El somni de l'esperit comarcal

Diu l’expressió popular que “la unió fa la força”, és a dir, que l’esperit de suma aporta consistència i ànima a qualsevol moviment o lluita. M’imagino que -poc o molt- això devien pensar els joves que com el selvatà Joaquim M. Masdeu van convergir a la llibreria Gaudí de Reus sota l’aixopluc del llibreter Isidre Fonts, a les acaballes del franquisme. El cicle Testimonis, organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal, ha recuperat aquest relat.

Aquest grup de joves provinents de diferents pobles del Baix Camp reivindicaven la història del nostre entorn (la Comuna del Camp com a exemple reexit d’interlocució amb el senyor feudal a partir del segle XIII) i feien propostes per evitar que, amb la democràcia incipient, el centralisme simplement es limités a substituir Madrid per Barcelona. Volien reclamar per a la comarca i els seus agents naturals un paper dinamitzador i de debat actiu que servís per millorar l’espai comú. Entre les fites d’aquest grup de persones, cal destacar les aportacions al Congrés de Cultura Catalana i la participació en el debat de l’articulació del mapa sanitari a les nostres comarques, així com en el del model territorial. Malgrat les dificultats que es van anant trobant pel camí -i que s’accentuaren a partir de 1980-, la tasca d’anàlisi, debat i acció d’aquest grup va ser important i rellevant.

Un moment de la conferència de Joaquim M. Masdeu, dins del cicle Testimonis. Memòria d'un passat recent

No menys valuosa va ser la tasca pedagògica i cultural sobre la nostra realitat,  que va arribar a molts llocs de la comarca a través de recursos com l’elaboració d’un mapa per a les escoles de les comarques, les col·laboracions amb el setmanari Reus, espectacles infantils, les col·leccions de fotografies  o un audiovisual.

En motiu del centenari de Puig i Ferrater el grup va col·locar una placa commemorativa a l'IES Salvador Vilaseca de Reus

Paral·lelament al procés d'articulació de les institucions pròpies i al fet que els partits polítics anessin guanyant poder, el somni de l’esperit comarcal unit no va trigar a fer-se mil bocins, segons el relat de Masdeu. I allò que un grup de joves somiava fa trenta anys per al seu territori es redueix avui, massa sovint, a debats de campanar estèrils en els quals –precisament- la comarca és la gran oblidada.  

Isabel Martínez