El passat dijous 20 de setembre, a la Sala Gaudí de La Pedrera (Barcelona) es va presentar el llibre: El Patrimonio immaterial: valores culturals y espirituales. Manual para su incorporació en las áreas protegidas, editat per la Fundació Catalunya Caixa. El treball és el resultat del grup de treball impulsat per l’organisme Europarc –ens que aglutina tots els espais naturals protegits de l’Estat espanyol– i coordinat per Josep M. Mallarach de l'associació Silene.
Aquest manual pretén descriure la importància del patrimoni immaterial per a la gestió del espais naturals protegits; establir una metodologia bàsica per diagnosticar quins són aquests valors immaterials, i en tercer lloc, fer una sèrie de recomanacions per a incorporar el patrimoni immaterial en la planificació i gestió.
La inclusió del patrimoni immaterial en els ens de gestió de la conservació significa un canvi de paradigma absolutament transcendental que afecta teoria i pràctica, perquè fins fa poc, els criteris de planificació i gestió dels espais naturals protegits es fixaven en els aspectes tangibles de la natura, especialment referits a la fauna, flora i vegetació, geologia... realitat que tant es traduïa a nivell legislatiu com en els instruments de gestió. Quan per contra, i és evident, el nostre és un territori de paisatges humanitzats i el manteniment de l’agrobiodiversitat, la qual inclou coneixements i pràctiques ecològiques tradicionals –per posar només un exemple–, constitueixen un patrimoni immaterial clau per a garantir la conservació d’aquestes zones.
Un dels parcs naturals pioner en la incorporació dels valors culturals en la seva declaració és el Parc Natural de Montsant, amb qui Carrutxa ha col·laborat en els darrers anys per a l’estudi i divulgació del patrimoni immaterial dels pobles de la serra de Montsant.
La serra de Montsant, al nord de la comarca del Priorat, és des de temps antics un paisatge que s’ha configurat fruit de la relació de l’ésser humà amb el medi, testimoni de les formes de vida, usos i aprofitaments que s’han produït a la muntanya. El mateix nom, “Mont-sant”, en remet a la llarga tradició espiritual de la muntanya, associada a la presència d’eremites en les seves coves i balmes i reforçada per la fundació de la primera cartoixa de la península Ibèrica: Santa Maria d’Escaladei. Aquest moviment eremític ha quedat traduït en el testimoni d’alguns topònims actuals, però també aquesta herència i valor identitari es tradueix en les pràctiques festives i religioses que tenen lloc en les ermites i santuaris actuals.
Els parlars del Priorat, amb la riquesa d’expressions lingüístiques i folklore oral (dites, cançons, corrandes, llegendari…); la toponímia i geografia popular; el patrimoni festiu viu que es pot resseguir en el calendari dels 11 pobles que envolten la serra amb pràctiques festives singulars, i que en especial existeixen a l’entorn de les ermites ubicades en l’interior de l’actual parc; els coneixements i usos relacionats amb les plantes; les creences; les tècniques dels oficis tradicionals; l’arquitectura popular de pedra seca, entre d’altres… Tot plegat configuren les expressions i testimonis d’aquest ric patrimoni immaterial de Montsant.
Podeu descarregar-vos el manual a la pàgina web:
http://www.silene.es/documentos/Manual_EUROPARC_10.pdf
Acte de presentació a La Pedrera (Barcelona).
Aquest manual pretén descriure la importància del patrimoni immaterial per a la gestió del espais naturals protegits; establir una metodologia bàsica per diagnosticar quins són aquests valors immaterials, i en tercer lloc, fer una sèrie de recomanacions per a incorporar el patrimoni immaterial en la planificació i gestió.
La inclusió del patrimoni immaterial en els ens de gestió de la conservació significa un canvi de paradigma absolutament transcendental que afecta teoria i pràctica, perquè fins fa poc, els criteris de planificació i gestió dels espais naturals protegits es fixaven en els aspectes tangibles de la natura, especialment referits a la fauna, flora i vegetació, geologia... realitat que tant es traduïa a nivell legislatiu com en els instruments de gestió. Quan per contra, i és evident, el nostre és un territori de paisatges humanitzats i el manteniment de l’agrobiodiversitat, la qual inclou coneixements i pràctiques ecològiques tradicionals –per posar només un exemple–, constitueixen un patrimoni immaterial clau per a garantir la conservació d’aquestes zones.
La serra de Montsant, al nord de la comarca del Priorat, és des de temps antics un paisatge que s’ha configurat fruit de la relació de l’ésser humà amb el medi, testimoni de les formes de vida, usos i aprofitaments que s’han produït a la muntanya. El mateix nom, “Mont-sant”, en remet a la llarga tradició espiritual de la muntanya, associada a la presència d’eremites en les seves coves i balmes i reforçada per la fundació de la primera cartoixa de la península Ibèrica: Santa Maria d’Escaladei. Aquest moviment eremític ha quedat traduït en el testimoni d’alguns topònims actuals, però també aquesta herència i valor identitari es tradueix en les pràctiques festives i religioses que tenen lloc en les ermites i santuaris actuals.
Ermita de Sant Salvador (Margalef de Montsant).
Els parlars del Priorat, amb la riquesa d’expressions lingüístiques i folklore oral (dites, cançons, corrandes, llegendari…); la toponímia i geografia popular; el patrimoni festiu viu que es pot resseguir en el calendari dels 11 pobles que envolten la serra amb pràctiques festives singulars, i que en especial existeixen a l’entorn de les ermites ubicades en l’interior de l’actual parc; els coneixements i usos relacionats amb les plantes; les creences; les tècniques dels oficis tradicionals; l’arquitectura popular de pedra seca, entre d’altres… Tot plegat configuren les expressions i testimonis d’aquest ric patrimoni immaterial de Montsant.
Podeu descarregar-vos el manual a la pàgina web:
http://www.silene.es/documentos/Manual_EUROPARC_10.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada