La naumàquia reusenca

Les representacions de batalles navals tenen una llarga trajectòria a la nostra cultura. El mot 'naumàquia' –que literalment significa combat naval– designava, en època romana, tant l'espectacle que representava un enfrontament amb navilis com l'espai en què aquest es realitzava.



Hi ha notícies de celebracions de naumàquies en època moderna, amb vaixells a escala, en festes de diversos països europeus. Aquestes naumàquies –com la realitzada a València, el 1755, al riu Túria– es realitzen sobre l'aigua, amb naus de major o menor envergadura, i abundants efectes de pirotècnia. Combats que també es reprodueixen amb l'ajut de carcasses figuratives que es mouen sobre terra. Així, el 1489, consta a Igualada el ball de la Turquia, que sembla que ja existia des de començaments del segle XV i que esdevingué una representació teatral de carrer present a les festes de la capital de l’Anoia fins al 1896, tot i que passaria a denominar-se, a partir de 1676, La Patera. Aquesta representació figurava la lluita d’uns cavallers cristians que es proposaven derrotar una nau turca muntada al mig de la plaça pública.



El nostre ball de galeres, doncs, pot semblar una variant –conservada com a dansa de seguici– de les antigues representacions de combats navals, i és prou rar en el folklore català. Aquesta dansa figura l'enfrontament entre quatre naus cristianes i quatre turques, que els balladors porten penjades a mig cos. A més, també porten pistoles, que disparen cap al final de la dansa. Hi participen també un àngel i un diable, símbols del bé i del mal.

Sembla que aquest ball, corresponent al gremi de galoners –teixidors especialitzats en passamaneria–, va participar a les festes reusenques entre finals del segle XVIII i començaments del XIX.



Aquesta és una altra de les danses que figuren combats festius i que podeu veure a la mostra fotogràfica que s'exposa durant tot el mes de juny a l'Arxiu Històric Municipal de Reus.