Trobada al País Basc sobre el patrimoni etnològic

El 28 i 29 de gener, membres de l'entitat hem participat en una trobada entre museus, centres i institucions catalanes i del País Basc a l'entorn de la gestió del patrimoni etnològic.
El dijous 28, a la tarda, va tenir lloc la jornada «Projectes museístics i patrimonials en el País Basc i Catalunya», a Donostia: una taula rodona amb la participació de diferents representants d'institucions d'Euskal Herria –el viceconseller basc de Cultura del govern basc i les diputades de Cultura de Gipuzkoa, Bizkaia i Araba– i de Catalunya –el director del CPCPTC i representants de la Diputació de Girona i de l'Ajuntament de Tàrrega–, i conferències d'Iñaki Díaz, de la Universitat del País Basc, i Daniel Solé, de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.



Visita al caserío d'Igartubeiti

A banda d'aquesta sessió, es van visitar diferents centres i museus. Ha estat una oportunitat per conèixer experiències prou diferents que ens han aportat idees i també ens han permès contrastar algun dels aspectes del nostre treball, especialment pel que fa a la participació de la població en la recerca i a la funció del patrimoni com a element de cohesió de la comunitat i de projecció a l'exterior, com a recurs per al desenvolupament econòmic.



Una carrutxa al museu de Zerain

En aquest sentit fou interessant contrastar models com els del Parc Cultural de Zerain o el Museu Etnogràfic d'Artziniega, amb la visita a l'Euskal Herria Museo de Guernika, vila on també vam visitar el Museu de la Pau. O poder reflexionar sobre l'equilibri entre l'ús de les tecnologies i el valor de l'experiència directa, a partir dels testimonis o de la possibilitat de recrear la funció d'un edifici, com el caserío d'Igartubeiti, amb la seva premsa per a elaborar sidra.



Visita a l'Euskal Herria Museo

La visita ha servit també per obrir contactes i línies d'intercanvi que, de ben segur, tindran continuïtat en el futur. Cal destacar, a més, el bon treball pel que fa a l'organització, d'Iñaki Arrieta, professor de la Universitat del País Basc.

Calendaris per al 2010

Homes a la muntanya. Feina i lleure a la serra de Montsant

Un any més es publica un calendari amb fotografies antigues i, com en anys anteriors, ho hem fet en col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant. Aquest cop, les imatges ens recorden les feines i el lleure dalt de la muntanya. Feines com el treball agrícola, el transport de mercaderies pels camins de muntanya, la ramaderia o l'aprofitament dels recursos del bosc. Però també lleure perquè la cacera, activitat antany practicada –si més no, per les classes populars– com a ajut a la subsistència, té, a la nostra societat, un caire més esportiu que de necessitat. I, sobretot, perquè amb la societat industrial, apareix una nova forma d'apropar-se a la muntanya, avui majoritària, en temps d'oci: l'excursionisme.

Ens ha sortit un calendari de gènere –la pràctica totalitat de persones que surten a les fotografies són homes– i hem constatat la dificultat –d'altra banda, prou fàcil d'explicar– de trobar imatges de treball quotidià dalt de la serralada.

Després de l'èxit de l'experiència d'anys anteriors, el calendari es vincula al programa de treball sobre recuperació de fotografies antigues procedents de fons familiars que, de manera més o menys informal, hem anat desenvolupant en aquests anys. El calendari es va començar a publicar el 2005 –coincidint amb el vint-i.cinquè aniversari de l'entitat– i ha comptat amb edicions dedicades a la mineria prioratina, les puntaires, la vida quotidiana als pobles de Montsant o els rentadors públics. A partir del 2011 volem deixar aquest caire temàtic per mostrar els resultats concrets de la feina realitzada, reforçant el caire documental del treball, que compta amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

El calendari, que repartim gratuïtament als nostres col·laboradors, ha estat editat pel Parc Natural de la Serra de Montsant i Carrutxa. Es pot trobar a la seu i punts d'informació del PNMON, i també al local de l'entitat. També es pot descarregar en pdf des del nostre indret web.

Calendari de festes i tradicions reusenques

Enguany, també hem col·laborat en el calendari de festes i tradicions «Reus antic» que ha editat la eegidoria de Cultura de l'Ajuntament. Aquest recull un seguit d'imatges de les festes reusenques de finals del segle XIX i del segle XX: la visita dels Reis a l'Ajuntament (1949), el carnaval (1908), la professó del migdia del Divendres Sant (1894), la parada de llibres de J.M. Gort, per Sant Jordi (1957), el viatge inaugural del Carrilet (1884), els diables anant cap a Misericòrdia (1958) o la parada de castanyes de l'Allera (1950), entre d'altres. Les fotografies són de casa Niepce, del CIMIR i de fons particulars.

