dijous, 29 de maig de 2008

Llibres sobre bestiari festiu


Taula rodona amb Jordi Soldevila, Ramon Saumell i Salvador Palomar

La taula rodona sobre les àligues i altres animals festius, realitzada a l'Arxiu Històric Municipal aquest dimecres 28 de maig, en el marc del cicle «Parlem de festa», ha servit per presentar dues novetats bibliogràfiques recents quant al món del bestiari popular.



D'una banda, el llibre de fotografies de Ramon Saumell, amb textos de Xavier Cordomí i Sete Udina, Bèsties de festa!, es tracta d'un recull d'unes 700 peces de bestiari popular que ha impulsat l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Ramon Saumell és un fotògraf especialitzat en l'àmbit del bestiari festiu que des de fa molts anys segueix pobles i festes a la recerca de les figures del bestiari popular. Ha realitzat diverses exposicions i muntatges audiovisuals i, des de Carrutxa, hem de destacar la seva valuosa col·laboració en el llibre sobre l'àliga reusenca publicat el 1996. Aquest catàleg possibilita copsar la diversitat però també l'evolució del riquíssim bestiari festiu del nostre país. Des de les peces històriques fins a les de recent creació, obra d'artesans especialitzats i d'una gran qualitat, passant per aquelles que foren construïdes des de la bona voluntat associativa, ara fa dues dècades, hi trobem animals de tota mena. A les figures més tradicionals –el drac, la mulassa, l'àliga...– s'hi han afegit, en aquests últims anys, una gran varietat de personatges fantàstics, vinculats moltes vegades al llegendari local.



De l'altra, el Museu Comarcal de Cervera ha editat L'àliga de Cervera, un estudi de Jordi Soldevila que ens apropa a la trajectòria històrica de l'àliga cerverina des dels seus orígens documentats el 1423 fins a la seva desaparició el 1894. L'àliga fou, en aquesta vila, un element de distinció de la confraria de Sant Joan i Sant Eloi, participant amb altres entremesos a les professons del Corpus –on ocupa un lloc destacat des de començaments del segle XVI, dansant davant la custòdia– i en les solemnitats amb motiu de les visites reials. Tot i que al segle XVIII entra en una etapa de decadència, continuarà sortint, participant en celebracions laiques que no tenen res a veure amb les antigues solemnitats, fins a finals del segle XIX, moment en què fou destruïda per un incendi al magatzem municipal on es conservava. En l'actualitat es conserva només el cap de fusta. L'estudi de Jordi Soldevila, que aporta nombroses dades quant a la funció d'aquesta figura festiva, les seves característiques físiques, els balladors o les despeses que comporta el seu manteniment, es contextualitza en una visió general d'aquest tipus de bestiari festiu en altres poblacions de l'àmbit català.

Una visió, en definitiva, que també ens pot ser útil per interpretar algunes notícies referents a la nostra àliga festiva, que coneixem més tardanament –el 1627– a partir de la documentació municipal. En el transcurs de la taula rodona es va anunciar que es prepara una segona edició, revisada i augmentada, del llibre sobre l'àliga reusenca d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar.

Jordi Soldevila i Roig
L'àliga de Cervera. Bestiari festiu als Països Catalans, segles XIV-XIX
Cervera: Museu Comarcal, 2008

Ramon Saumell Poch (fotografies).
Xavier Cordomí Fernández, Sete Udina Castell (text)
Bèsties de festa! Història i cens il·lustrat del bestiari popular amb 700 figures
Barcelona: CIM edicions, 2008