Els rentadors del Carme, la darrera transformació

La inclusió dels rentadors del barri del Carme en el projecte del Casal de les Dones se suma a la llarga llista de reparacions i reformes que aquest espai ha sofert al llarg dels anys. Com tot indret de feina, la majoria d’aquestes obres responien a la voluntat de condicionar i millorar els safarejos i el seu entorn perquè les dones poguessin desenvolupar la seva tasca amb la major comoditat i salubritat possible. Consolidació de parets, instal·lació d’una coberta que aixoplugués les dones, canvis en el paviment..., intervencions absolutament modestes però que garantien l’ús de l’espai en bones condicions durant un grapat d’anys més.

Amb el tancament de les instal·lacions per manca de parroquianes, l’any 1993 es va tancar aquest cicle d’ús-reparació per sempre més. Un parèntesi massa llarg en el qual els safarejos han patit una important degradació que, per sort, ha tingut un final feliç.

Sense la memòria de moltes dones que hi van treballar durant llargues hores i la feina de l’associació de veïns del Carme que va alertar de la situació de l’espai reiteradament, avui potser no estaríem a un pas de la reconversió d’un espai femení del segle XVIII en un del segle XXI. Tant de bo la vida del Casal de les Dones sigui tan llarga, útil i fructífera com la dels rentadors del barri del Carme.

Dolors Juanpere i Isabel Martínez

Homenatge a Pere Català Roca

Ahir dissabte, la ciutat de Valls i moltes persones vingudes d'altres poblacions van retre un merescut homenatge a Pere Català i Roca, vallenc, nascut el 1923 i mort fa poques setmanes.

Pere Català i Roca fou, per damunt de tot, un treballador incansable per la cultura i pel país. Com explicà ahir Núria Ventura, tenia una memòria extraordinària i mai esgotava els temes de conversa. I ahir es va parlar, inevitablement, de castells humans i de fotografia, però també de castells de pedra –un estudi cap al qual Català i Roca canalitzà el seu interès com a excursionista– d'onomàstica i d'història, de catarisme, de Cristòfol Colom i, molt, de l'Alguer.

Pere Català formà part d'una nissaga de fotògrafs –fill de Pere Català Pic i germà de Francesc Català Roca– es dedicà professionalment a la fotografia, publicitària i industrial, com a forma de guanyar-se la vida i, documental, com a part de la seva activitat com a investigador. L'obra fotogràfica que deixa Pere Català, en l'àmbit de la cultura popular i en altres, és enorme. Pel que fa a les construccions castelleres, sens dubte, però també en allò que fa referència als músics o a festes ben diverses, de la Patum al Misteri d'Elx. I és que Pere Català volia reflectir –això també es va explicitar ahir– unes formes de vida, uns personatges, unes manifestacions culturals que la transformació de la societat anava canviant o fent desaparèixer. Fotografià, per exemple, els grallers en temps de decadència de l'instrument i ens ha llegat imatges d'interès excepcional.

Ahir, Núria Ventura, Joaquim Arenas, Valentí Gual i Joan Gala van glosar diferents aspectes de la seva personalitat. En començar i en acabar l'acte, emotiu i alhora carregat de contingut, van sonar les gralles. I, com calia, les colles vallenques, acompanyades d'altres castellers, van aixecar els seus pilars d'homenatge a la porta del Teatre Principal de Valls.

Setmana de l'Educació Revolucionària

Avui ha començat la Setmana de l'Educació Revolucionària, organitzada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Carrutxa.
S'hi exposen diverses iniciatives que, entre finals del segle XIX i començaments del XX, es van proposar plantejar una alternativa al sistema d'ensenyament oficial i introduir-hi plantejaments més amplis, més racionalistes, propers a les classes populars i ideològicament compromesos. En definitiva, es tractava d'utilitzar l'ensenyament com a eina de transformació social i contribuir a formar ciutadans conscients que estiguessin en condicions d'oposar-se al poder establert.
Avui dilluns ha obert el cicle l'historiador Antoni Gavaldà, amb la xerrada L'ensenyament de combat: vies de rebel·lió (l'Alt Camp 1890-1937). Dimecres continuarà amb Educació, cultura i associacionisme obrer al Baix Camp i al Priorat, a càrrec de Salvador Palomar. I divendres tancarà aquest cicle Dolors Marín, amb La Setmana Tràgica i l'escola moderna.
Les xerrades es fan a les 5 de la tarda a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV. Per a més informació us podeu adreçar a urv@sepc.cat o a carrutxa@etnocat.org.

Any Amades

Aquest dimarts, 3 de març, en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus, iniciem un seguit d'activitats al voltant de Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959), amb motiu dels cinquanta anys de la seva mort.



Joan Grau, tècnic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, estudiós de les festes, els gegants i el bestiari popular, i membre de l'associació cultural «Joan Amades», parlarà de la figura d'aquest folklorista, el més prolífic del país tant pel que fa a temes de recerca com per obra escrita. Tot seguit es presentarà Els castells llegendaris de la Catalunya Nova, una monografia de la col·lecció «Biblioteca de tradicions populars» que ha estat recentment reeditada en facsímil, amb una introducció d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar.

L'acte tindrà lloc a la Sala del Castell (Arxiu Històric) a 2/4 de 8 del vespre.