Des de la parada que Carrutxa va tenir instal·lada a tocar de l'absis de la Prioral, i també des dels diferents indrets on es van desenvolupar les activitats, vam poder copsar la intensitat amb què vivien la festa tant els companys de les altres entitats com el públic. En general mostraven la seva satisfacció pel resultat, tan reeixit, que s'ha obtingut a partir de la renovació de la festa impulsada col·lectivament. El nou traçat era recorregut amb naturalitat per molta gent. Les escoles podien visitar amb més amplitud les parades i aturar-se, quan calia, davant d'una parada o d'una bèstia festiva. Racons de la plaça del Castell, del carrer Major, del traçat de l'absis i del carrer de les Pescateries, eren redescoberts com a espais festius d'un gran atractiu.
Al matí, onades de canalla sortien de la sala del Castell i, amb les imatges de bèsties fabuloses encara fresques a la mirada, anaven a redescobrir les imatges de dracs, gàrgoles i lleons presents al traçat. Altres venien d'escoltar contes, de participar en el dibuix de còmics, de pintar el drac o, a la tarda, de rebre la signatura d'un nano al seu llibre. Els grans anaven i venien de la presentació de llibres al Centre de Lectura o al Castell, de la lectura de textos de Joan Amades o de les rutes comentades. Tot plegat mentre es tombava per les parades, mentre el llibre i la rosa mantenien el protagonisme de la diada. I esperant l'actuació castellera i les cercaviles dels dracs de Reus i de l'Arboç, i de la Víbria.
Caldrà fer-ne una valoració col·lectiva i pensar cap a on ha d'anar aquesta nova fórmula en el futur. Caldrà escoltar les opinions de tothom. Però avui, encara amb l'entusiasme ben viu, pensem que la feina de dinamització i coordinació realitzada per les entitats –que se sumava a l'habitual feina d'organització de la parada de cadascú– ha valgut realment la pena.
