Cementiris i patrimoni històric

Avui és Tots Sants, el dia per excel·lència d'anar als cementiris. Tot i que les darreres dècades ha disminuït la vinculació amb el món de la mort (entre les generacions joves és menys freqüent visitar els llocs d'enterrament dels familiars difunts), a finals d'octubre hi ha uns dies extraordinaris d'afluència per endreçar els nínxols i tombes, portar-hi flors i, finalment, anar a fer el recorregut.

Moltes persones ho viuen com un moment de retrobada periòdica amb la memòria dels avantpassats. Segons les circumstàncies i els moments, es produeix una barreja de tristesa i de record serè cap a ells. Si la visita es fa en companyia, podreu sentir diàlegs sobre aquella tieta, sobre el besavi o sobre la germana de l'àvia: recordant la seva personalitat o tornant a explicar, per enèssima vegada, aquella anècdota de la seva vida que ja forma part de la història familiar. En altres casos, veureu una persona aturada en silenci davant d'una tomba en concret, intentant superar el dolor per la pèrdua.

Temps per a l'emoció personal concreta, doncs. Però també per a una altra visió sobre el cementiri en el seu conjunt. Aquella que el contempla com una part de la ciutat, que ens parla de nosaltres amb un nivell d'informació històrica, urbanística i de mentalitat semblant a la que ens ofereix, per exemple, la contemplació dels nostres carrers.

Arreu d'Europa, cada vegada és més freqüent que els viatgers visitin els cementiris com una via d'aproximació més a les ciutats on arriben. A casa nostra, aquest costum és més recent, però ja prou important. Per donar-hi resposta, el cementiri reusenc ha iniciat una línia de divulgació patrimonial que es va encetar l'any passat amb les visites teatralitzades nocturnes, enguany amb una segona edició que ha comptat altra vegada amb una gran resposta de públic. Amb un to poètic, encisador i respectuós, els actors de la companyia La Gata Borda conduïen els assistents per diversos racons del recinte antic del cementiri, oferint pinzellades d'història, suggerint els valors artístics i històrics de diferents panteons i acostant-nos a la vida quotidiana d'aquells que els van adquirir i fer construir; de la societat reusenca de l'època, en definitiva.


Enguany, la divulgació patrimonial de Serveis Funeraris Reus s'ha traduït també en l'inici d'una nova col·lecció de publicacions de petit format, que pretén anar mostrant aquesta dimensió del cementiri: el primer número ofereix una visió global d'història i d'art. És una contribució més al coneixement de la història de la ciutat.

Cambrils: del moll al Pòsit

Els barris mariners de Catalunya van experimentar uns canvis notables a inicis del segle XX, que en bona part tenen a veure amb les innovacions en l'ofici de la pesca (tècniques i mitjans) i amb l'impuls de les societats que aplegaven la població dedicada a la mar.

El proper diumenge 7 de novembre, una ruta comentada pel barri del Port de Cambrils parlarà de la transformació que va experimentar entre les dècades de 1920 i 1930. La construcció del port, la venda del peix, la creació de l'edifici del Pòsit com a nucli econòmic, social i lúdic del barri, els espais de religiositat, la feina de les dones i l'impuls de l'ensenyament seran alguns dels punts que s'aniran desvetllant al llarg del recorregut.

Organitzen l'Arxiu Municipal de Cambrils, el Museu d'Història de Cambrils i la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils, amb la col·laboració d'entitats cambrilenques.

L'assistència és gratuïta però cal inscriure's prèviament trucant a la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils (977 363 495).

Aquesta ruta forma part del cicle Societats de Cambrils durant la II República.

Cafès, llibres i teatre

Fins a la guerra civil de 1936-39, les societats eren un dels eixos principals de la vida a les poblacions del país.

Com a entitats que es dedicaven a la cultura, l'esport i l'oci, a través de les seves seccions de coral, teatre, futbol o ciclisme; algunes d'elles comptaven amb biblioteca a disposició dels socis.

I també com a espais de sociabilitat, on la gent (els homes, sobretot) es trobava per prendre cafè, rebre notícies a través de la ràdio i fer tertúlia. Van ser els nuclis de debat i discussió dels grans problemes i transformacions de la societat a inicis del segle XX, i els focus de difusió de les diferents ideologies que feien bullir la vida del país a l'època.

Cambrils recorda aquests dies les societats que van existir a la població fins al 1939, a través d'un cicle d'activitats. La Cadira, el Polvorín, l'Agrària, el Pòsit i el Sindicat són encara força presents en la memòria col·lectiva.

Dijous 4 de novembre, diferents testimonis de la vida d'aquelles societats participaran en una taula rodona que porta per títol Cafès, llibres i teatre.

