La inclusió dels rentadors del barri del Carme en el projecte del Casal de les Dones se suma a la llarga llista de reparacions i reformes que aquest espai ha sofert al llarg dels anys. Com tot indret de feina, la majoria d’aquestes obres responien a la voluntat de condicionar i millorar els safarejos i el seu entorn perquè les dones poguessin desenvolupar la seva tasca amb la major comoditat i salubritat possible. Consolidació de parets, instal·lació d’una coberta que aixoplugués les dones, canvis en el paviment..., intervencions absolutament modestes però que garantien l’ús de l’espai en bones condicions durant un grapat d’anys més.
Amb el tancament de les instal·lacions per manca de parroquianes, l’any 1993 es va tancar aquest cicle d’ús-reparació per sempre més. Un parèntesi massa llarg en el qual els safarejos han patit una important degradació que, per sort, ha tingut un final feliç.
Sense la memòria de moltes dones que hi van treballar durant llargues hores i la feina de l’associació de veïns del Carme que va alertar de la situació de l’espai reiteradament, avui potser no estaríem a un pas de la reconversió d’un espai femení del segle XVIII en un del segle XXI. Tant de bo la vida del Casal de les Dones sigui tan llarga, útil i fructífera com la dels rentadors del barri del Carme.
Dolors Juanpere i Isabel Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada