dimecres, 23 de desembre de 2009

Sobre les cançons del tió



Tió en una casa de Reus (Sergi Navarro Ambel)

A tocar de Nadal, tornem a parlar d'aquest personatge que caracteritza la tradició catalana i ha esdevingut emblemàtic de la nostra celebració. L'etnomusicòleg Jaume Ayats, en un llibre de recent aparició –Explica'm una altra canço: tió Nadal i Reis, ed. Dalmau– ens parla de la gran diversitat de formulacions que hi ha per a la cerimònia de fer cagar el tió. I ens recorda, pel que fa a les lletres que «la lletania d'imatges absurdes o paradoxes surrealistes és part de les facècies i burles dels dies de Nadal. Hi ha tot un repertori d'absurds i d'escenes divertides o inimaginables que els nens canten tot l'any, però algunes cançons són singulars d'aquests dies i són part de la gresca i les llibertats de desembre», insistint en la vinculació del Nadal amb el cicle hivernal que acaba en el Carnaval. Efectivament, en les cantarelles del tió hi trobem referències al caire de la festa o a la funció tradicional del personatge –aportar el vi, els torrons i les neules per a celebrar el Nadal– però també molts disbarats com posar ases dalt d'un pi o gallines que es passegen amb sabates.



Tió de l'escola bresssol «El marfull», que cada any arriba d'Alforja (Escola Marfull)


Com apunta Ayats «si en teniu una de pròpia de la família, no aneu pas a baratar-la per la primera impresa o enregistrada que trobeu! I si en la família hi coinicideixen diverses maneres, no lamenteu pas que s'adaptin les unes a les altres fins a fer-ne de noves.» Però si no en coneixeu cap, a la xarxa en trobareu a dotzenes. A les nostres pàgines dedicades al tió o en un altre missatge en aquest mateix bloc, en trobareu una bona pila d'exemples.



Un altre tió (Isabel Martínez)



I un altre...! (Cori Amorós)