D'on veniu vós ara?

—De la guerra!

Amb els balls de cavallets i de galeres, hi ha una tercera dansa, potser la més explícitament parateatral del nostre seguici, que figura un combat guerrer: el ball de Mossèn Joan de Vic. Aquest és acompanyat d'una cançó, que és cantada durant la seva execució pels seus balladors, que ens parla del retorn d'un senyor feudal –el títol de mossèn fa referència a la noblesa del personatge, no pas a un càrrec eclesiàstic, tal com podríem entendre en l'actualitat– que torna de la guerra per acabar morint en la pobresa. Com a dansa, cal dir que té molts punts de contacte amb les antigues moixigangues que es representaven en les solemnitats –la moixiganga que representa la Passió només n'és un tipus concret, i encara, prou tardà– i, probablement, constituïa una burla subtil d'allò que aquelles grans festes volien exaltar –el poder, terrenal o espiritual, l'arribada dels grans personatges a la ciutat o la commemoració de les victòries militars–, explicant planerament que les guerres, al capdavall, només porten mort i destrucció, sobretot al poble menut, més enllà d'una glòria efímera que només aprofita al poderós i, a cops, ni a aquest.




La dansa de Mossèn Joan de Vic fa 25 anys que és present a la nostra festa major, algun més que els que tenen els que avui la ballen. És una petita joia del nostre patrimoni cultural, del nostre folklore festiu, que es conserva perquè hi ha una colla de gent jove que té ganes de ballar-la. I aquest és un argument cabdal, perquè hi ha objectes del nostre patrimoni que no poden conservar-se en cap vitrina –allò que avui hem convingut a anomenar «patrimoni immaterial». O són vius i es renoven amb la seva sortida al carrer cada any, o només els podem conservar en el record i el coneixement.




Cal tenir cura, doncs, de les formes –podem analitzar continguts i estructures de la festa–, però també de les persones. Sense uns col·lectius que s'engresquin a fornir la festa de balls, de foc o d'imatgeria festiva, no hi ha festa. Perquè la festa és del poble i l'ha de fer i gaudir el poble, col·lectivament i lluny del poder, que sempre la voldrà controlar. I així, cal reconèixer l'esforç i donar suport a les persones que s'impliquen directament en la realització de la festa i malden, any rere any, per fer-la millor. Avui, en concret, cal fer-ho amb la colla de la dansa de Mossèn Joan de Vic.



(Aquestes i altres fotografies de la dansa es poden veure a la mostra «Uns contra els altres», a l'Arxiu Històric Municipal, durant tot el mes de juny.)