dimecres, 4 de juny del 2008

Uns contra els altres


Les representacions de teatre popular que tenen com a protagonistes els enfrontaments entre musulmans i cristians pouen de les relacions i també dels conflictes que al llarg dels segles han afectat els països de la Mediterrània, i són una temàtica abundant tant en el teatre festiu de les grans solemnitats com en el cicle del Corpus i de les festes majors.

Aquestes representacions que, genèricament, podríem anomenar de moros i cristians, sigui en forma d’escenificació d’una batalla o de dansa representativa, eren força apreciades. Més enllà de referències històriques concretes. representen simbòlicament l’enfrontament entre el bé i el mal, explicitat aquest darrer amb un referent que és proper i força comprensible per al poble: els turcs que dominen la Mediterrània, els moros que ataquen les poblacions de la costa.



En el marc dels Països Catalans les primeres notícies de l'entremès en què els cavallers cristians lluiten contra els soldats turcs són del segle xv. S'hi empren tot un seguit d’estris i efectes especials adients per subratllar aquesta teatralitat al carrer. Així, els guerrers cristians acostumen a figurar cavalcant uns cavalls de cartró pedra que arribaran fins a l’actualitat i que són estesos per una àmplia geografia internacional. Una altra forma prou explícita de representar aquest enfrontament és la naumàquia, espectacle que simula un combat naval. Al folklore festiu reusenc tenim dues d'aquestes danses: el ball de cavallets i el de galeres.



El ball de cavallets, a càrrec del gremi de blanquers i assaonadors, fou, probablement, una de les danses més luxoses dels seguicis festius reusencs de fa dos segles. El tenim ja documentat al segle XVII, tot i que és a partir del 1705 quan la seva presència al carrer sembla fer-se més habitual.

Les notes d'Andreu de Bofarull sobre les danses antigues de Reus ens mostren un dibuix amb dos cavallers, l'un cristià, l'altre moro, amb els seus cavallets, i les descripcions que tenim de la dansa, així com la documentació del gremi de blanquers, semblen indicar que la dansa constava, almenys, de vuit cavallers cristians, altres de turcs a peu, l'àngel i el macer o sergent. Probablement la dansa que descriu Bofarull correspon a l'últim període de sortida del ball.

Per a la seva reincorporació, el 1998 –enguany fa 10 anys!–, s'agafà la forma descrita per Bofarull: quatre genets cristians s'enfronten a quatre genets moros, acompanyats per l'àngel i el macer. Els cavallets actuals són obra de l’escultor Manel Llaurador. La indumentària fou dissenyada per Cal Figueres i Antoni Mas va fer les espases i la maça del macer. Els cascs foren realitzats per Ramon Boix i «La Raspalleria Industrial Reusenca Fontboté» aportà el pèl autèntic de cavall. Jordi Franquet realitzà tot el corretjam.



La música del ball és de Daniel Carbonell –un arranjament de la tonada recollida per Andreu de Bofarull– i la formació que acompanyà el Ball de Cavallets el dia de la seva estrena fou una cobla d’oboès (tres tarotes, un baixó i un tabal). En l'actualitat sol anar acompanyat per tres gralles i un timbal.



El ball, avui com en el passat, llueix a la nostra festa. Però si en el passat foren els mestres del gremi de blanquers els que el sortien a ballar, avui són una colla de balladores. La composició del ball és bàsicament femenina tot i que el diable o l'àngel són interpretats, segons els anys, per nois.

Des de Carrutxa hem volgut sumar-nos a la celebració del desè aniversari de la dansa guarnint l'Arxiu Històric Municipal amb un seguit de fotografies del ball durant aquests 10 anys. També es presentarà la monografia sobre els balls de cavallets i de galeres, de la sèrie que anem editant sobre les danses del seguici reusenc. Són fotografies del nostre arxiu, realitzades pels membres de l'entitat. Aquí en teniu una mostra.



A l'Arxiu, també hi podeu veure, però, fotografies de les altres dues danses reusenques que representen combats: la de galeres i la de mossèn Joan de Vic.

«UNS CONTRA ELS ALTRES»
Les danses guerreres del seguici reusenc
Arxiu Històric Municipal de Reus, durant tot el mes de juny