Ahir dissabte, la ciutat de Valls i moltes persones vingudes d'altres poblacions van retre un merescut homenatge a Pere Català i Roca, vallenc, nascut el 1923 i mort fa poques setmanes.
Pere Català i Roca fou, per damunt de tot, un treballador incansable per la cultura i pel país. Com explicà ahir Núria Ventura, tenia una memòria extraordinària i mai esgotava els temes de conversa. I ahir es va parlar, inevitablement, de castells humans i de fotografia, però també de castells de pedra –un estudi cap al qual Català i Roca canalitzà el seu interès com a excursionista– d'onomàstica i d'història, de catarisme, de Cristòfol Colom i, molt, de l'Alguer.
Pere Català formà part d'una nissaga de fotògrafs –fill de Pere Català Pic i germà de Francesc Català Roca– es dedicà professionalment a la fotografia, publicitària i industrial, com a forma de guanyar-se la vida i, documental, com a part de la seva activitat com a investigador. L'obra fotogràfica que deixa Pere Català, en l'àmbit de la cultura popular i en altres, és enorme. Pel que fa a les construccions castelleres, sens dubte, però també en allò que fa referència als músics o a festes ben diverses, de la Patum al Misteri d'Elx. I és que Pere Català volia reflectir –això també es va explicitar ahir– unes formes de vida, uns personatges, unes manifestacions culturals que la transformació de la societat anava canviant o fent desaparèixer. Fotografià, per exemple, els grallers en temps de decadència de l'instrument i ens ha llegat imatges d'interès excepcional.
Ahir, Núria Ventura, Joaquim Arenas, Valentí Gual i Joan Gala van glosar diferents aspectes de la seva personalitat. En començar i en acabar l'acte, emotiu i alhora carregat de contingut, van sonar les gralles. I, com calia, les colles vallenques, acompanyades d'altres castellers, van aixecar els seus pilars d'homenatge a la porta del Teatre Principal de Valls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada