Escola Montsant, una suma de complicitats

Si una escola s’hagués de definir per alguna qüestió, seria l’esperit de comunitat, pel fet que mestres, pares i alumnes comparteixen uns objectius comuns i caminen de la mà per a la seva consecució. 

Cori Bach acompanyada de Montserrat Vilella

Aquest va ser un dels aspectes fonamentals que la mestra i exdirectora de l’escola Montsant Cori Bach va anar reiterant durant la seva xerrada, inscrita dins del cicle Testimonis, organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus. Gairebé en cadascuna de les múltiples etapes de la història de l’escola Montsant, Bach va pronunciar les expressions “gràcies a” i “juntament amb” per explicar que la trajectòria del centre no es podia entendre en clau individual i jeràrquica sinó com a projecte col·lectiu i participatiu, fins al punt que quan Bach no feia servir aquestes fórmules esmentava directament els noms de les persones que havien tirat endavant cada iniciativa, que havien acompanyat el procés en cadascun dels passos seguits. Entre aquests noms en van sonar repetidament alguns com Assumpció Cuadrada, Jaume Fernández, Àngels Vallvé… i fins i tot el nom d’un inspector del Ministerio, Vicente Morales. 

Continuant amb els èmfasis que va marcar Bach en la seva xerrada, destacaria els objectius inicials de l’escola, que a la llarga han definit el projecte educatiu del centre: escola democràtica, plural, catalana, arrelada al país, pública i activa. Filosofia que l’ha definit com un centre de referència evidentment avançat a la seva època en moltes qüestions que ara ens semblen totalment habituals (llengua, potenciació de la creativitat de l’alumnat, participació dels pares, compromís amb la ciutat…) però que a finals dels 60 i els 70 no devien, ni de bon tros, coincidir amb l’esperit curricular de l’època. 

La sala d'actes de l'Arxiu de Reus, plena de gom a gom escoltant la conferència

M’agradaria destacar, però, especialment un aspecte d’un recorregut personal i professional de Bach i de l’escola Montsant: l’aposta per la integració de tots els alumnes. Una integració que a la llarga va desembocar en el Projecte Maragda, una iniciativa d’inserció laboral de persones amb discapacitació juntament –de nou la complicitat d’altres– amb el Consell Comarcal del Baix Camp. 

Densa en detalls, emotiva en el record, exhaustiva en la història i raonada en les motivacions de cada pas fet per la comunitat de l’escola Montsant, la conferència de Cori Bach va ser una petita joia en aquest intent d’explicar una mica més d’on venim i com la societat reusenca ha bastit un patrimoni col·lectiu.

Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa