Aquest és el títol d'un estudi sobre el carnaval de Barcelona que acaba de publicar la col·lecció "Temes d'Etnologia", editada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la Generalitat de Catalunya. Andrés Atebi i Adrià Pujol, els seus autors, hi fan una etnohistòria del Carnestoltes a Barcelona prou interessant per conèixer la trajectòria de la festa, en el passat i fins a l'actualitat, en un context urbà, d'una gran ciutat com Barcelona, però que alhora permet d'extrapolar idees i reflexions cap a altres indrets on les actituds i els objectius del poder són, potser a una altra escala, semblants.
Barcelona, expliquen els autors, és una ciutat que, després de la mort del dictador, s'ha anat reinterpretant a si mateixa. Les seves autoritats polítiques municipals han tingut molt d'interès a escenificar una metròpoli amable, acollidora i sense conflictes. Amb aquest objectiu, un dels mecanismes més utilitzats hi ha estat el de la "festivització" de la ciutat, on tota inauguració, fira o trobada ha comportat una festa més o menys grandiloqüent. Aquesta voluntat institucional de construir una identitat s'ha reflectit també en un Carnestoltes oficial, destinat a aglutinar la ciutadania d'acord als interessos del poder. Però, alhora, subsisteixen a la ciutat models carnavalescos de barri i de carrer que no han perdut el seu tarannà popular ni el seu caràcter dispers i improvisat, i en els quals podem trobar ben vius els vessants satírics, crítics i burlescos que la festa oficial gairebé ha abandonat.
El llibre és resultat d'un programa IPEC i la recerca es desenvolupà entre el 2004 i el 2006. Una lectura recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada