Pere Anguera, en el record

No per esperada, la mort d'una persona és menys dolorosa. La malaltia havia anat consumint el Pere i ell continuava treballant en els seus llibres: d'aquí a quinze dies s'anuncia la presentació dels dos primers volums de la col·lecció «Els símbols nacionals de Catalunya» –Les quatre barres: de bandera històrica a senyera nacional i Els segadors. Com es crea un himne– que publica Rafael Dalmau.

Treballador incansable, el Pere ens ha deixat, tot fent feina, després de publicar desenes de llibres i centenars d'articles sobre la història de Reus i de Catalunya, amb especial dedicació a l'estudi dels moviments polítics i socials del segle XIX.

Doctor en Història contemporània i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, fortament implicat en la vida cultural i associativa de la ciutat, Pere Anguera ha estat un home del Centre de Lectura, entitat que ja va historiar de jove i en la qual ha ocupat diversos càrrecs i n'ha estat president.

Lector compulsiu i investigador gairebé hiperactiu, inicià el seu compromís amb la cultura i amb el país ja des del seu pas per l'Institut, ja aleshores amb aportacions al camp de la literatura, el teatre i, sobretot, la història, on és avui un referent indiscutible.

Atent a les últimes novetats bibliogràfiques en el seu àmbit d'estudi –o de literatura, i també lector de novel·la negra–, formava part del paisatge humà de la llibreria, d'aquest col·lectiu de persones que no podia passar massa temps sense apropar-se a la Gaudí per saber què s'havia publicat o demanar-li a la Maria algun llibre difícil de trobar.

En el camp de la cultura popular, Anguera ens deixa, entre altres treballs, els seus estudis sobre els balls parlats, forma de teatre popular a la qual es va apropar fa anys quan ben poques persones la valoraven. La seva introducció al text històric del ball de la Mare de Déu, del 1979, n'és un bon exemple. O les seves reflexions sobre l'evolució del Carnaval al segle XIX. La seva aproximació crítica a la cultura popular, la seva anàlisi sobre la ideologia subjacent a les manifestacions festives, fou clau per a aquells que, a començaments de la dècada de 1980, ens proposàvem estudiar la festa científicament, més enllà de visions folklòriques.

Hi haurà temps per parlar del Pere Anguera i de la seva obra. Ara toca recordar la persona. Avui és un dia de dol per als que l'hem conegut, que hem tingut la sort de ser els seus companys, de l'Institut, d'Universitat o de lluita antifranquista, que hem compartit hores d'estudi i d'arxiu, o bé en la seva docència universitària o ciutadana. I encara per als que hem gaudit del seu mestratge a través de la lletra impresa.

Ezequiel, Montsant i Salvador