Organitzen: Arxiu Municipal de Cambrils i Museu d'Història de Cambrils. Informació: arxiu@cambrils.cat.

Conèixer per recordar

Dissabte passat, a Gandesa es va celebrar la Jornada Fosses comunes: un passat no oblidat. Carrutxa va participar en una de les taules rodones, explicant la recerca realitzada sobre el pas de guerra pel Priorat, especialment a Montsant.

Les intervencions van posar de relleu la necessitat, encara ara, de donar respostes a les famílies que van perdre algú durant la guerra, especialment aquells que no en van tenir mai més notícies i ignoren on i com van morir. Hi ha encara molts dols per tancar, moltes persones que ja només esperen saber en quin lloc anar a portar un ram de flors en memòria del seu desaparegut. Moltes històries de vida de les quals es desconeix el capítol final. En la major part dels casos serà impossible redactar de manera concreta aquest capítol final, però, si més no, les famílies necessiten una resposta genèrica o aproximada.

Mentre els investigadors intentàvem explicar, cadascú en l'àmbit que ha treballat, com es van desenvolupar les diferents fases del conflicte i l'Administració explicava les decisions adoptades per tal de recordar adequadament aquestes persones, els familiars prenien un i altre cop la paraula per manifestar el seu desig de posar un lloc i una data a la desaparició de les diferents víctimes.

Una de les taules rodones de la jornada

Tot sovint, els qui treballem en la recerca diem que cal trobar la seva aplicació pràctica, el retorn a la societat dels coneixements que obtenim i elaborem. De vegades, aquest retorn es tradueix en suport al desenvolupament econòmic local o als processos de diàleg social. En aquest cas, el retorn voreja la dimensió més emocional de la persona.

Davant de situacions com aquesta, se'ns imposa la responsabilitat. No s'hi val a intentar ignorar aquestes ferides i posar una paletada més de terra sobre aquestes situacions. El coneixement ha d'ajudar les famílies a redactar, encara que sigui d'una manera genèrica o aproximada, el capítol final de les vides dels seus desapareguts.

Patrimoni immaterial, patrimoni festiu

Patrimoni immaterial, patrimoni festiu
Sessió de treball sobre el catàleg del patrimoni festiu de Catalunya
Dissabte, 13 de novembre de 2010
Arxiu de Reus

L'inventari, catalogació i estudi del patrimoni immaterial és avui, com fa 30 anys, un dels objectius de la nostra entitat. Des del coneixement que es deriva de la memòria a les formes d'expressió etnopoètiques, de les pràctiques cultural vinculades a la festa a la percepció del territori com a paisatge que reuneix valors naturals i culturals, des de Carrutxa ens hem ocupat d'aquest patrimoni no material que la UNESCO, el 2003, va definir com «els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques –juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents– que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural», incloent-hi tradicions i expressions orals, arts de l'espectacle, rituals i actes festius, coneixements relacionats amb la naturalesa o tècniques artesanals. La festa constitueix un component important d'aquest patrimoni cultural.

El Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya va ser creat l'octubre de 2006 per a inscriure-hi les festes manifestacions i celebracions comunitàries, així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya, difondre i protegir el nostre patrimoni festiu. Aquest catàleg, a càrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, incorpora ja les festes i elements festius que compten amb algun tipus de reconeixement, reuneix estudis i dossiers documentals a l'abast dels investigadors i comptarà aviat amb una pàgina web.

La sessió que hem programat per al proper 13 de novembre vol servir per a mostrar i valorar una part de la tasca realitzada últimament per Carrutxa en l'àmbit del patrimoni no material i festiu, especialment pel que fa al Baix Camp i el Priorat. Després de més d'un any de funcionament, cal valorar els resultats del portal sobre festes reusenques editat per l'Institut Municipal d'Acció Cultural, amb la col·laboració de l'entitat. Hem convidat també als membres de l'associació Prioritat –Carrutxa en forma part–, que té com a objectiu la declaració de la comarca del Priorat com a paisatge cultural per part de la UNESCO com a un exemple visió global d'un territori.

Però volem, sobretot, a partir de la presentació del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, des del CPCPTC, i dels treballs de documentació que hem realitzat des de l'entitat, obrir una reflexió sobre la necessitat i també els problemes tècnics que comporta la catalogació del patrimoni festiu.

PROGRAMA (Resum)

A partir de les 10 del matí

Festesreus.cat, una experiència de divulgació de la festa, del passat al present
Una aproximació al patrimoni festiu del Baix Camp i el Priorat

El catàleg del patrimoni festiu de Catalunya
El Priorat, paisatge cultural d'interès mundial

Organitza: Carrutxa, amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya i l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus.
I el suport d'Unnim