Darrera xerrada d'estiu, a la Palma d'Ebre

Aquest divendres 27 vam tancar el cicle de conferències d'aquest estiu, vinculades al patrimoni cultural de la serra de Montsant. I ho vam fer recuperant la xerrada sobre Els bombardeigs i la guerra aèria a la rereguarda de l'Ebre, a càrrec de l'Ezequiel Gort.



Aproximadament 65 persones van acudir a conèixer les característiques i els efectes devastadors que la guerra aèria va tenir sobre el Priorat i el Camp, especialment durant els mesos en què aquests territoris van constituir la reraguarda de la batalla de l'Ebre i van ser escenari de la batalla de Catalunya.

Durant aquest període, la Palma d'Ebre (població situada a cavall entre la Ribera d'Ebre, el Priorat i les Garrigues) va viure unes circumstàncies molt similars a les dels pobles de Montsant. El pas constant de tropes i ferits, els combats dels avions, la fugida de les persones cap a les coves, l'acollida de refugiats de l'Aragó, la caiguda d'avions...

Així doncs, els testimonis i notícies que Carrutxa ha recollit els darrers anys resultaven propers als assistents de la xerrada, que en acabar van compartir diversos records en el mateix sentit. Tot plegat per concloure, un cop més, que qualsevol guerra és una barbaritat i encara més aquelles que ataquen sistemàticament la població civil. I que resta encara molta feina a fer en la localització d'informants i documents i la recollida de testimonis sobre la guerra civil i les seves conseqüències.

La xerrada l'organitzaven els amics de l'Espona, l'associació cultural de la Palma que enguany celebra el seu 10è aniversari. Al racó fresc i acollidor que ofereix la placeta de l'Església Romànica (la qual cosa s'agraïa molt en una jornada infernal com la d'ahir), cada estiu aquesta entitat organitza un cicle de xerrades que són una mostra més de la feina que fan les entitats en l'àmbit local. Des d'aquí els felicitem per la seva trajectòria i els encoratgem a continuar oferint fruits.



Amb aquesta xerrada, Carrutxa tancava les activitats d'estiu mentre ja es preparen les de tardor, que us anunciarem ben aviat. Aprofitem l'avinentesa, però, per recordar que els temes d'aquestes xerrades poden ser exposats en altres poblacions; estem oberts, doncs a propostes per anar a fer-les en aquells pobles que hi estiguin interessats.

Conferències d'estiu al Priorat i altres feines

Des de finals de juliol, amb algunes petites variacions sobre el programa inicial –el Salvador va patir un accident domèstic que el tindrà uns quants dies amb la cama enguixada–, hem anat desenvolupant les activitats previstes per aquest estiu. Les que tenen projecció pública –com les conferències que organitzem conjuntament amb el Parc Natural de Montsant– i les que corresponen als programes de recerca i documentació. Entre els primers, els relacionats amb l'actualització de dades sobre diferents festes del Baix Camp i del Priorat. L'estudi de les festes populars ha estat i és una línia permanent de treball de l'entitat.



Conferència sobre llegendes del Priorat a la Vilella Alta, 22 de juliol

Quant a la documentació, cal destacar la feina de la Clara Ortiz en la catalogació del material obtingut en el transcurs dels tallers «Fotografia i memòria» que, aquests últims mesos, la Montserrat Solà ha coordinat en diferents poblacions del Priorat: la Bisbal de Falset, Cornudella de Montsant, Cabassers, la Morera de Montsant... Es tracta d'un fons d'imatges, procedents de fons domèstics, i de testimonis, prou important. Els tallers han estat possibles gràcies a la col·laboració de moltes persones. Aquesta primera quinzena d'agost, s'ha fet un nou taller a la Bisbal, a petició del poble.



Presentació d'El bestiari fantàstic a Catalunya. Una mirada des del Priorat, el 4 d'agost, a Cabassers

D'altra banda, la Judit Gamundi està treballant en la documentació del nostre fons d'imatges digitals. Un material resultat dels últims 10 anys de recerca i que és bàsic per a la preparació d'activitats de divulgació i de publicacions. El repte continua essent incorporar a aquest fons digital les fotografies realitzades entre 1980 i 2000, en format diapositiva. Es tracta d'una feina considerable que necessita moltes hores de treball i, per tant, recursos econòmics. En l'actualitat hi ha una petita part del fons personal del Salvador que ha anat digitalitzant la Montsant Palomar.



Conferència sobre bestiari fantàstic a la Cartoixa d'Escaladei, el 6 d'agost

Les conferències han anat a càrrec de Montserrat Flores, Ezequiel Gort, Salvador Palomar, Montserrat Solà i Ferran Sugranyes. El cicle acabarà aquest 18 d'agost a Cornudella.



Conferència Escaladei, la cartoixa de Montsant, a la Vilella Baixa, 11 d'agost

Al bloc de Salvador Palomar, La Teiera, hi podeu llegir alguns articles que fan referència a les creences sobre animals que han estat tractades en les conferències, com «Una mirada al bestiari fantàstic».

Antoni Anguela Dotres

Ha mort Antoni Anguela Dotres, actual cap del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat de Catalunya.

L'Antoni ha estat una persona important en el procés de coneixement i difusió de la cultura popular a Catalunya en els darrers trenta anys. Estretament vinculat al món sardanista –com a director de la revista SOM, president de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona i directiu de la Federació Sardanista de Catalunya, entre altres activitats–, va dirigir el Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular –creat per la Generalitat de Catalunya el 1983, després de la celebració del Primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional– fins a la seva integració al CPCPTC.

Antoni Anguela es va fer càrrec d'un centre dedicat –superant els tòpics– al foment de la recerca en el camp de la cultura tradicional i popular, la formació d'un arxiu d'abast nacional, l'edició de publicacions i l'organització d'exposicions i activitats de divulgació. Amb l'experiència del Centre, el Toni Anguela personifica prou bé la descoberta de la riquesa i la complexitat dels costums festius, les pràctiques culturals o les formes de vida que englobem sota conceptes com cultura popular o patrimoni etnològic.

Ho podríem exemplificar recordant alguna de les nostres trobades, a la seu del Centre al Palau Moja, un encontre entre una persona amb una sòlida relació amb l'associacionisme cultural vinculat als grans referents del folklore català i uns joves entusiastes –poc o gens interessats en la sardana– que reividicàvem diables, gralles, castells o carnavals..., recordant la seva capacitat de diàleg i de cercar fórmules per tirar endavant projectes entre una entitat petita –amb aire de grup informal– i la institució. Propostes no sempre fàcils d'encaixar –vam estar anys parlant de conveni, fins que, ja amb el CPCPTC, va arribar la xarxa de l'Observatori per a la Recerca del Patrimoni Etnològic–, no sempre reexides, però que van suposar, per a Carrutxa, el manteniment, des del primer moment, d'una relació amb el Departament de Cultura. Una relació continuada fins al present i només truncada per la malaltia que el va anar apartant de la feina.

Amb el Toni Anguela perdem una persona amb capacitat, bon tracte i persistència en la seva tasca. Et trobarem a faltar molts cops.