El calendari es pot adquirir a la seu de Cultura i es pot descarregar en pdf des de festesreus.cat

Llibres i territori

El proper dimarts 12 de gener s'obre, al Centre de Lectura, l'exposició
«Rafael Dalmau, editor: 50 anys» que es podra visitar fins al dia 31 de
gener. Amb aquest motiu, s'ha programat una tertúlia sobre «Llibres i
territori, 50 anys de l'editorial Rafael Dalmau», organitzada amb la
col·laboració de Carrutxa. Hi intervindran: Isidre Fonts, llibreter;
Ramon Amigó i Ezequiel Gort, autors; Jordi Agràs i Ferran Sugranyes,
presidents del Centre de Lectura i de Carrutxa; i Rafael Català i
Dalmau, editor. Moderarà l'acte: Salvador Palomar.

La celebració dels cinquanta anys de Rafael Dalmau, una editorial amb
una sòlida trajectòria de servei a la cultura i al país, serveix de
motivació per aquesta tertúlia que vol apropar-se, en clau reusenca, al
món del llibre i al paper de les edicions de temàtica local en el darrer
mig segle: les transformacions en l'àmbit editorial, el paper dels
llibreters, els nous estils de lectura o la importància de l'anomenada,
i no sempre prou valorada, història local, són temes que poden sorgir en
aquesta conversa.

L'acte tindrà lloc, a les 8 del vespre, a la sala de converses del
Centre de Lectura.

Pere Anguera, en el record

No per esperada, la mort d'una persona és menys dolorosa. La malaltia havia anat consumint el Pere i ell continuava treballant en els seus llibres: d'aquí a quinze dies s'anuncia la presentació dels dos primers volums de la col·lecció «Els símbols nacionals de Catalunya» –Les quatre barres: de bandera històrica a senyera nacional i Els segadors. Com es crea un himne– que publica Rafael Dalmau.

Treballador incansable, el Pere ens ha deixat, tot fent feina, després de publicar desenes de llibres i centenars d'articles sobre la història de Reus i de Catalunya, amb especial dedicació a l'estudi dels moviments polítics i socials del segle XIX.

Doctor en Història contemporània i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, fortament implicat en la vida cultural i associativa de la ciutat, Pere Anguera ha estat un home del Centre de Lectura, entitat que ja va historiar de jove i en la qual ha ocupat diversos càrrecs i n'ha estat president.

Lector compulsiu i investigador gairebé hiperactiu, inicià el seu compromís amb la cultura i amb el país ja des del seu pas per l'Institut, ja aleshores amb aportacions al camp de la literatura, el teatre i, sobretot, la història, on és avui un referent indiscutible.

Atent a les últimes novetats bibliogràfiques en el seu àmbit d'estudi –o de literatura, i també lector de novel·la negra–, formava part del paisatge humà de la llibreria, d'aquest col·lectiu de persones que no podia passar massa temps sense apropar-se a la Gaudí per saber què s'havia publicat o demanar-li a la Maria algun llibre difícil de trobar.

En el camp de la cultura popular, Anguera ens deixa, entre altres treballs, els seus estudis sobre els balls parlats, forma de teatre popular a la qual es va apropar fa anys quan ben poques persones la valoraven. La seva introducció al text històric del ball de la Mare de Déu, del 1979, n'és un bon exemple. O les seves reflexions sobre l'evolució del Carnaval al segle XIX. La seva aproximació crítica a la cultura popular, la seva anàlisi sobre la ideologia subjacent a les manifestacions festives, fou clau per a aquells que, a començaments de la dècada de 1980, ens proposàvem estudiar la festa científicament, més enllà de visions folklòriques.

Hi haurà temps per parlar del Pere Anguera i de la seva obra. Ara toca recordar la persona. Avui és un dia de dol per als que l'hem conegut, que hem tingut la sort de ser els seus companys, de l'Institut, d'Universitat o de lluita antifranquista, que hem compartit hores d'estudi i d'arxiu, o bé en la seva docència universitària o ciutadana. I encara per als que hem gaudit del seu mestratge a través de la lletra impresa.

Ezequiel, Montsant i Salvador

A la recerca del bestiari fantàstic

Avui, El Punt publica un avanç del programa de divulgació al voltant de les tradicions sobre el bestiari fantàstic que Carrutxa desenvoluparà aquest 2010 i que ja recordàvem a la nostra felicitació d'any nou.
Arran dels bons resultats de les activitats sobre el drac per Sant Jordi, l'any passat, des de l'entitat hem iniciat una campanya de documentació fotogràfica dels elements arquitectònics que representen bèsties fabuloses.



Un peix fantàstic en un trucador, fotografiat ahir a Porrera

L'àmbit d'actuació de l'entitat –i d'aquesta recerca fotogràfica– el constitueixen les comarques del Baix Camp i del Priorat, però el contingut pot aplicar-se a molts altres indrets. Si esteu interessats en el programa, podeu contactar amb l'associació per fer alguna xerrada. Però, encara millor, també podeu iniciar la vostra pròpia descoberta dels animals representats a l'arquitectura del vostre entorn.



Un drac de nova fàbrica, a Gratallops