Les intervencions van posar de relleu la necessitat, encara ara, de donar respostes a les famílies que van perdre algú durant la guerra, especialment aquells que no en van tenir mai més notícies i ignoren on i com van morir. Hi ha encara molts dols per tancar, moltes persones que ja només esperen saber en quin lloc anar a portar un ram de flors en memòria del seu desaparegut. Moltes històries de vida de les quals es desconeix el capítol final. En la major part dels casos serà impossible redactar de manera concreta aquest capítol final, però, si més no, les famílies necessiten una resposta genèrica o aproximada.
Mentre els investigadors intentàvem explicar, cadascú en l'àmbit que ha treballat, com es van desenvolupar les diferents fases del conflicte i l'Administració explicava les decisions adoptades per tal de recordar adequadament aquestes persones, els familiars prenien un i altre cop la paraula per manifestar el seu desig de posar un lloc i una data a la desaparició de les diferents víctimes.
Una de les taules rodones de la jornada
Tot sovint, els qui treballem en la recerca diem que cal trobar la seva aplicació pràctica, el retorn a la societat dels coneixements que obtenim i elaborem. De vegades, aquest retorn es tradueix en suport al desenvolupament econòmic local o als processos de diàleg social. En aquest cas, el retorn voreja la dimensió més emocional de la persona.
Davant de situacions com aquesta, se'ns imposa la responsabilitat. No s'hi val a intentar ignorar aquestes ferides i posar una paletada més de terra sobre aquestes situacions. El coneixement ha d'ajudar les famílies a redactar, encara que sigui d'una manera genèrica o aproximada, el capítol final de les vides dels seus desapareguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada