èxit d’aquest curs, com la Mostra-taller de cant improvisat dels Països Catalans, que organitzàvem al mes de gener a La Palma de Reus, conjuntament amb les entitats membres de la revista Caramella, i que va permetre reunir més d’un centenar de persones vingudes de comarques properes i llunyanes que estan treballant amb la cançó improvisada com a gènere, com a patrimoni cultural viu, com a mitjà d’expressió lúdic, crític i satíric, i com a eina pedagògica.

És ben evident que el treball en xarxa no s’ha inventat avui. De fet, l’altra gran activitat que han seguit moltíssimes persones durant tot aquest curs, el cicle Testimonis. Memòria d’un passat recent, organitzat amb l’Arxiu Municipal de Reus, n’és un bon exemple. Perquè ha estat possible gràcies a la col·laboració de les persones que han acceptat participar-hi activament preparant el seu testimoni, i perquè ells mateixos –el Josep M. Martí, l’Àngels Ollé, el Jaume Amenós, la Cori Bach i la Teresa Fortuny– són l’exemple viu, a través de la seva història de vida, d’aquest treball en xarxa que va fer viable iniciatives personals i col·lectives que volien treballar en favor de la comunitat, ja fossin en l’àmbit del periodisme, l’escola, la festa o el sindicalisme; testimoni i memòria que cal registrar i divulgar.

El cicle Testimonis tindrà continuïtat la propera tardor i formarà part del programa “Tallers i Jornades de Memòria Oral”, de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya de la DGCPT de la Generalitat de Catalunya, com una mostra més del treball en xarxa en l’àmbit nacional. Des del setembre fins al novembre –trobareu el llistat de conferenciants i xerrades l’agenda de Carrutxa– abordarà la festa major, l’emigració, la sanitat, la cultura i el comerç.

La suma de voluntats fan també possible la continuïtat, 13 anys després, del projecte Caramella, la revista semestral de música i cultura popular que editem conjuntament tres entitats que treballem en llocs ben allunyats dels Països Catalans: Carrutxa, Solc –al Lluçanès– i Tramús –a l’Horta–. Una revista que fa visible el país i que té com a principal objectiu la creació d’una xarxa de col·laboracions i intercanvis entre les nombroses entitats i persones que treballen en l’àmbit de la cultura popular arreu i que avui és un material de referència tant en l’àmbit acadèmic com ran de poble. Durant l’acte es va presentar el número 27, que acaba de sortir al carrer aquest mes de juliol. La coberta, que té com a protagonista a l’àliga de Reus, anuncia un dossier que combina articles de reflexió amb d’altres de més etnogràfics sobre la relació entre els animals i les persones des de diferents perspectives (literatura oral, etnolingüística, experiències de dinamització, bestiari contemporani...), a més d’incloure les seccions habituals.

Més xarxa
Si tot això no és nou, per què volem fer ara èmfasi en aquest treball en xarxa? Perquè pensem que, ara més que mai, cal evidenciar que el treball conjunt de les persones és fonamental per tirar endavant els temes que ens interessen, que la suma de voluntats i objectius va molt més enllà i defineix el que volem ser com a societat. Una suma que no és una simple addició de forces, sinó una combinació de què pot aportar cadascú. Carrutxa hi aporta allò que sap fer: reflexionar i crear espais de debat, aportar elements de coneixement, fer recerca, divulgació i dinamització. I en aquesta línia, un dels canals per fer-ho són les publicacions, ja siguin fruit de recerques pròpies –enguany hem editat Del Campanaret a Mart, la biografia del Josep M. Gort– com amb projectes d’altres persones i entitats. És el cas de l’edició de la col·lecció de llibres acompanyats de DVD de la revista Caramella; el primer volum, al qual es va sumar l’associació Mapasonor, es titula Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les Illes Mediterrànies (Creta, Sicília i Balears). També hem participat en el primer llibre presentat de la nova col·lecció “Els llibres de la Vallrovira”: Calaceitanes, 31 dones del segle XXI, presentat durant l’acte per una de les autores, Mercè Gimeno, que és un nou treball de memòria oral acompanyat d’excel·lents fotografies de Francesca Calaf. A partir d’avui, a més, ja podeu consultar actualitzat el nostre catàleg digital de publicacions de l’editorial Migdia, una eina pensada en aquest sentit, que publica treballs de Carrutxa i també d’altres entitats amb projectes on ens puguem sumar.

Però per què parlar-ne expressament ara? Perquè aquesta realitat del treball en xarxa pot quedar amagada en uns temps en què sembla que el funcionament de la societat és unilineal, en què hem d’esperar asseguts que altres decideixin per nosaltres, amb els diners com a única força motriu. Els mitjans materials són necessaris –prou que ho sabem tots, tant persones com entitats–, però per si sols no mouen res, no engeguen projectes, no aporten coneixement, no ens milloren com a persones ni com a societat. I també hi volem fer èmfasi precisament ara que en el context local l’administració local sembla que hagi desaprès tota aquesta realitat. Els darrers mesos, l’Ajuntament de Reus ha demostrat que ignora què fan les entitats, quins projectes duen a terme, quina funció fan i volen fer en el teixit social i cultural de la ciutat. Massa sovint, no s’ha entès que l’administració és una peça més de l’engranatge de la ciutat, una peça que ha de vetllar per l’interès comú, pels projectes de futur, incardinant-se amb allò que fan les entitats, sense dirigisme però també sense desinterès. Trobem a faltar que l’Ajuntament consideri la cultura com una eina de creixement personal i col·lectiu; lamentem la incapacitat municipal per concretar projectes de treball i que s’hagin perdut oportunitats.

Davant d’aquesta difícil situació, Carrutxa vol fer ara més que mai vindicació d’aquesta feina col·lectiva feta en xarxa, en clau local i nacional, i continuem reivindicant la cultura per al poble i feta des del poble. Totes aquelles i aquells que us hi vulgueu sumar, i ens vulgueu cridar, al carrer Hospital (núm. 14, 1r pis) de Reus i al correu: correu@carrutxa.org, ens hi trobareu.