El fet d'apropar-se a l'arquitectura popular suposa, un cop més, copsar la globalitat d'un patrimoni que integra els recursos de l'entorn natural, els coneixements pràctics i les tècniques pròpies de cada cultura. L'arquitectura, com a component d'un paisatge que sempre és resultat de la interacció entre natura i cultura, evidencia la presència humana al territori i el seu treball de transformació del medi per a fer-hi possible la subsistència de les persones.
Certament, el revifament de l'interès per aquestes construccions ens ha de portar també a la reflexió ; cal respectar-les, tot conservant-les, donant-les a conèixer com a mostra d'unes formes de viure ja passades, però que varen saber aprofitar com ningú altre les possibilitats i els recursos de l'entorn de manera fecunda en el territori, usant-lo però sense malbaratar-lo.
Avui que ja sabem que els recursos naturals no són inesgotables i que no ens podem permetre el luxe de malversar-los, l'arquitectura popular pot ser un bon referent per refer el vincle entre l'home i la natura, la Terra, en definitiva.
La revista inclou articles sobre les barraques del Delta d'Ebre, les ceberes en el paisatge de l'Horta, el patrimoni arquitectònic popular de la vila d'Artà, les teules pintades de Sineu, les pletes, els anjubs, els pous de glaç, els molins hidràulics, les creus de terme o les esteles funeràries...
A més, hi trobareu les habituals seccions sobre música popular, amb una entrevista a Jordi Roura i grups com Sol i Serena o els Revetlers, articles sobre els ministrers de Valls al segle XVII i sobre Toni Roig, a més d'altres referents a diversos aspectes de la cultura popular, ressenyes de llibres i discos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada