Canvis al web: d'etnocat a festesreus

Coincidint amb el primer aniversari del funcionament de festesreus.cat, hem tancat definitivament les pàgines dedicades als actes i elements de la festa major de Reus que hi havia al domini etnocat, gestionat per la nostra associació.
Festesreus és el portal dedicat al calendari festiu reusenc que edita l'IMAC amb la col·laboració de Carrutxa. Hi trobareu força més continguts i és en constant ampliació i actualització.

Aquestes pàgines sobre la festa major de l'entitat van ser creades el 2004 i han estat un referent de consulta sobre els actes tradicionals, el seguici i altres manifestacions de la festa major de Sant Pere de Reus.

Una manera de fer festa

El Govern de la Generalitat ha acordat avui la declaració de la Festa Major de Sant Pere com a festa patrimonial d'interès nacional. També ho ha fet amb la de Santa Tecla de Tarragona. Ha estat una reclassificació d'ambdues festes, situant-les al màxim nivell que estableix la normativa actual. El desembre de l'any passat es va declarar també com a festa patrimonial la de l'Arboç.
Tot plegat és un reconeixement del model de festa major que tenim al Camp de Tarragona i al Penedès, una manera de fer festa força antiga que ha conservat els rituals i ha renovat la composició social dels participants, reflex de la societat que la viu. Una manera de fer festa oberta a noves incorporacions i en constant evolució.
Des de la nostra feina quotidiana pel que fa a la recerca i a la divulgació de les festes populars, el reconeixement patrimonial de la festa de Sant Pere ens omple de satisfacció.

Exposició "La vida a pagès. L'Estudi de la Masia Catalana"

Fins a mitjan juny es pot visitar a Sabadell i a Palma l'exposició La vida a pagès. L'Estudi de la Masia Catalana, que pretén donar a conèixer la recerca que a inicis del segle XX va realitzar un gran equip de corresponsals coordinats per una comissió d'experts en història, dret, etnografia, arquitectura i geografia i sota la direcció tècnica de l’etnòleg Josep Batista i Roca i els arquitectes Josep Danés i Torra i Lluís Bonet i Garí.

L’Estudi de la Masia –que buscava el seu equivalent insular en les possessions, llocs i casaments de les Balears– entroncava plenament amb la voluntat noucentista d’institucionalització cultural, partint de la modernització del país, però buscant en el món rural les essències nacionals i els valors morals que havien quedat diluïts amb la industrialització, les migracions i l’auge de la classe obrera.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, el treball es va interrompre i els seus resultats van ser ignorats fins que l’any 1976, per un acord amb els hereus Patxot, el Centre Excursionista de Catalunya, va custodiar el fons documental –format per un fons fotogràfic de 7.700 fotografies, dibuixos, planimetries, fitxes identificatives i altres–, que ara ja està digitalitzat i es pot consultar.

La investigació ha estat duta a terme durant tres anys per Montserrat Solà, antropòloga i membre de Carrutxa, amb un doble objectiu. D’una banda –arran de la documentació inèdita localitzada– explicar l’origen, desenvolupament i motivació ideològica de l’Estudi. De l’altra, subratllar que l’Estudi va ser i significar molt més que un recull de fotografies alhora que s’interessava per d’altres aspectes més enllà de l’arquitectura de la masia, perspectiva des de la qual havia estat un referent fins avui.

L’exposició –produïda per L’Obra Social de Caixa Sabadell i l’Obra Social de Sa Nostra– és un dels fruits de la recerca. També ho és el llibre “La vida a pagès”, una obra col·lectiva editada per La Magrana que recull diversos articles d’autors que s’han aproximat des de diferents perspectives a l’Estudi de la Masia Catalana.

L’Estudi fou la història d’un gran projecte que volia escriure l’enciclopèdia del món rural i que mirava fora la ciutat per tal de descobrir en la vida a pagès la construcció de la pròpia identitat de la qual encara en som hereus.

Podeu visitar les exposicions a:

- Sabadell (“La vida a pagès. L’Estudi de la Masia Catalana”). Masia Can Deu, c. de la Prada, s/n. Els diumenges de 25 d’abril al 13 de juny de 2010 (De 10.30 a 14.30 h.).

- Palma (“Possessions, llocs i casaments. Fotografies 1923-1936”). Centre de Cultura “SA NOSTRA”. C. de la Concepció, 12. Del 7 de maig al 26 de juny de 2010.

Un patrimoni d'interès nacional

El 26 de juny de 2001, pocs dies abans de la celebració de la nostra festa major, la Generalitat declarava la Festa Major de Sant Pere com a festa tradicional d'interès nacional. Aquest primer reconeixement tancava el procés que havien impulsat algunes entitats ciutadanes i el mateix Ajuntament per aconseguir que la Tronada fos considerada part del patrimoni immaterial del país.

El 17 d'octubre de 2006 s'aprovava el decret del Patrimoni Festiu català, del qual formen part els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional. Aquest decret creava el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i establia el marc de conceptualització patrimonial de les celebracions amb vigència arreu de Catalunya, també a partir de la declaració de festes d'interès nacional. En aquest nou context legal es revisaren d'ofici les declaracions existents i, el desembre de 2009, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana proposava, després de l'informe favorable del consell assessor, la declaració de la nostra festa major com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional.

