Programa alternatiu del carnaval de 1987Enguany que es recorda que fa trenta anys que el carnaval reusenc va tornar a fer-se visible al carrer, potser és el moment de fer un breu balanç d'aquest període. Com ja sereu coneixedors, el carnaval reusenc és molt més antic –té sis-cents anys, com a mínim–, amb èpoques d'esplendor i altres de prohibicions. Al segle XX, durant el franquisme, el carnaval va estar prohibit, com tantes altres coses. Van desaparèixer les disfresses pels carrers i els balls públics als teatres o les societats, encara que es van anar fent balls de caire privat per als socis d'alguna entitat, o festes infantils de disfresses en algunes cases. El 1978, el carnaval va tornar a organitzar-se per part d'una comissió relacionada amb el Bravium.
La relació de la nostra associació amb el carnaval reusenc d'aquests últims 30 anys té clarament dues etapes. En la primera meitat, entre 1979 i començaments dels anys noranta, l'entitat es va implicar activament en l'organització d'activitats carnavalesques. I en aquests darrers anys, tal com hem fet en altres àmbits de la cultura popular, la tasca de l'entitat s'ha centrat en la recerca històrica i la difusió, organitzant activitats prèvies a la festa com exposicions o conferències.
De fet, Carrutxa no ha tingut mai estrictament una colla de carnaval pròpia, tot i que a la dècada de 1980, les persones més actives de l'associació estàvem vinculades al que podem anomenar carnaval alternatiu, és a dir, el que se celebrava al marge de la desfilada de carrosses i comparses. Carrutxa va néixer com a conseqüència d'un seguit d'iniciatives festives, entre les quals hi havia l'aparició de la primera publicació satírica del carnaval reusenc actual, el Tururut Viola. Publicacions posteriors com La bèstia negra o d'altres, o la recuperació de la guerra de tomaques es poden relacionar, més o menys, amb la gent de Carrutxa, a banda d'altres actuacions que es van fer o ens van atribuir. Al mateix temps, però, l'entitat començava a publicar materials de divulgació com l'opuscle El Carnaval de Reus o feia exposicions com El carnaval urbà 1859-1919, i, sobretot, ens interessava treballar amb les escoles, col·laborant sobretot amb aquelles que sortien més enllà del pati i portaven l'ambient de festa a diferents barris de la ciutat. Sortíem al carrer, també, amb un grup de canalla. A més dels diferents fulls que hem editat, un llibre nostre, El carnaval a l'escola: experiències i propostes, de 1989, que ja fa anys que està exhaurit, ha estat a bastament emprat per moltes escoles de Catalunya com a material per a la preparació de la festa.
A la dècada de 1990, la mateixa evolució de l'entitat, però també un cert cansament respecte a una festa que no canvia i que es repeteix any rere any en programa i picabaralles internes, explica la desvinculació de l'entitat de l'organització dels actes. És clar que tenim persones que han participat o participen en colles de carnaval o en la redacció de publicacions satíriques; d'altres hem viscut els últims carnavals fora de Reus, però la feina de Carrutxa respecte a la festa s'ha centrat en el seu estudi i divulgació: una pàgina web sempre en construcció sobre el carnaval, exposicions sobre les festes d'hivern, de fotografies antigues, moltes conferències i intervencions als mitjans de comunicació..., i una segona generació que, alguns anys, s'ha animat a participar en una guerra de tomaques força menys transgressora que la que havien celebrat les seves mares i pares.
Potser aquest 2008, un cop passat el carnaval, podrem seguir parlant de la festa. Però ara toca viure-la al gust de cada persona.
