Assemblea general ordinària

Divendres passat va tenir lloc l'assemblea general del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, nom que designa formalment l'associació. Carrutxa és una entitat petita, amb moltes persones que col·laboren des de la seva població, des de la seva tasca diària, en moments puntuals o que aporten la seva quota pel convenciment que la feina que es es porta a terme és positiva. Per això, omplir l'espai de reunió del local –com va succeir–, que no és massa gran, ja és un èxit i, proporcionalment a la quantitat de persones associades, correcte.
Però, no ens enganyem, la situació del moviment associatiu és la que és, a casa nostra i a fora. Tanmateix, el problema és aquest. Som una entitat petita –ja ho sabeu– i, malgrat comptar amb un nucli de persones prou vàlid, la feina ens supera. No és el mateix ser una entitat ciutadana al servei del públic que ser un servei públic, sobretot quant a la disponibilitat de recursos i personal. La situació econòmica de l'entitat, avui, és suportable, sense alegries.
Tocava renovació formal de la junta –a la casa en diem secretariat– i no hi va haver problemes. Una única candidatura aprovada per unanimitat amb cares velles i noves. Ferran Sugranyes, home amb una llarga experiència en els temps difícils de l'entitat i màxim representant de la Next Generation (per als que no coneixeu Star Trek, la segona generació de protagonistes de la sèrie), com a president. Montsant Fonts, del nucli fundador i presidenta sortint, sotspresidenta. Montserrat Solà, vinculada a l'entitat i al territori des de la tendra infància (que no fa tant) i feliçment tornada a casa, secretària. Neus Pino, una de les incorporacions més recents al nucli de treball de l'entitat, tresorera. Amb el suport de Pili Crivillé com a administrativa. I a partir d'aquí, i amb el suport d'aquelles persones que han format els equips de treball durant aquests anys –el que en el llenguatge de la casa és anomenat «nucli dur»–, volem continuar tirant endavant Carrutxa, una entitat que ha esdevingut, amb tots els ets i uts, un centre de referència quant a la recerca etnològica, des de les nostres comarques fins arreu dels Països Catalans –i no siguem modestos, fins i tot més enllà d'aquests–; que forma part, juntament amb tot un seguit de museus i institucions públiques del nostre país, de la Xarxa de l'Observatori per a la Recerca Etnológica.
Enguany ens trobem, damunt de la taula, amb una vintena de programes de treball i projectes, de major o menor envergadura, sobre àmbits tan diversos com el patrimoni de la serra de Montsant, el recull de fotografies antigues, les festes populars, la memòria històrica..., i publicacions en curs sobre les ermites de Montsant, la història de Sant Pere i el campanar de Reus, l'arquitectura popular relacionada amb l'aprofitament de l'aigua, el ball de cavallets de Reus, els pastors o el pas de la Guerra Civil per Montsant. Amb una exposició itinerant sobre els rentadors –que sembla no voler-se jubilar, ni molt menys– i diverses propostes d'activitats que van sorgint a mesura que anem desenvolupant les nostres recerques. El futur és possible –més ben dit, hi és–; de feina, no en manca. El repte és el desenvolupament de tot això, la distribució de les feines, la consolidació de les línies de treball...
I aquí arribem al punt central de tot, l'anomenat quid de la qüestió: ens fan falta persones disposades a col·laborar, sobretot si volem que Carrutxa sigui aquesta entitat de servei al públic que hem estat des de bon començament. I molt important per venir a donar-nos un cop de mà: no cal ser un investigador saberut i amb les celles cremades de tant llegir i passar-se hores davant de l'ordinador –que sembla ser la imatge que es té de les persones que hi treballem. Només calen ganes de treballar. Si us animeu, ja sabeu on trobar-nos. Us hi esperem!