La Tronada (foto: Roser Palomar Fonts)

El patrimoni és format els béns que una persona hereta dels seus avantpassats. La nostra herència és un model de festa que ha possibilitat, al llarg dels segles, que la societat reusenca es veiés representada en un espectacle popular –el seguici– on hi participaven les demostracions festives dels diferents estaments de la societat: el municipi –amb l’àliga, la mulassa, els gegants i els nanos–, els gremis dels diferents oficis –amb tot el seu repertori de balls i danses– o les representacions del poder polític i eclesiàstic. Un espectacle popular viu i renovat que ha substituït les antigues confraries per associacions culturals i que ha reinventat els seus continguts seguint, però, un ritual centenari.

Dins el conjunt destaca la Tronada, una antiga i artesana forma de preparar la pirotècnia. O els gegants i la mulassa. Però també alguna dansa, com el ball de bastons, amb una enorme continuïtat quant a la seva presència a la festa. O el fet que Reus va saber mantenir la tradició de música de gralla, per acompanyar els gegants, en els moments de major decadència de l’instrument. Hi ha costums, com l’encesa de la teiera, que recorden la necessitat i la funció simbòlica de les lluminàries en el passat. I, a més a més, genera noves incorporacions que esdevenen patrimoni col·lectiu, no només de la ciutat de Reus, sinó de tot el país.

Salvador Palomar

Publicat a Diari de Tarragona, 10/05/2010

En la mort d'Albert Via i Roig

La mort d'Albert Via i Roig, membre del Consell Directiu del Centre de Lectura, com a resultat d'una desgraciada caiguda mentre preparava l'edició del 63è Concurs Exposició Nacional de Roses de Reus, ens dol i ens afecta. Les persones que habitualment treballem des del món associatiu en el muntatge d'actes, coneixem prou bé els components d'esforç, voluntarisme i, de vegades, de risc que comporta l'organització i preparació d'activitats culturals al servei de la població.

Des del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa volem fer arribar el nostre condol a la família d'Albert Via i Roig en aquests moments tan difícils, i al Consell Directiu del Centre de Lectura, tot encoratjant-los a continuar en la seva tasca de servei a la ciutadania.

Sant Jordi 2010

El balanç de Sant Jordi d'enguany és ben positiu. L'activitat Descobreix el drac va comptar amb l'assistència d'uns 900 escolars que van assistir a la projecció comentada d'imatges de dracs, víbries i altres bèsties fantàstiques que són presents a l'arquitectura dels nostres carrers. Després de les fotografies i de les explicacions dels dos equips de persones que realitzaven l'activitat -un a la Sala del Castell i l'altre al vestíbul del Centre de Lectura-, els estudiants sortien al carrer proveïts d'una fitxa de localització de les bésties fantàstiques situades en ubicacions properes, i començaven aquesta redescoberta del paisatge urbà a partir de representacions de l'imaginari col·lectiu. També sortien amb un exemplar del retallable de Sant Jordi sota el braç.

Mentrestant, altres grups escolars de primària i secundària visitaven l'exposició davant de la parada de l'entitat i se'ls oferia una explicació més breu, a peu dret. El drac de Santa Fe del Penedès –portat pels amics del Ball de Diables de Reus– era objecte de les seves mirades, preguntes encuriosides i fotografies.
Més enllà de l'activitat adreçada a les escoles, es van oferir tres passis de Descobreix el drac per a adults, en una versió més àmplia i amb més referències mitològiques. Una es va adreçar a la gent gran d'un centre de dia i les altres dues al públic en general.


A la parada, l'activitat va ser força intensa a partir del migdia, tant pel que fa a la venda de llibres com al repartiment del retallable de Sant Jordi a la canalla, que va ser tot un èxit: es va lliurar una gran part d'aquesta edició, que ha estat possible gràcies al suport d'Ovni estudi de disseny –autors dels dibuixos, molt celebrats– i de la llibreria Gaudí. A la tarda, continuaven les visites a l'exposició, en aquest cas d'adults i famílies, en alguns casos portats per la canalla que al matí l'havia visitada.


A nivell general, cal celebrar la consolidació de la ruta de Sant Jordi al voltant de l'absis de la Prioral. Si l'any passat es va començar a ocupar aquest espai, amb un balanç no del tot reeixit, enguany va ser tota una altra cosa: l'ambient a la zona de les Pescateries Velles i sota el campanar va anar des de la passejada tranquil·la enmig del creuament continu de grups escolars fins a la intensitat de públic cap al tard, fins a fregar les cues en alguns moments. Cal considerar-ho, doncs, com un èxit de l'aposta que entitats com Carrutxa han fet per dotar de continguts aquest nou espai de la festa, amb el suport de l'IMAC.

Més enllà del dia de Sant Jordi, l'activitat de Carrutxa continua, amb una segona presentació de la novetat Rayos y truenos, de Joaquim Blanch, prevista al Masroig per a les properes setmanes i amb la continuació dels tallers Fotografia i memòria i de la resta d'activitats, de les quals anirem informant puntualment.