El futur és una ciutat estranya

Un moment de la conferència de Josep Fontana al Centre de Lectura

El paper de l'historiador és el de mostrar i analitzar els fets perquè el ciutadà pugui reflexionar i treure les seves pròpies conclusions. Amb aquest esperit, l'historiador Josep Fontana va reivindicar amb la xerrada "El futur és un país estrany" en l'obertura del curs acadèmic del Centre de Lectura de Reus la tasca d'aquests professionals alhora que animava la ciutadania a reflexionar i a ser crítica.

D'acord amb el que ja exposa en la seva darrera obra Pel bé de l'imperi: una història del món des de 1945, Fontana va alertar del procés iniciat a mitjan anys 70 segons el qual els poderosos estan posant fi a les conquestes de l'estat del benestar i maximitzant sense cap mena d'escrúpols els seus beneficis a costa de les classes mitjanes i populars. La tesi de Fontana és que cal  mirar més enrere de la crisi iniciada el 2008, que únicament està servint d'excusa per accelerar un procés posat en marxa cap al 1975, un cop que es demostrà que no hi havia alternativa política al capitalisme.

Basant-se en el que el Nobel Paul Krugman anomena "la gran divergència", va insistir en que la vida dels treballadors fa dècades que empitjora mentre els que obtenen els beneficis són cada cop més rics i la societat més desigual. Per justificar aquesta tesi va aportar, entre altres dades, la carta que Michael Cembalest, cap d'inversions de  JPMorgan Chase, escrivia als seus clients i que va desvetllar un periodista on afirmava que "els marges de benefici han aconseguit nivells que no s'havien vist des de fa dècades" i que "les reduccions de salaris i prestacions explican la major part d'aquesta millora". 

L'historiador va fer èmfasi també en el fet que les conquestes socials de les quals la població del món occidental gaudí entre 1945 i els anys 70 no havien estat un regal de les elits sinó que s'havien concedit gràcies a les lluites obreres de moltes persones i per la por de l'extensió del comunisme.

Paradoxalment, la crisi ha culminat amb la més inesperada de les victòries de la guerra freda: la imposició de les regles més dures del "sistema de lliure empresa" en una Europa que fins al moment s'havia resistit a abandonar per complet unes pautes de política social que garantien un mínim de cohesió social i un cert grau d'igualtat. Tal com afirma al seu llibre, aquest fet representa un èxit que ni tan sols el feixisme assolí.

A escala local, els arguments de Fontana s'ajusten -lamentablement- com un guant al que estem patint en els darrers temps. Mentre Fontana seia al costat dels responsables municipals es va palesar encara més el perfil neoliberal de les polítiques endegades per l'equip de govern, decisions que s'han basat en la precarització dels sectors més febles, en les retallades en cultura i participació,en la temptativa -de moment frustada- de vendre el patrimoni municipal amb la possibilitat que aquest fet afecti al servei que es presta a la ciutadania i que ha criminalitzat aquells que pensen diferent que ells. 

La constatació del macabre compliment de la recepta neoliberal a Reus em va fer pensar que certament "el futur ha convertit Reus en una ciutat estranya". Un futur que els ciutadans i els que ens estimem la cultura no ens mereixem. 

Isabel Martínez