Programa alternatiu del carnaval de 1987Enguany que es recorda que fa trenta anys que el carnaval reusenc va tornar a fer-se visible al carrer, potser és el moment de fer un breu balanç d'aquest període. Com ja sereu coneixedors, el carnaval reusenc és molt més antic –té sis-cents anys, com a mínim–, amb èpoques d'esplendor i altres de prohibicions. Al segle XX, durant el franquisme, el carnaval va estar prohibit, com tantes altres coses. Van desaparèixer les disfresses pels carrers i els balls públics als teatres o les societats, encara que es van anar fent balls de caire privat per als socis d'alguna entitat, o festes infantils de disfresses en algunes cases. El 1978, el carnaval va tornar a organitzar-se per part d'una comissió relacionada amb el Bravium.
La relació de la nostra associació amb el carnaval reusenc d'aquests últims 30 anys té clarament dues etapes. En la primera meitat, entre 1979 i començaments dels anys noranta, l'entitat es va implicar activament en l'organització d'activitats carnavalesques. I en aquests darrers anys, tal com hem fet en altres àmbits de la cultura popular, la tasca de l'entitat s'ha centrat en la recerca històrica i la difusió, organitzant activitats prèvies a la festa com exposicions o conferències.
De fet, Carrutxa no ha tingut mai estrictament una colla de carnaval pròpia, tot i que a la dècada de 1980, les persones més actives de l'associació estàvem vinculades al que podem anomenar carnaval alternatiu, és a dir, el que se celebrava al marge de la desfilada de carrosses i comparses. Carrutxa va néixer com a conseqüència d'un seguit d'iniciatives festives, entre les quals hi havia l'aparició de la primera publicació satírica del carnaval reusenc actual, el Tururut Viola. Publicacions posteriors com La bèstia negra o d'altres, o la recuperació de la guerra de tomaques es poden relacionar, més o menys, amb la gent de Carrutxa, a banda d'altres actuacions que es van fer o ens van atribuir. Al mateix temps, però, l'entitat començava a publicar materials de divulgació com l'opuscle El Carnaval de Reus o feia exposicions com El carnaval urbà 1859-1919, i, sobretot, ens interessava treballar amb les escoles, col·laborant sobretot amb aquelles que sortien més enllà del pati i portaven l'ambient de festa a diferents barris de la ciutat. Sortíem al carrer, també, amb un grup de canalla. A més dels diferents fulls que hem editat, un llibre nostre, El carnaval a l'escola: experiències i propostes, de 1989, que ja fa anys que està exhaurit, ha estat a bastament emprat per moltes escoles de Catalunya com a material per a la preparació de la festa.
A la dècada de 1990, la mateixa evolució de l'entitat, però també un cert cansament respecte a una festa que no canvia i que es repeteix any rere any en programa i picabaralles internes, explica la desvinculació de l'entitat de l'organització dels actes. És clar que tenim persones que han participat o participen en colles de carnaval o en la redacció de publicacions satíriques; d'altres hem viscut els últims carnavals fora de Reus, però la feina de Carrutxa respecte a la festa s'ha centrat en el seu estudi i divulgació: una pàgina web sempre en construcció sobre el carnaval, exposicions sobre les festes d'hivern, de fotografies antigues, moltes conferències i intervencions als mitjans de comunicació..., i una segona generació que, alguns anys, s'ha animat a participar en una guerra de tomaques força menys transgressora que la que havien celebrat les seves mares i pares.
Potser aquest 2008, un cop passat el carnaval, podrem seguir parlant de la festa. Però ara toca viure-la al gust de cada persona.
1 comentari:
Carnaval, carnaval...
Fa trenta anys, el nostre país va anant recuperant a poc a poc les institucions, els drets i llibertats i també algunes festes com la del Carnaval que havien estat prohibides durant la dictadura.
El Carnaval és la festa de la transgressió, de la revolta, de la burla, de la gresca,… Des de l'escola, algunes persones vam creure l'any 1979 que calia que els infants -que no havien pogut aprendre al carrer i a casa el significat i l'expressió de la festa- se'ls ensenyés des de les aules. Aquells eren dies en què gairebé el 90% de l'alumnat del CEIP Dr. Alberich i Casas tenia arrels emigrants i l'esforç de recuperar les festes, entre elles el Carnaval, i altres espais de llibertat ens servia a tots plegats per normalitzar un país que sortia d'una negra nit.
Gràcies a la ciutadania, les colles, l'ajuntament i amb l'impuls de les escoles, i d'altres entitats ciutadanes com Carrutxa, s'ha recuperat la tradició i el Carnaval és un espai més de llibertat de la nostra societat. Aquell treball col·lectiu de la comunitat educativa ha donat bons fruits i ja no hi ha qui s'espanti de la recuperació del carrer per celebrar una festa com aquesta. Durant uns anys potser no ha calgut que des de les escoles treballéssim la festa, però ara penso que torna a ser el moment de jugar-hi fort.
Avui, el repte de les escoles és aconseguir a través del Carnaval, i d'altres festes similars, treballar per la inclusió i la cohesió social. I és que el Reus del 2008 té l'avantatge d'aplegar persones de Brasil i Senegal on aquesta tradició està molt arrelada però també nouvinguts que no saben res d'aquesta tradició i que han de fer-se-la seva d'alguna o altra manera. En un temps en què el debat sobre la integració torna a plantejar-se a les aules, als barris i a les llars resulta d'utilitat recordar com el nostre país va donar respostes a aquesta qüestió fa ben just una generació. I també de donar la benvinguda a una colla nova, la colla de l'Alberich. Per molts anys i, visca el Carnaval!
M.Teresa Vallverdú March (Aquí, 30/1/2008)
Em sembla que aquest article de la Teresa de l'Alberich complementa alguna cosa de les que expliques...
Publica un comentari a l'entrada